Els dos progenitors havien decidit trobar-se a un bar. Volien intentar redreçar unes relacions que, d’ençà la separació, no eren pas bones. Ja se sap de què està ple l’infern. Res va sortir com s’esperava. Al contrari, la tensió va anar a l’alça i això va acabar provocant importants nervis al nen.
Tot plegat, va esclatar. La mare també va perdre la paciència i, en aquell moment, va agafar la cadira i la va llençar per l’aire. Amb la mala sort que li va caure al menor a l’esquena. Per a la fiscalia això suposava un delicte per part de la dona. Concretament, el de maltractament.
En el judici la processada va assegurar que “mai tenia intenció de fer mal”. També va apuntar que “no soc de tirar coses”. El seu advocat va defensar en tot moment que “no hi havia intencionalitat”. Per això, va demanar l’absolució.
La petició ha estat ara acceptada pel Tribunal de Corts. Caldrà veure, però, si la fiscalia decideix presentar recurs davant el Superior. En el judici, va reclamar que fos condemnada pel que entenia era un delicte menor de maltractaments en l’àmbit domèstic.
Comentaris (3)