Acaba d’aquesta forma -almenys si no hi ha recurs al Constitucional- un llarg periple judicial, iniciat després que, el desembre del 2016, els dos van ser detinguts acusats d’estafa. Durant anys havien anat recaptant diners que suposadament havien de servir per atendre la seva filla però que, al final, van destinar a capricis personals, com ara viatges i cotxes.
Per tot això, van ser jutjats a l’Audiència de Lleida. Va imposar 5 anys al pare i 3 i mig a la dona, a banda d’indemnitzacions als afectats que havien reclamat. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va confirmar aquestes penes, però va anul·lar el rescabalament, perquè no estava prou concretat.
La mare va acceptar la condemna. Blanco, però, va presentar recurs al Suprem. I aquest s’ha pronunciat ara. I, de fet, confirma la pena de cinc anys pel pare de Nadia, a qui considera culpable d’un delicte continuat d’estafa agreujada. Es considera que, efectivament, es va apropiar de 402.000 euros dels donatius que havia recaptat al·legant els tractaments mèdics que necessitava la nena.
La sala penal del Suprem considera que els fets provats recollits en les sentències prèvies són perfectament correctes. Blanco va crear l’Associació Nadia Nere per a la Tricotiodistròfia i malalties rares de Balears amb la intenció, suposada, d’aconseguir fons per a la investigació de la malaltia. En canvi, el que es volia realment era “l’enriquiment personal” tant del pare com de la mare. Ho provaria el fet que al llarg del temps tots dos van fer molts reintegraments dels comptes bancaris de l’entitat per pagar despeses privades.
En la resolució del Suprem es recorda que tots dos processats van sortir assíduament als mitjans “apel·lant a la generositat del públic” a qui demanaven diners per intentar salvar la filla. Això constituïa “un marc objectiu perfectament idoni per suscitar sentiments humans de solidaritat amb les nenes i els seus pares, i, en conseqüència, també moure’ls a fer les aportacions buscades pels acusats”. I gràcies a això van aconseguir milers d’euros.
Comentaris (2)