Aquestes són algunes de les apreciacions que s’han fet en la part pública de l’assemblea de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA). L’acte ‘dirigit’ pel president de l’organització, Josep Duró, el secretari de l’entitat, Jordi Cerqueda, i la responsable de la secretaria tècnica, Peggy Cerqueda, ha incorporat especialment membres de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), amb el seu president, Jordi Marticella, al capdavant, i representants d’altres entitats de caràcter patronal o, simplement, alguns interessats en la qüestió a títol personal. Pocs tot sia dit de passada.
“La nostra filosofia és més de conservar les nostres terres”, però s’ha de donar “una consideració especial” al sòl agrícola perquè “sense consideració especial i amb la inseguretat jurídica, tot plegat ens porta a vendre”
La part oberta al públic s’ha centrat essencialment en dues coses: tornar a repetir per part de Cerqueda, Jordi, la ‘ponència’ que ja va fer al Consell General en el marc de la comissió especial en pro de la sostenibilitat i, en el cas de Duró, exposar el neguit pels canvis que s’han aplicat en el pla d’urbanisme d’Ordino, atès que, com ja va indicar el president de l’APTA fa pocs dies en una compareixença amb els mitjans de comunicació, “si comencem a acceptar això a Ordino pot ser una mena de mirall per a la resta de parròquies”.
Un parell de comentaris més, fora d’allò associat directament a les presentacions, s’han deixat sentir a la sala d’actes de la Llacuna, on s’ha fet l’assemblea a porta tancada i, òbviament també, la part oberta al públic. Dels comentaris espontanis, dos apunts que han suposat dos dards a la política d’habitatge del Govern. Primer, que la funció governamental no és la de ser promotora d’habitatges i, segon, que “es fan pisos de lloguer a preu d’or i pagant entre tots”.
La resta de la solfa, de la música, era més o menys coneguda atès que en algun fòrum o altre l’havien deixat anar els tòtems de l’APTA. Que cal establir sense embuts i d’una vegada per sempre un model de país econòmic i social. Que els terrenys privats són la matèria prima “però no s’ha valorat mai així”. Que com que “la nostra filosofia és més de conservar les nostres terres” s’ha de donar “una consideració especial” al sòl agrícola perquè “sense consideració especial i amb la inseguretat jurídica, tot plegat ens porta a vendre”. Per tant, la part agrícola “ha de poder donar un valor”.
VISIÓ NACIONAL
Les crítiques a l’actuació comunal s’han emmarcat en allò que considera l’APTA que ha de tenir “una visió nacional” que vagi després cap avall. Ha indicat Cerqueda, Jordi, que “cal sí o sí una planificació nacional global i a llarg termini”. I malgrat que, certament, “cada parròquia té una necessitat econòmica diferent”, en l’actualitat, ha deixat anar el president de l’APTA “cal un director d’orquestra, no vuit directors d’orquestra”, en una clara al·lusió que ha de ser el Govern qui agafi les regnes de la planificació urbanística. O més encara, un organisme que hauria de ser de nova creació i hauria de tenir una visió transversal i transministerial.
Tot plegat portaria a la necessitat, que es reclama, d’un canvi en matèria de competències, per donar més pes, més poder, al poder central. I això que, ha deixat clar Duró, “sóc parroquialista”. Però és que hi ha “moltes decisions que no s’entenen” i, per exemple a la zona de la Gonarda, fins un punt, parròquia de la Massana, es pot construir. I a partir d’aquell punt, ja en territori ordinenc, no es pot fer res de res. El president dels propietaris de terrenys ha deixat clar que “avui a Ordino ningú no farà cap pis de lloguer” per les condicions establertes.
Duró, que juntament amb Jordi Cerqueda han reclamat “desenvolupar criteris de compensació justa i equitable” per tal que quedi clar que “la propietat no és una joguina”, ha estat l’encarregat de desgranar algunes qüestions relacionades amb el pla urbanístic d’Ordino. I entre altres coses, ha lamentat que “una decisió administrativa pugui anar en contra d’una decisió judicial”. I això per quin motiu? Doncs potser un dia, arran d’un conflicte successori, testamentari, l’autoritat judicial va fer una divisió de propietat per tal que fos equilibrada. I ara, per raó d’un canvi de planejament, un dels successors té una propietat que val cent i la de l’altre només val deu. I això que el jutge, el batlle, va decidir el que va decidir, justament, perquè fos equilibrat i equiparable.
En fi, que els propietaris de terres veuen amb preocupació massa coses. I ja admeten que tenen una bona diagnosi del problema, però no pas són capaços d’aportar la millor de les solucions. Això sí, tenen clar que les decisions comunals, en no pocs casos, han acabat pervertint l’equilibri. I qui sap, potser, si també han corromput la sostenibilitat.
Comentaris (11)