Condemnen un jove que marxava sense pagar dels aparcaments comunals

El noi feia servir la tàctica del trenet fins que, un dia, en no haver cap altre vehicle que sortira del pàrquing, va forçar la barrera, fet pel qual va ser descobert

Un dels aparcaments de barrera a Escaldes.
Un dels aparcaments de barrera a Escaldes. Comú d'Escaldes-Engordany

No es pot negar que aparcar a les parròquies centrals pot ser car. Fins i tot a un pàrquing comunal. Ara bé, a vegades és pitjor segons quina tàctica es vulgui fer servir. Així ho ha comprovat un jove, denunciat per la corporació escaldenca després que comprovessin que s’havia acostumat a sortir dels estacionaments darrere d’altres vehicles, sense passar per caixa. Se’l va descobrir un dia que, sense cap altre cotxe per fer la trampa, va forçar la barrera i, llavors, la va trencar. La justícia l’ha acabat condemnant per un delicte d’estafa.

Tot arrenca la nit de Cap d’Any del 2019. En el judici celebrat ara fa unes setmanes, el noi va reconèixer que va voler marxar sense passar pel caixer. I va empentar la tanca, fent-la mal bé. Quan el comú va comprovar els danys, va investigar. Les càmeres van permetre identificar el vehicle i, a partir d’aquí, es va detectar la forma de fer habitual.

A diferents estacionaments de la parròquia, les imatges eren clares. Se’l veia en nombroses ocasions sortint amb la tàctica del trenet. És a dir, marxar just darrere un altre cotxe just abans que baixés la barrera. El comú, llavors, va optar per presentar denúncia.

L'home va sortir sense pagar de diferents aparcaments d'Escaldes.

Relacionat

Quan no voler pagar pot costar car

En el judici van seure al banc dels acusats dues persones. El jove i el seu pare. I és que el progenitor, en un primer moment, es va autoinculpar per evitar que “el meu fill tingués problemes”. Ja a la vista, i davant aquesta declaració, el fiscal va mantenir únicament l’acusació contra el noi.

Per al ministeri públic, els fets constituïen un delicte d’estafa. Per això, va demanar que se’l condemnés a una pena de sis mesos condicionals. Per la seva banda, la defensa, tot i admetre que s’havia comès “una bretolada” reclamava l’absolució tot indicant que no es produïen els elements necessaris per considerar-lo culpable d’aquest crim.

Ara, s’ha conegut la sentència. El Tribunal de Corts entén que hi ha delicte, però la pena queda molt per sota de la demanada per la fiscalia. Tot just un cap de setmana d’arrest, a més, condicional i una multa de 150 euros. A banda, haurà de sufragar el cost que la tanca trencada va tenir pel comú: 175,95 euros i, això sí, tot el cost del procediment judicial obert.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.