El document ha estat elaborat de forma consensuada pels grups parlamentaris participants que han treballat els darrers tretze mesos en la comissió. El text ha de servir, justament, per treballar a partir del març la reforma legislativa, un treball que, justament, es reclama poder fer des del mateix Consell General. Canvis que, ha explicat el president de la comissió, Jordi Casadevall, són necessaris vista “la constatació que després de 25 anys d’aplicació s’han posat de manifestat divergències interpretatives i disfuncionalitats” i, especialment, “el creixement urbanístic a ritme accelerat al qual s’ha sotmès el nostre país els darrers anys”.
Es deixa clar que l’objectiu seria que la modificació legislativa es vehiculi des del Consell, a través d’una altra comissió -en aquest cas una de legislatura de caràcter legislatiu-, que seria l’encarregada de treballar la llei amb el consens dels grups i, també, amb comuns, Govern i altres actors implicats
En total, el dictamen, que ha de ser validat al ple del 19 de març, inclou 18 conclusions. Aquestes, justament, es volen incorporar en la nova Llei d’Ordenació General del Territori i l’Urbanisme (LOGT) que es vol treballar en una segona comissió i que es vol presentar de forma conjunta per tots els grups, després d’un “treball conjunt” també amb Govern i comuns. Entre aquestes, destaca la idea d’establir a la llei un sistema de quotes urbanístiques. Seria l’extrapolació però ja amb rang legal del que ara s’aplica a la Massana i tindria un caràcter “transitori” per aconseguir garantir que els pròxims anys hi hagi “un creixement sostenible”.
Les conclusions segueixen, en gran part, les diferents compareixences que va celebrar la comissió, com ara la dels mateixos comuns, la de Govern o la de col·lectius afectats com propietaris de terres, arquitectes, enginyers o altres associacions. De les idees exposades, ha explicat Casadevall, que ha comparegut juntament amb la vicepresidenta de la comissió, Gemma Riba, i sota l’atenta mirada de la resta d’integrants, asseguts entre els periodistes, s’ha fet “una anàlisi” adoptant “un criteri de prudència” per incorporar-les al dictamen.
Entre les idees que es plasmen al document de cara a una futura integració en la reforma legislativa, hi ha la introducció d’un dret de tempteig a favor de comuns i Govern. Això els permetria “actuar en la compra selectiva de sòl i de béns immobles”. Això sí, amb la intenció que estigui “amb paràmetres clars” i “sotmès a un control previ i a un altre de posterior”. També es considera clau actuar sobre el problema de manca d’abocadors de terra i vist la dificultat de disposar-ne en el futur, s’entén que la llei hauria d’incloure mesures per reduir-ne la generació de residus, com ara la construcció aprofitant el desnivell del terreny o limitacions a les plantes soterrànies.
Una altra conclusió té a veure amb aquells projectes -siguin plans especials o parcials- que, per la seva “densitat, localització o expansió”, puguin comportar un ús excessiu de recursos naturals o serveis. En aquests casos, la comissió considera escaient que la futura llei demani a aquestes iniciatives “condicions addicionals” per poder ser validats. “Hem de ser més exigents quan veiem un perill de sostenibilitat a una zona”, ha apuntat Casadevall. Paral·lelament, també es preveu la creació de zones d’especial protecció amb “un criteri nacional per preservar el paisatge i el seu valor patrimonial i identitari”. Altres mesures apuntades passen per fer homogènies les nomenclatures dels plans d’urbanisme parroquials així com els materials de construcció a tot el país, apostant pels que siguin autòctons; establir límits a l’edificabilitat segons s’allunya del centre urbà o protegir l’activitat agrícola.
Justament, la darrera de les conclusions és la que marca el camí a seguir. Es deixa clar que l’objectiu seria que la modificació legislativa es vehiculi des del Consell, a través d’una altra comissió -en aquest cas una de legislatura de caràcter legislatiu-. Seria aquesta l’encarregada de treballar la llei amb el consens dels grups i, també, amb comuns, Govern i altres actors implicats.
“No ens n’hem amagat mai. Des del principi ja vam dir que la seqüencia lògica era primer la comissió d’estudi i, després, la legislativa”, ha apuntat Casadevall. En aquest sentit, ha recordat que “la competència legislativa és del Consell i, al final, de legisladors, al final, n’hi ha 28”. Per això, ha apuntat que “pensem que té més sentit aquesta fórmula”. També ha deixat clar que, al seu entendre, i vista la realitat urbanística actual, cal anar ràpid. La reforma legal hauria d’estar aprovada, ha indicat, abans de la dissolució parlamentària.
Les 18 conclusions del dictamen
1. Reforçar els instruments de planificació supracomunal en l’àmbit urbanístic, atesa la seva incidència directa en qüestions estructurals com l’habitatge, la mobilitat, els serveis públics i la disponibilitat de recursos naturals essencials com l’aigua i el sòl. En aquest sentit, resulta imprescindible potenciar l’ús efectiu de les directrius d’ordenació com a marc de referència comú destinat a fomentar la coherència de les polítiques urbanístiques parroquials. Alhora, cal adaptar els POUP a les previsions de creixement poblacional a escala nacional, incorporant criteris objectius i prospectius que permetin anticipar necessitats futures i evitar desajustos entre el desenvolupament urbanístic local i la capacitat d’absorció real del territori andorrà.
2. Homogeneïtzar les nomenclatures dels POUP, amb l’objectiu de garantir una lectura comuna i coherent dels instruments de planejament urbanístic, facilitar la comparabilitat entre parròquies i reforçar la seguretat jurídica en la seva aplicació, evitant divergències interpretatives que dificultin la planificació supracomunal.
3. Adequar els sistemes viaris en funció de les característiques de cada zona, garantint la coherència de la xarxa viària d’acord amb els usos del sòl previstos, la intensitat d’activitat i les necessitats de mobilitat associades, amb l’objectiu de millorar la funcionalitat de la xarxa, la seguretat viària i la integració entre planejament urbanístic i mobilitat.
4. Garantir que els Plans d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) integren i queden sotmesos a les cartografies de perillositats naturals aprovades pel Govern assegurant que la classificació i qualificació del sòl siguin plenament compatibles amb els criteris de prevenció i seguretat ciutadana establerts a escala nacional.
5. Protegir el sòl agrícola mitjançant el desenvolupament de la garantia d’aprofitament urbanístic específica que correspongui i que no requereixi la prèvia aprovació d’un pla parcial, amb l’objectiu de garantir una activitat essencial per la nostra identitat i territori.
6. Promoure el desenvolupament d’un model d’edificabilitat decreixent a partir dels nuclis urbans per tal de racionalitzar el creixement i optimitzar la provisió d’infraestructures públiques.
7. Introduir un sistema de quotes urbanístiques, com un instrument transitori sense que esdevingui una mesura de planificació, destinat a promoure un creixement urbanístic més equilibrat i sostingut en el temps.
8. Optimitzar, centralitzar i sistematitzar el procés d’obtenció de dades en matèria d’urbanisme i construcció com una eina indispensable per assegurar el desenvolupament de polítiques públiques més sostenibles i amb visió de país.
9. Elaborar i actualitzar periòdicament els estudis de capacitat de càrrega màxima nacional, en coordinació entre totes les administracions, i que aquest orienti el creixement urbanístic parroquial amb els límits objectius dels recursos naturals d’Andorra. Un estudi del qual, eventualment, s’hauria de desprendre el futur Pla Estratègic Nacional de Planificació Territorial.
10. Valorar la introducció dels drets de tempteig i retracte a favor del Govern i dels comuns com un nou instrument que permetria a l’administració pública intervenir de manera puntual i selectiva en la compra de sòl i immobles amb l’objectiu de preservar l’interès general.
11. Establir condicions addicionals i mecanismes de control per a l’aprovació de plans parcials i especials, quan la seva dimensió, densitat, localització o expansió pugui comprometre recursos naturals o serveis, d’acord amb els resultats dels estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial.
12. Reduir i regular el moviment de terres i les excavacions, establint criteris, objectius i límits clars en funció de la naturalesa del sòl, el pendent i l’impacte paisatgístic, amb l’objectiu de minimitzar l’alteració del medi i la generació de terres de desmunt, preservar l’estabilitat del territori i reforçar una urbanització més sostenible.
13. Establir una clau de classificació per a zones d’especial protecció basada en criteris i estàndards comuns a escala nacional, amb l’objectiu d’homogeneïtzar la protecció del paisatge i del seu valor patrimonial i identitari, preservar les construccions tradicionals de muntanya.
14. Promoure l’ús de materials i tipologies constructives autòctones arreu del territori i unificar materials a nivell nacional, evitant aquells elements que tinguin un impacte paisatgístic en entorns urbans i naturals, per tal de garantir la integració harmoniosa amb l’entorn i la història.
15. Coordinar les polítiques d’habitatge mitjançant el desenvolupament d’un pla sectorial d’habitatge públic a preu assequible, per reforçar la governança, assegurar una implantació territorial coherent i dotar les institucions de les eines necessàries per respondre a les necessitats d’interès general, incloent el parc públic d’habitatge a preu assequible a la disposició addicional de la llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
16. Revisar els terminis de revisió dels POUP, homogeneïtzar els terminis aplicables a les llicències urbanístiques, clarificar el règim de caducitat dins la LGOTU i estudiar el règim del silenci administratiu.
17. Tenir en consideració els valors de biodiversitat i paisatge en l’elaboració de les polítiques de planificació urbanística, en coherència amb el marc general de la protecció del medi natural i amb els compromisos internacionals adquirits. En aquest sentit, es considera oportú afavorir una major coherència entre els POUP i les estratègies nacionals existents amb l’objectiu de contribuir a un desenvolupament urbanístic equilibrat i respectuós amb l’entorn.
18. Els consellers generals membres de la comissió d’estudi subratllen la voluntat que el present dictamen derivi en una proposició de llei de modificació de la LGOTU, preferiblement consensuada per tots els Grups Parlamentaris, mitjançant la creació d’una comissió de legislatura de caràcter legislatiu encarregada d’elaborar una proposició de Llei de modificació de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme i totes les altres normes que correspongui per tal d’assolir els objectius fixats en aquest dictamen.
Comentaris