Jutgen la propietària d’un gos presumptament perillós que va mossegar-ne un altre

La dona assegura que en cap moment es va produir l’agressió i que tot el procediment neix de “l’animadversió” que té cap a ella la mestressa del ca suposadament atacat

Imatge d'arxiu d'un American Pitbull Terrier
Imatge d'arxiu d'un American Pitbull Terrier

Una baralla o un intent de jugar? Les versions que s’han exposat aquest dilluns davant el Tribunal de Corts són ben contradictòries. Es jutjava la propietària d’un gos que, presumptament, va agredir-ne un altre ara fa uns anys a una zona residencial de la Cortinada. Se l’acusava de les lesions produïdes, però també pel fet de dur els animals sense lligar ni morrió malgrat que es podria tractar d’un exemplar perillós.

La dona va sortir a passejar amb les seves mascotes. Una d’elles, un cadell però ja amb una mida considerable. Segons la processada, un gos de raça bòxer. Ara bé, i com han posat en relleu durant la vista diferents veterinàries, amb trets morfològics que perfectament fan pensar que pogués ser un pit bull mestís. Per la mateixa zona del poble hi passejava també una altra dona amb la seva mascota.

La fiscalia i l’acusació particular imputen a la dona tres contravencions penals: una de lesions per imprudència i les altres dues, d’omissió dels deures que comporta un gos perillós, ja que el duia sense lligar i sense morrió; per totes elles demana una multa de 3.800 euros

Segons ha relatat, quan es van creuar, el presumpte pit bull, que anava sense lligar i sense morrió, es va llançar a sobre de l’altre animal. Li hauria mossegat al coll i li hauria provocat un parell de traus sagnants. En separar-los, la dona també va resultar ferida. Això, segons el que ha explicat a la vista. La propietària del suposat gos atacant, en canvi, ha negat que fos una agressió sinó un intent de jugar.

L’acusada ha volgut contradir totes les apreciacions en contra seva. En primer terme, ha assegurat que si l’incident ha acabat davant el Tribunal de Corts tot es deu a l’enemistat manifesta que li professaria l’altra dona. L’origen d’aquesta rivalitat seria el fet d’haver impulsat una associació canina l’any 2013 que oferia rehabilitacions canines gratuïtes. “Ho va denunciar diverses ocasions a funció pública i no ha parat”, ha afirmat. Per tant, tot el procés  seria un nou intent d’atacar-la.

Durant la vista, han comparegut fins a tres veterinàries, intentant aclarir diversos aspectes del cas. El primer, quina podria ser la raça del gos presumptament agressor. Bòxer? Pit bull? Barreja?. Totes tres han coincidit, sense garantir-ho al 100%, que per l’aspecte sí que tindria característiques del segon.

Un altre punt a valorar ha estat si les ferides que presentava la mascota atacada, aquestes eren compatibles amb les mossegades denunciades per la seva mestressa. Dues de les professionals sanitàries han respost afirmativament que sí, metre que la tercera, basant-se únicament en els informes i sense haver pogut examinar l’animal, ho ha negat.

Davant d’aquest relat, la fiscalia ha optat per mantenir les acusacions que van obrir el procediment. El ministeri públic considera que hi ha tres contravencions penals demostrades. Una, les lesions per imprudència. Les altres dues, el no haver complert la normativa amb relació als gossos perillosos. I és que, com ha volgut remarcar l’acusació pública, si bé és cert que hi ha una llista de races que, per si soles, ja són considerades perilloses, el reglament també entén que entren dins d’aquest grup aquells animals que puguin suposar un risc que, al seu entendre, sí que existia. En global, ha demanat una multa de 3.800 euros.

Per la seva banda, l’advocat defensor ha reclamat l’absolució. Al seu entendre, no es podia donar validesa a la declaració de les veterinàries perquè “no són imparcials”, ja que havien tingut la propietària de la gossa agredida com a clienta. També ha posat en qüestió el testimoni d’un veí, que no s’ha presentat a la vista. “No hi era allà”, ha assegurat la processada, que en tot moment ha argumentat que si s’ha arribat a aquest punt, a seure davant el Tribunal, és tot per “l’animadversió” de la part acusadora cap a la seva representada.

Comentaris (2)

Trending