Com a mínim tres infants andorrans estan fent el seguiment necessari per combatre la seva obesitat severa i, probablement, acabar-se sotmetent a una intervenció quirúrgica per reduir els problemes que comporta el seu exagerat sobrepès. Un d’ells ja ha passat pel quiròfan. Són les dades de què disposa el cirurgià encampadà i un dels principals especialistes a Espanya quant al tractament quirúrgic de l’obesitat, Ramon Vilallonga. El metge andorrà ha coordinat els darrers mesos un equip de seixanta persones que han acabat elaborant un estudi pioner sobre l’obesitat infantil.
L’estudi titulat ‘Initial approach to childhood obesity in Spain’ arriba a la conclusió que l’“edat no ha de ser un condicionant per realitzar una intervenció quirúrgica si es compleixen els criteris de selecció i el cas revesteix una gravetat suficient”. Vilallonga comparteix totalment aquest parer científic. Tot i la seva juventut, el cirurgià andorrà acumula ja una dilatada experiència. Sovint assisteix a conferències i estatges internacionals arreu del món.
Coordinar l’estudi promogut per la Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat (SECO) i de les malalties metabòliques en col·laboració amb societats científiques més vinculades al diagnòstic i el tractament de l’obesitat infantil i juvenil ha estat una altra d’aquelles experiències que figuraran en un lloc rellevant en el currículum, que ja comença a sobresortir, de Vilallonga. “Mai abans no s’havia aconseguit reunir en una taula a més de seixanta experts”, tots ells “conscienciats” en el que no deixa ser una malaltia malauradament a l’alça.
L’estudi presentat recentment se centra en la infància espanyola, entre la qual l’obesitat ha crescut a marxes forçades els darrers 25 anys. Tan ràpid ha estat el creixement de l’obesitat infantil que un de cada quatre menors d’entre 2 i 17 anys tenen sobrepès. I el 15% ja va més enllà: és obès. Massa oferta d’aliments rics en greixos i sucres, consideren els experts. De dades, a Andorra, actualitzades, al dia, n’hi ha ben poques. Ramon Vilallonga se sap les seves i les comparteix amb l’hospital. De fet, els tres menors que tracta, un dels quals ja operat i dos més en fase de estudi, estan sota l’aixopluc del centre hospitalari de forma coordinada amb el cirurgià, que passa revista en un consultori del Principat periòdicament.
Opció terapèutica
En el marc de la presentació de l’estudi de la SECO, Vilallonga va defensar l’ús, controlat i quan s’escau, de la cirurgia, que segons el metge andorrà establert a Girona “es consolida com una opció terapèutica”. Per a Vilallonga, que creu que la seva especialitat mèdica no hauria d’existir, perquè voldria dir que els hàbits personals són molt millors dels que realment tenim, la cirurgia és la última opció possible i raonable que podem oferir als nens i adolescents amb obesitat severa perquè ha demostrat que redueix la morbimortalitat i, fins i tot, la mortalitat”.
Vilallonga ha afirmat que la cirurgia és l'“única” teràpia que “ha demostrat una efectivitat a llarg termini”. És clar, contra l’obesitat no hi ha un remei farmacològic. Més encara, per al cirurgià andorrà especialista en cirurgia general i digestiva -expert, a més, en el maneig d’un robot per a operar- el tractament adequat de la patologia dependrà del tipus d’obesitat de la qual es tracti: exògena, secundària, sindròmica o monogènica.
L’obesitat exògena, que representa més d’un 95% dels casos, es basa en el desequilibri entre la ingesta calòrica i la despesa energètica. La secundària està lligada a causes orgàniques com ara malalties endocrinològiques, neurològiques o psiquiàtriques. La sindròmica s’associa a síndromes dismorfològics en què es pot observar major o menor grau d’obesitat i la monogènica té com a característica principal el desenvolupament molt precoç de l’obesitat en la infància i la tendència a l’obesitat mòrbida.
Comentaris