L’acusat afrontava càrrecs perquè va protagonitzar moments de gran violència al seu domicili. Els hauria amenaçat i, fins i tot, colpejat. Tot, en gran part, condicionat per la seva situació mental que, també, va acabar provocant que no se’l jutgés.
De fet, el dia de la vista oral, abans de l’inici d’aquesta, es va demanar a dos metges forenses que analitzessin l’estat del processat. Es volia saber si estava en condicions d’afrontar el judici. I la resposta de tots dos va ser contundent: no.
Els experts van posar en relleu que l’home “no entén el procediment judicial i presenta dificultat per entendre raonaments complexos”. De fet, van alertar que, segons com es desenvolupés la vista, hi havia risc que l’acusat acabés tenint “una conducta imprevisible”, que podria anar des de “tancar-se en si mateix” a, fins i tot, “agressivitat”.
Ras i curt, l’home no estava en condicions de ser jutjat. Tant la fiscalia com la seva defensa així van coincidir. Per això, van demanar el sobreseïment de la causa. L’única diferència es trobava en si aquest havia de ser definitiu, com volia la lletrada, o només provisional, com va reclamar el ministeri públic i ha acabat dictaminant el Tribunal de Corts.
Així doncs, el cas queda, ara mateix, arxivat. No se’l jutjarà. Ara bé, els magistrats consideren és oportú no tancar la porta del tot. Tot i que els forenses van avisar que l’estat mental del processat difícilment milloraria, s’estima convenient mantenir la possibilitat que, si finalment això succeeix, llavors sí que se celebri el judici.
Comentaris (1)