Els fets, que van ser jutjats ara fa unes setmanes al Tribunal de Corts, van tenir lloc a una zona residencial de la Cortinada. La propietària havia sortit de casa seva amb els dos animals, un dels quals un bòxer cadell. Aquest, justament, va ser el que es va esbraonar sobre un tercer gos d’una altra veïna de la zona i li va mossegar el coll. En intentar separar-los, aquesta va patir ferides a la mà.
Fiscalia i acusació particular consideraven que el fet que l’acusada no hagués complert correctament les disposicions normatives sobre com s’han de dur els gossos a la via pública era la conseqüència directa de l’incident. De fet, també entenien que l’animal agressor era també de raça perillosa, fet que va provocar un controvertit debat entre tres veterinàries que van declarar al judici. Algunes van explicar que es podia tractar d’una barreja de races amb un pit bull.
Aquest darrer aspecte ha estat desestimat pel Tribunal de Corts que entén que no es pot provar que la mascota fos perillosa. I, a més, no es pot entendre del seu comportament anterior a l’incident que calgués aplicar-li la normativa sobre els cans de risc. És a dir, portar morrió. Fins a l’agressió ara jutjada, és clar.
Per això, de les dues contravencions penals per omissió del deure de control de gossos perillosos, a la processada només se l’ha acabat condemnant per una. I és que, el rottweiller, tot i no actuar en l’incident, sí que no duia morrió i, per tant, aquí sí que s’ha considerat que hi havia un clar incompliment de la normativa. En aquest cas, la pena imposada ha estat una multa de 400 euros.
A banda, el Tribunal també considera que l’incident va ser causat pel fet que tots dos gossos anaven sense lligar. I, per tant, s’entén que les lesions patides tant per la mascota atacada com per la seva propietària, eren degudes a una imprudència de la processada. Així, els magistrats han imposat una altra multa a la dona, en aquest cas, de 1.400 euros.
Els magistrats consideren provat el fet que cap de les dues mascotes anava lligada. Primer, perquè dona credibilitat a la víctima i, segon, perquè recull les declaracions d’un segon veí de la zona. Aquest, però, no va declarar al judici, però s’entén que els interrogatoris previs a la causa també són perfectament vàlids.
Paral·lelament, la sentència preveu una indemnització, entre el que caldrà pagar a la CASS, les factures de veterinari i els danys causats a la propietària del gos atacat, superior als 2.000 euros.
Comentaris (5)