El debat parlamentari ha tingut dues parts, però ben embrancades una amb l’altra. La primera, la valoració del dictamen fet per la comissió d’estudi que, justament, ha marcat les línies mestres que han de guiar el futur canvi normatiu. La segona, la validació de la nova comissió, en aquest cas, legislativa, que haurà d’elaborar la proposició. En tot cas, sempre amb la voluntat que això estigui a temps per votar-se, i aprovar-se, abans de la dissolució del Consell General.
En tots dos casos, ha estat un debat sense estridències i on tothom ha deixat clar, almenys de paraula, que l’objectiu és compartit. Així, el conseller general Víctor Pintos, representant de Liberals però adscrit al grup de Ciutadans Compromesos, ha defensat la necessitat “d’actualitzar” la Llei General d’Ordenació del Territori i de l’Urbanisme (LGOTU) tot posant en relleu que “la pressió demogràfica i urbanística, cert, genera dinamisme econòmic, però també reptes importants en àmbits com l’habitatge, la sostenibilitat, la mobilitat o la disponibilitat de recursos naturals”. I això, ha admès, “provocant en algunes zones la percepció de saturació”. Per això, advoca per “reflexionar sobre quin model de país volem per a les properes dècades”.
Des del PS, la seva parlamentària Laia Moliné ha remarcat que el debat ha de ser “no només urbanístic sinó també polític” i ha alertat de la “progressiva pèrdua de qualitat territorial que viu el país”. Per això, defensa que cal treballar els pròxims mesos per tenir una llei que “defineixi un model que garanteixi qualitat de vida i equilibri territorial a la vegada que es respecta els drets econòmics”.
Des de Concòrdia, la intervenció l’’ha fet Pol Bartolomé, tot llegint els escrits preparats per Jordi Casadevall, a qui una pausa per dinar inicialment no esperada -d’una hora- ha trencat els plans. Els compromisos laborals que tenia per la tarda han impedit que es pogués quedar a la sessió. En boca del seu company de files, ha posat en relleu la importància de la feina que tenen al davant i ha fet una demanda clara a Govern: poder disposar del conjunt d’estudis de càrrega elaborats tant pels comuns com a nivell nacional.
Per la seva banda, la demòcrata Gemma Riba, ha advocat de forma clara per la necessitat de trobar un acord que permeti aprovar una llei amb consens. “Aquest debat és massa important per fer-lo des de la confrontació política. Cal que es faci amb rigor i responsabilitat col·lectiva”, ha demanat, tot destacant que així ha estat a l’hora d’elaborar el dictamen de l’anterior comissió, del qual ha volgut destacar-ne la seva “solidesa i mirada plural”.
Andorra Endavant ha votat favorablement al dictamen i a la creació de la nova comissió. Montaner, però, no ha amagat que hi ha aspectes del consens assolir per la resta de grups que li acaben de convèncer i que, durant el treball al nou òrgan legislatiu, intentarà redreçar. Per un costat, ha insistit en el fet que “cal donar seguretat jurídica als propietaris” i això vol dir evitar que “es vegin afectats per una rebaixa en la qualificació dels seus terrenys”. Al seu entendre, “això ja està passant i és inseguretat jurídica”. El segon punt que li grinyola és el fet que el dictamen aposti per reduir de forma clara les excavacions per, d’aquesta forma, no generar runes vista la limitació existent al país pel que fa als abocadors. La parlamentària, en canvi, considera poc adequada aquesta restricció en “un país de muntanya” com és Andorra. “No podem prohibir-les”, ha comentat.
Així doncs, la comissió ja està oficialment formada. En les properes setmanes, s’haurà de fer la primera reunió per escollir qui la lidera i, a partir d’aquí, posar-se a treballar, a contrarellotge, per poder enllestir la proposició de llei a temps que, un cop es presenti, tingui prou temps de fer el tràmit parlamentari habitual.
Comentaris