La fiscalia demana el màxim de presó possible per un doble delicte: introducció i tràfic de droga tòxica en gran quantitat. La defensa manté que va ser l’única vegada que va entrar cocaïna per la frontera i que normalment li pujava un proveïdor de Lleida. El ministeri públic, amb el suport d’una investigació policial feta per la policia andorrana però, sobretot, pels mossos, que ha col·laborat en la causa perquè ja se l’investigava abans de ser detingut en creuar la frontera del riu Runer aquell 7 de novembre del 2024, manté que era ell mateix que pujava la droga molt sovint des de Lleida. I que després la distribuïa a petits traficants i consumidors finals d’Andorra.
Res d’això, és clar, admet l’acusat, que té el suport d’una educadora que li fa suport al centre penitenciari per ajudar-lo a expressar durant el judici que se celebra aquest dimarts davant el Tribunal de Corts. La defensa de l’home ha recordat que el processat és analfabet i que quan declara a vegades es posa nerviós i comença a dir sí i no a l’atzar. Sense entendre realment ni el que se li demana ni el que diu. la defensora ha explicat que el seu patrocinat no entén català i només parla mig castellà i per això hi ha una educadora social del centre penitenciari que li està fent suport per si necessiti que faciliti les preguntes i suport.
El processat ha explicat que va començar a consumir cocaïna ja una vegada a Ós de Civís, i que li venia la droga un home de Lleida, que li portava fins aquí. “Era ell que me la portava a Ós de Civís, me’n portava 20 o 30 grams. No sempre era la mateixa quantitat.” De fet, ha mantingut en la vista que s’està celebrant a la sala 6 de la Seu de la Justícia que el cop que se’l va detenir era la “primera vegada” que creuava la frontera amb droga dins del cos. “Aquell dia estava borratxo, portava uns dies begut. Quan em van enxampar va ser la única vegada que duia droga per creuar la frontera. Es la primera vegada. Les altres vegades la droga li portava l’home de Lleida.”
Ha explicat també que només venia droga a dues persones, normalment un gram en cada ocasió a raó de 40 euros per gram que és el preu que a ell li costava el producte. Ara bé, a un dels clients en una ocasió va acceptar vendre-li més droga de cop. I també ha explicat que els diners que li van trobar a casa, uns 5.100 euros i 2.300 euros més, eren perquè els treia del banc cada mes de la seva nòmina, perquè se’n volia anar de viatge a l’Àfrica. Retirava aproximadament cada mes 1.000 euros del banc, dels quals entre 200 i 300 euros mensuals els enviava a Mali. La resta els guardava per estalviar pel dia que marxés cap al seu país d’origen.
La vista ha continuat amb les declaracions de diversos testimonis que han reconegut haver comprat cocaïna a l’acusat en més d’una ocasió a Ós de Civís. El primer dels testimonis, ha estat el motorista que va ser interceptat a Aixovall amb 10 grams de cocaïna, que ha confirmat que aquella droga l’havia adquirit a l’acusat. Segons ha explicat, durant aproximadament tres mesos li va comprar cocaïna pràcticament cada setmana. “Normalment, agafava un màxim de cinc grams; els deu grams va ser la primera vegada”, ha declarat. Ha relatat que sempre seguien el mateix procediment: enviava un missatge per saber si podia pujar fins a Ós de Civís i, un cop allà, l’acusat li donava la droga fora del seu domicili.
També ha admès que en una primera declaració va afirmar que comprava la droga “a uns marroquins d’Ós de Civís”, però ha assegurat que ho va dir perquè no volia identificar el venedor. “Al final vaig haver de dir la veritat perquè hi havia les converses al telèfon”, ha afirmat, afegint que no comprava cocaïna a cap altra persona. Un altre consumidor, ja condemnat mitjançant una ordenança penal, ha explicat que havia conegut l’acusat en un establiment d’Ós de Civís i que tots dos es van intercanviar els números de telèfon per facilitar les compres de cocaïna. Segons la seva declaració, li va adquirir droga entre deu i quinze vegades, habitualment en quantitats d’un gram i, de forma puntual, de dos grams, a un preu aproximat de 50 euros el gram. Segons la seva versió, després consumien la droga als voltants de l’establiment, i en qualsevol cas, nega completament conèixer si l’acusat introduïa droga a Andorra.
Per la seva banda, un company de feina del processat -i la persona amb la qual anava en el vehicle en el moment de la detenció- ha declarat que en dues ocasions l’havia acompanyat fins a la Seu d’Urgell i que una vegada l’acusat li havia demanat si el podia portar a Lleida, que havia d’anar a buscar “una cosa”, tot i que va precisar que desconeixia què hi havia anat a fer i que l'acusat tenia relació amb el món de les drogues.
LA DETENCIÓ
Els agents que van intervenir en la investigació han explicat que el dispositiu va iniciar després de la intervenció dels deu grams de cocaïna al motorista. Després de contactar amb els Mossos d’Esquadra, aquests els van informar que ja mantenien una vigilància a una persona a Ós de Cívis, que l’havien observat desplaçant-se habitualment entre Lleida, la Seu d’Urgell i Ós de Civís.
Quan els Mossos els van comunicar que l’acusat havia baixat cap a Lleida, la policia andorrana va establir un dispositiu a la frontera del riu Runer. A la tarda, el vehicle en què viatjava com a copilot va ser interceptat. Segons els agents, durant el registre de la motxilla van localitzar film transparent, un pot d’oli, cinta adhesiva, preservatius i 2.300 euros en efectiu, elements que els van fer sospitar que podia ocultar droga dins del cos.
L'escorcoll posterior del domicili va permetre intervenir 5.100 euros en efectiu, una bàscula de precisió, bosses retallades similars a les utilitzades per embolcallar la droga, estris compatibles amb la manipulació d’estupefaents i restes de substàncies. La investigació dels dos telèfons mòbils també va ser rellevant. Segons els policies, un dels terminals contenia principalment contactes d’Andorra, entre els quals figurava el motorista interceptat, mentre que l’altre mantenia converses freqüents amb el que consideren el proveïdor de Lleida. D'acord amb aquestes converses, era l'acusat qui baixava a recollir la droga a Lleida o a la Seu d'Urgell, i no pas el proveïdor qui la feia arribar fins a Ós de Civís, com sosté la defensa.
Comentaris (4)