La defensa de l’home, que està considerat pels investigadors -en l’operació hi ha participat tant la policia andorrana com els mossos d’esquadra- com un dels principals subministradors de cocaïna dels consumidors andorrans, de fet, fins que va ser detingut era la ‘mula de cocaïna’ més important de la zona atès que, aparentment, cada setmana feia viatges a Lleida per anar a obtenir producte, va denunciar que se li havien vulnerat diversos drets fonamentals, entre els quals, el dret a la llibertat, més enllà del dret a la presumpció d’innocència, per exemple. I també es retreu el retard en la instrucció del cas.
El Tribunal Constitucional, fent-se seu el relat de la fiscalia, deixa clar que en cap cas hi ha hagut inactivitat per part de la Batllia. Que fins i tot quan va sol·licitar per comissió rogatòria un extracte d’un compte bancari que tenia a la Seu el processat, s’han anat fent els insistiments necessaris per agilitzar la petició. La presumpció d’innocència també ve a dir el tribunal que s’ha respectat malgrat que no hi ha dubte que l’home duia en el seu interior -embolcallada dins d’un preservatiu hi havia la cocaïna que s’havia introduït al cos per l’anus- hi duia una notable quantitat de droga.
I després queda la discussió sobre el risc de fugida lligat als molts mesos que porta el processat a la Comella, que acaba sent la clau de volta de la discussió. “La decisió del batlle objecte de recurs sosté que, atès el risc de fugida, la presó provisional és ‘la única mesura amb eficàcia real per a garantir la seva disponibilitat processal i la seva presència o disposició en favor dels òrgans jurisdiccionals’. Tot i que aquesta afirmació no està precedida d’una argumentació més concreta sobre cadascuna de les seves possibles alternatives, que hagués estat desitjable, sí que és clar que es van valorar i es van descartar.”
Davant d’això, l’Alt tribunal indicat que per “pronunciar-se en aquest cas resulta fonamental atendre als fets. Sembla obvi que les tres mesures substitutives esmentades pel recurrent (‘dipòsit de passaport, obligació de presentació periòdica o fiança’) no garantirien la finalitat d’assegurar la presència de l’acusat en el judici oral”. I és que cal “tenir en compte les circumstàncies geogràfiques d’Andorra, un país de reduïdes dimensions amb una àmplia frontera muntanyosa amb els països veïns, i tenint en consideració les circumstàncies personals del recurrent (nacionalitat maliana i absència de qualsevol vincle amb el Principat)”.
CIRCUMSTÀNCIES
“A més, pel que sembla el processat tenia previst marxar al seu país natal, el 12 de novembre del 2024, previsió que la seva detenció va impedir. La necessitat de la presó provisional, en relació amb altres mesures menys restrictives, és prou clara”, recorda el Tribunal Constitucional. “El recurrent afirma que, encara que el risc de fugida pogués justificar inicialment la presó provisional, passat un lapse de temps, aquest perd el seu sentit”, recorda el Constitucional que diu l’implicat. I li respon que “en realitat, no és que aquesta causa legal decaigui o desaparegui amb el temps, sinó que la durada de la mesura pot ser desproporcionada si es prolonga en excés”.
“Òbviament, l’increment en la gravetat dels delictes afecta la probabilitat de fugida, el mateix que el tipus de delicte, ja que el tràfic de drogues s’associa amb freqüència amb organitzacions criminals que poden facilitar la fugida”
L’Alt tribunal recorda que “el risc de fugida no ha de ser un argument genèric, sinó que ha d’estar fonamentat en els fets presents en la instrucció penal”. I, realment, manté el Constitucional, “en la decisió impugnada de la Batllia no hi va haver una formulació estandarditzada o genèrica del risc de fugida. Es va tenir en compte la nacionalitat maliana del processat, el fet que tingués a Mali la seva esposa i el seu fill, l’absència de qualsevol arrelament a Andorra i, en particular, el seu arrelament a Espanya, on estava treballant. Aquests factors són molt rellevants per a la determinació de la causa de la presó provisional i van més enllà d’una simple manca d’arrelament al Principat”.
També es va tenir en compte “l’evolució del sumari, amb la descripció detallada dels fets presumptament punibles, que van donar lloc a successives ampliacions per delictes de gravetat creixent. Inicialment es tractava d’un delicte major de tràfic de droga tòxica (cocaïna), però mitjançant l’aute del 21 de juliol del 2025 es va ampliar a delicte major de tràfic de droga tòxica en gran quantitat, i mitjançant l’aute del 4 de novembre del 2025 es va afegir un delicte menor de tràfic de droga tòxica (cànnabis)”.
“Òbviament, l’increment en la gravetat dels delictes afecta la probabilitat de fugida, el mateix que el tipus de delicte, ja que el tràfic de drogues s’associa amb freqüència amb organitzacions criminals que poden facilitar la fugida”, exposa el Constitucional que indica que “la Batllia també va tenir en compte la proximitat de l’aute de conclusió del sumari, que efectivament va ser adoptat el mes següent. L’acostament de la possible condemna sens dubte afecta el risc de sostracció a l’acció de la justícia”.
DECISIÓ
El Tribunal Constitucional entén que, “a la vista d’aquestes circumstàncies, la pròrroga de la presó provisional acordada pel batlle era necessària i proporcionada. Una presó provisional de 20 mesos no és desitjable, però tampoc és desproporcionada en el supòsit de fet”. I és que s’ha de fer una anàlisi acurada de les peculiaritats del cas. I de tot plegat, l’Alt tribunal dedueix que “els raonaments de la decisió impugnada no van ser absurds, ni il·lògics, ni contradictoris, ni es van utilitzar fórmules tipus desconnectades del cas, i això mateix és aplicable a l’aute del Tribunal de Corts”.
“A aquest últim el recurrent en empara retreu que no donés resposta als arguments essencials del recurs d’apel·lació, i llista quatre d’ells (‘manca de motivació reforçada de la quarta pròrroga; inexistència d’un risc de fugida acreditat; caràcter indegut de fonamentar la pròrroga en una diligència pendent de descàrrec; i, durada excessiva de la presó provisional’).” Però tampoc això, ni el fet que la resposta de Corts sigui molt sintètica, pot treure raó a la decisió adoptada, ve a dir el Constitucional.
“En la seva brevetat sí que analitza el risc de fugida, la diligència pendent de les autoritats espanyoles i la motivació de la quarta pròrroga, amb la qual cosa confirma la del batlle en tots els seus extrems. La Constitució no exigeix de les resolucions judicials una resposta minuciosa, sinó simplement congruent amb les peticions i raonada. No podem compartir el fet que els arguments essencials de la defensa quedessin sense resposta. Per tant, no es va vulnerar el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, que, a més, hauria suposat una vulneració del dret a la llibertat”, es conclou. Per tant, es desestima el recurs d’empara i s’avala l’empresonament preventiu.
Comentaris