El país s’ha compromès a rebre un desplegament nombrosissím d’autoritats de primer nivell internacional el 2020 que ja hauria de començar un cert impacte durant l'any que ve, però sembla que no havia calculat prou bé tota la repercussió que tindria. El mandatari governamental està angoixat per com es podrà organitzar el dispositiu sense que pugui semblar que l’Estat cedeix la seva sobirania en matèria de control policial. És clar, però, que el cos d'ordre del Principat necessitarà un notable reforç estranger.
Davant d’una cimera com la iberoamericana que Andorra pretén organitzar el 2020 no tot són flors i violes. El cap de Govern, Toni Martí, ho acaba de descobrir ara. O almenys això sembla. El mandatari governamental està amoïnat perquè no acaba de veure com es pot garantir la seguretat de les nombrosíssimes autoritats que haurien de copar el Principat durant els dies que duri la trobada -els actes centrals es concentren en un parell de jornades, però abans i després, òbviament, ja hi ha moviment-. Aproximadament, calen sis-cents policies per assegurar el control d’allò vinculat a la cimera. Més enllà d’això, òbviament, s’ha de vetllar pel normal funcionament de la resta d’activitats ordinàries. Comptant que el cos de l’ordre del Principat està integrat per poc més de dos-cents agents…
Martí s’ha estat trobant els darrers dies amb diversos dirigents parlamentaris amb la preocupació de la seguretat de la cimera com a reclam. Cert que el dirigent ha aprofitat l’esmentat esquer per intentar posar el termòmetre sobre el que poden pensar els adversaris polítics en relació a altres qüestions. Més o menys i per aquest ordre les temàtiques que haurien amoïnat o que amoïnen al cap de l’executiu més enllà de la seguretat de la cimera del 2020 serien l’evolució de les converses amb els representants dels funcionaris i la possibilitat que hi hagi una vaga general; la repercussió per la polèmica de les adjudicacions a una empresa (SPAI) titularitat del seu germà; i les negociacions sobre Europa.
El responsable governamental ha exposat la qüestió en reunions amb dirigents parlamentaris en les quals també ha aprofitat per posar el termòmetre a temes com els funcionaris, SPAI o Europa
Però més enllà d’altres qüestions que de ben segur tenen una implicació immediata molt més important que la cimera iberoamericana -i que probablement tenien un interès real major per part de Martí que no pas la seguretat per al 2020- i sobre les quals hi ha certa discreció, als dirigents que s’han trobat amb el cap de Govern els ha sorprès tanta preocupació per la policia de la cimera. Diverses fonts consultades han recordat amb ironia i certa crítica encoberta la dèria dels actuals mandataris executius i legislatius de voler organitzar festes i festasses i de voler-se fer fotografies amb tants dirigents internacionals com sigui possible. “S’agafen compromisos i llavors no sabem com sortir-nos-en”, han afirmat alguns dels consultats.
La qüestió, doncs, és com resoldre la necessitat de disposar de sis-cents homes i dones que garanteixin la seguretat de la cimera dels 22 països que s’inclouen en l’Iberoamèrica. I encara que el 2020 queda una mica lluny, no ho és tan. I menys encara quan durant tot l’any que ve, durant tot el 2019, es faran ja al Principat trobades sectorials encaminades a preparar la gran cimera de caps d’Estat i de govern. L’any que ve ha d’estar clar com es garantirà la seguretat i, de fet, per algunes de les trobades parcials ja caldrà un dispositiu molt major del que Andorra pot assumir. I aquí ve un dels problemes. Caldrà ajut exterior, estranger. ¿Suposarà això una cessió de sobirania? Aquesta és una de les qüestions que preocupen també a Martí. Que pugui semblar que el cap de Govern ha cedit el control policial del país.
Cert que en els convenis i les regulacions de què disposa el Principat, es disposa que en cas de necessitat, en primer lloc, es recorrerà a les forces policials franceses, segons han explicat fonts coneixedores d’aquests protocols. Sia com vulgui, seran cossos de seguretat estrangers els que caldrà que vinguin a garantir la seguretat del Principat. I no se sap massa com es pot fer tot plegat. Vaja, un bon embolic. Això sí, Martí té clar que el comandament del dispositiu quedarà en mans dels responsables policials andorrans. Que la sobirania no es perdrà. Però del dit al fet… d’aquí l’amoïnament del president. Del cap de Govern.
Comentaris