En aquest sentit, Cabanes calcula que enguany hi ha “quaranta i escaig” nous participants, tot i que al mateix temps una cinquantena de caçadors habituals no s’han inscrit, en bona part per qüestions d’edat o perquè han deixat l’activitat. Per al president de la FACIP, el balanç continua sent positiu perquè confirma que la caça manté capacitat d’atreure noves generacions.
Per això, el president considera que una de les claus és l’auge de la caça per acostament, una modalitat que permet al caçador localitzar l’animal i dependre més de les seves pròpies habilitats. “Al jovent li agrada molt”, explica, en contraposició a altres modalitats com la caça de perdiu, on el paper dels gossos és molt més determinant.
Pel que fa a la meteorologia, aquesta també marcarà una setmana en què el millor temps per gaudir de la muntanya no és necessàriament el més favorable per caçar. I és que, tot i que Cabanes prefereix dies assolellats i tranquils per al campament, reconeix que els isards es deixen veure més quan les condicions són variables. “Quan fa una tronada o borrofeja, l’isard es mou molt més. El que està encallat dins dels boscos surt i el veus transitar”, explica. Amb calor i estabilitat, en canvi, els animals tendeixen a quedar més amagats.
“Quan fa una tronada o borrofeja, l’isard es mou molt més. El que està encallat dins dels boscos surt i el veus transitar”, explica Cabanes
Igualment, el president de la FACIP posa l’accent en l’estat sanitari dels animals. “No tenim, al moment del comptatge, cap isard malalt”, destaca, tot recordant que en zones pròximes dels Pirineus encara hi ha presència de pestivirus. Cabanes atribueix la situació a la coordinació entre el Cos de Banders, Medi Ambient, els ramaders i el mateix col·lectiu caçador, i recorda que fa tres anys, quan es van detectar alguns casos, es va poder actuar amb rapidesa.
D’altra banda, el col·lectiu afronta la cita amb optimisme per l’estat de la cabana. Comptant el conjunt del territori, s’han arribat a observar 1.422 isards al llarg dels recomptes efectuats pels banders amb la col·laboració de caçadors voluntaris. La xifra oficial utilitzada per establir el pla de caça és de 1.186 exemplars en terreny cinegètic comú i als vedats de Xixerella, Ransol i Sorteny, per sobre dels 1.119 de l’any passat.
A més, les dades de reproducció també reforcen aquest optimisme. Segons Cabanes, enguany s’han comptabilitzat una cinquantena de cabrits més que la temporada passada i l’índex de creixement se situa al voltant del 26%. “Això és l’èxit de l’èxit”, celebra. Aquest creixement és el que permet elevar el nombre de captures fins a les 221 en terreny cinegètic comú, vint més que la temporada passada.
Més enllà de les xifres, però, Cabanes insisteix que la Setmana de l’Isard manté sobretot un fort component social. “El valor que té és la convivència, estar a la muntanya amb els amics i amb els companys de tota la vida”, explica. En el seu cas, recorda que fa mig segle que mantenen el mateix campament, i assegura que la trobada tindria sentit fins i tot sense captura: “Si un any pel que fos no es cacés l’isard, faríem el campament igualment”.
Cabanes calcula que, amb el sistema actual, la mitjana pot acabar situant-se en dos isards per caçador cada tres anys
Cal recordar que enguany serà també la segona edició des de la implantació del nou sistema d’adjudicació, amb anelles personals i intransferibles. En aquest context, Cabanes assegura que el primer any va deixar un “contentament general molt important” i calcula que, amb el sistema actual, la mitjana pot acabar situant-se en dos isards per caçador cada tres anys, tot i que dependrà sempre dels sortejos i de l’evolució de la cabana.
Que hi hagi 401 sol·licitants no significa, però, que només pugin a la muntanya els adjudicataris. Cabanes posa el seu propi grup com a exemple: són dotze persones i només han rebut sis anelles, però tots passaran la setmana al campament.
“PRUDÈNCIA MÀXIMA”
Per sobre de qualsevol xifra, el president insisteix que la prioritat passa per acabar la setmana sense accidents. “La muntanya és de tots”, recorda, reclamant respecte tant per als caçadors com per als ramaders, esportistes i excursionistes que aquests dies comparteixin els mateixos espais.
Per aquest motiu, el missatge que vol fer arribar als participants és especialment contundent. “Prudència màxima. Un accident és un segon i ho pots lamentar tota la vida”, adverteix. La recomanació és senzilla: “Pensar tres cops abans de disparar”.
Amb tot, Cabanes demana assegurar-se sempre del que hi ha darrere de l’animal, evitar qualsevol tret quan hi hagi persones a prop i extremar les precaucions als camins i zones transitades. “Si l’animal s’escapa no és important; si hi ha un accident greu, sí”, resumeix.
Comentaris