La fiscalia -que mantenia la seva petició de condemna de 8 anys de presó i 20 d’expulsió per l’oncle, i 8 anys i 3 mesos més 20 d’expulsió per al nebot- insistia que la sentència dictada per Corts, no va valorar correctament els elements probatoris com el testimoni de la víctima, el seu estat d’afectació immediatament després dels fets, les lesions que presentava i la detecció de restes biològiques. No obstant això, el tribunal recorda que cap de les mostres analitzades va permetre identificar genèticament els acusats i que els pèrits van oferir explicacions alternatives per a les marques observades al cos de la jove. També assenyala que el breu temps que tots tres van passar dins l’habitació -poc més de quatre minuts segons els registres de targeta i les càmeres-, no permet corroborar la seqüència descrita per la denunciant.
La defensa dels acusats va insistir en tot moment que no hi havia proves suficients per sustentar una condemna. Argumentaven que les declaracions de la víctima presentaven inconsistències, com la manca de precisió sobre la durada dels fets i l’absència d'un relat clar sobre les circumstàncies de l’agressió. A més, van destacar que les reaccions de la jove, com sortir de l’habitació amb els acusats, eren difícils d’entendre si realment havia patit una agressió, i que això era un element que també havia quedat reflectit en els informes de la fiscalia, que reconeixien les dificultats per interpretar algunes de les seves accions.
Pel que fa a les proves forenses, tot i que es van trobar restes biològiques a les calces de la víctima, no es va trobar cap perfil genètic compatible amb els acusats, i en una única mostra, a la part posterior interior de les calces, es va detectar un cromosoma Y, però que no hi havia prou material per establir cap perfil genètic i, per tant, el més probable és que fos per contaminació indirecta, en haver estat la jove a l'habitació que compartien el nebot i l'oncle.
Comentaris (9)