El processat, de 33 anys, afronta una petició de pena de 25 anys. Des de la fiscalia se li imputen els delictes d’assassinat amb acarnissament i traïdoria, violació de domicili amb violència, danys causats mitjançant incendi, amenaces de mort, furt d’ús de vehicle, tinença i port d’arma il·legal, a més d’una contravenció penal de maltractament corporal. El principal argument de la seva defensa serà l’esquizofrènia que pateix, que hauria estat al darrere d’una actuació molt violenta i que va acabar amb la vida de l’empresari. De fet, durant la seva declaració, l’acusat ja ha parlat obertament d’aquesta patologia mental de la qual, ara, es tracta al centre penitenciari, on es troba ingressat des dels moments dels fets.
L’home no ha negat en cap moment el crim. De fet, el va confessar des del mateix dia dels fets. Desmenteix, però, que l’hagués planificat, un dels detalls que convertiria el crim en un assassinat i no pas en homicidi. Serà un dels punts a dirimir, així com si l’esquizofrènia que pateix el processat pot considerar-se prou argument per absoldre’l. De moment, el processat ja ha culpat directament “les veus” que escoltava d’haver-li manat en la seva actuació.
Les havia començat a sentir tres anys abans, el 2017. I justament arran d’una estada a París mentre treballava per l’empresa de la víctima, amb qui ha assegurat que, llavors, havia fet amistat. A la capital francesa, però, tot es va torçar. En les dues setmanes que va estar allà, ha relatat que els companys de feina “em van fer bullying” i això va acabar provocant que “em despertés la malaltia”. I aquestes veus li van ficar al cap la idea que el que fins llavors havia estat el seu cap li volia mal.
El processat va colpejar brutalment la víctima amb la part més punxeguda del martell que portava; ha reconegut fins a set vegades, però un dels policies que ha declarat ha elevat la xifra a onze per darrere i al cap i a 21 en tot el cos
Ja a Andorra, ha admès que al llarg del temps el va anar a buscar en diverses ocasions, fos a l’habitatge de Vila o al seu despatx. En algunes de les ocasions, se’l va trobar amb la filla i la dona al costat, fet que ja va provocar algun moment de tensió. “Elles s’amagaven sota les taules i per això jo vaig pensar que ell se sentia culpable d’alguna cosa”, ha relatat. I a partir de llavors, “qualsevol cosa dolenta que em passava les veus em deien que ell era el responsable”.
Fins que va arribar el fatídic 21 de setembre -el dia que l’acusat feia 31 anys-. De matinada, va agafar un taxi fins al centre d’Encamp. I des d’allà va anar cap a la casa de la víctima, a Vila. Va entrar per la finestra i el va trobar a l’interior, juntament amb els familiars. I davant l’home la seva actuació va ser extremadament violenta. Segons ha admès, el va colpejar diversos cops -fins a set, ha admès (posteriorment, un dels policies ha parlat d’onze cops per darrere al cap i de 21 a tot el cos- amb la part més punxeguda del martell que portava a sobre. Les mateixes veus li haurien ordenat que l’apunyalés amb un ganivet pel cul, tot i que finalment no va acabar fent-ho.
L’atac va ser extremadament fort. L’acusat es va pensar que l’havia matat. Un cop culminada lagressió, va fugir, però abans va provocar un incendi a l’habitatge. Va sortir per la finestra de l’habitatge, a la pleta fe Vila, i va agafar el cotxe del difunt. Va conduir fins a l’aparcament del Tarter. Les veus li continuaven parlant, ha assegurat. Fins i tot, ha explicat que va intentar suïcidar-se, sense èxit. Posteriorment, ell mateix va trucar la policia per dir on era i que el detinguessin.
Un cop vist que el processat ha explicat gairebé fil per randa com va cometre el crim, la tasca d’acusacions i defensa -i la que posteriorment haurà de fer el Tribunal- s’ha centrat en posar sobre la taula dues preguntes. La primera, si l’esquizofrènia que pateix fa que se’l pugui eximir dels fets. La segona, si va actuar de forma planificada o per impuls.
“Ell tenia un problema i només es podia solucionar de dues formes: o moria ell o la persona que, al seu entendre, li produïa aquest patiment”, ha afirmat un dels psiquiatres que han tractat l’acusat
Sobre el primer punt, una de les coses que han deixat clara dos psiquiatres que l’han tractat en la seva declaració és que, efectivament, pateix aquesta malaltia. I no la simula. “Durant sis dies ingressat a un hospital? Potser. Després de dos anys que li fem seguiment, la possibilitat és pràcticament zero”, ha indicat un dels facultatius. De fet, tots dos també han deixat clar que en el moment dels fets estava influït per la patologia. “Les persones no tenen deliris un dia sí un dia no”, ha apuntat un altre.
I també ha quedat clar que feia temps que tenia aquesta afectació. De fet, anys enrere, a França, el processat va ser ingressat durant uns dies i se li va diagnosticar una psicosi. També se li va determinar un tractament que, però, va abandonar posteriorment pels forts efectes secundaris que li provocava. I així, la malaltia haurà anat fent el seu curs... fins al dia dels fets. I, llavors, els mateixos psiquiatres han apuntat que “no n’era conscient” del que feia i de les conseqüències. “Ell tenia un problema i només es podia solucionar de dues formes: o moria ell o moria la persona que, al seu entendre, li produïa aquest patiment”, ha afirmat un d’ells. L’altre també ha afirmat que, en la seva opinió, l’acusat no tenia aquell dia “un judici de realitat”.
La defensa també ha volgut fer declarar diversos coneguts del seu client. Bàsicament amb l’objectiu de deixar clar davant el Tribunal que la malaltia venia de lluny i que “no estava bé” o “semblava una altra persona”. Amics, el germà o, fins i tot, un dels antics companys del centre penitenciari així ho han comentat, si bé és cert que, en tot cas, mai s’havien imaginat que podria haver acabat cometent un assassinat. En tot cas, es temia més per un possible suïcidi. De fet, ja a la presó, ho va intentar.
L’altre fet a dirimir és si el crim va ser o no planificat. L’acusat ha assegurat que no. Que simplement aquell dia “ja no vaig poder més” després de mesos i mesos d’escoltar les veus ja no va poder més. I va actuar. “Si ho penso, no ho faig”, ha afirmat. En contra d’aquesta afirmació, però, les acusacions han posat en relleu diferents elements. Entre ells, el fet que el dia escollit per anar a matar la persona que considerable responsable de tots els seus mals fos, justament, el dia del seu aniversari. També els dibuixos que es van trobar a la seva llibreta, amb esbossos de com podia accedir al pis del seu antic cap, haver esmolat un pal que duia a sobre o que el taxi amb què va pujar a Encamp el deixés a una certa distància de la casa on es va cometre el violent crim.
L’acusat ha assegurat que “no passa ni un dia sense que em penedeixi” i ha apuntat que “no vaig entendre què em passava i vaig fer el pitjor que podia fer”; també ha volgut demanar “perdó a la família”
Un altre punt que juga, en aquest cas, en contra del processat és que abans de marxar del pis calés foc al pis. Una acció que, com ha posat en relleu un dels bombers que hi va intervenir, podria haver tingut greus conseqüències. “Hauria pogut provocar molts danys”, ha apuntat. No va ser així perquè “no hi va haver prou oxigenació”. Per als agents de policia, l’objectiu era “eliminar proves”, fita que no va ser reeixida pel que les flames no van anar a més.
Els policies també han revelat un altre detall. La víctima no hauria mort pas pels cops, com pensava el processat. Tenia ferides greus, sí; però el que va acabar amb la seva vida va ser la inhalació de fum. Els agents, però, han admès que el fatal desenllaç també es podria haver donat sense el foc, en aquest cas, pels cops rebuts (fins a 21 s’han comptabilitzat en el cadàver).
Durant la seva declaració, i davant les demandes del ministeri públic, l’acusat ha volgut deixar clar que “no passa ni un dia sense que em penedeixi”. Ha apuntat que “no vaig entendre què em passava i vaig fer el pitjor que podia fer”. A la vegada, ha volgut demanar “perdó a la família”.
El judici s’ha allargat durant bona part del divendres. I, de fet, encara continuarà en uns dies. Aquest divendres la forense que va actuar en el cas no es trobava disponible i, per tant, la seva participació s’ha hagut d’ajornar. Serà també en aquesta segona jornada quan les parts hagin d’emetre els seus informes definitius.
Comentaris (11)