Duró i Cerqueda han fet un repàs exhaustiu de diversos neguits a partir d’exposar un ordre del dia d’una assemblea que tindrà una part interna per fer el passament de comptes i debatre qüestions de funcionament i, després, s’obrirà (19.30 hores) a tothom qui hi vulgui assistir perquè es pugui copsar aquelles qüestions d’interès de l’associació alhora que es puguin fer les aportacions que es considerin necessàries. Tot plegat s’emmarca en un procés de “picar pedra” i mirar de ser més visibles entre la societat andorrana alhora que tenir més pes, per dir-ho d’alguna manera, en la presa de decisions de les institucions.
Els dos dirigents de l’APTA, que s’han mostrat “crítics però amb prudència”, han mostrat la seva satisfacció perquè “comencem a tenir un diàleg amb les institucions”, ha afirmat Duró, que ha assegurat que en els darrers quinze mesos han mantingut una trentena de reunions oficials, que han anat des dels Coprínceps o els seus representants fins al sector bancari, passant per cap de Govern i tres ministres o els cònsols de totes les parròquies. “Cal reconèixer que aquests 2024 i 2025 han sigut uns anys on per primera vegada els actors polítics ens han escoltat i ens han tingut en compte”, ha destacat Cerqueda.
“La nostra preocupació era la cessió obligatòria i si posava en entredit la propietat privada. Se salva de la inconstitucionalitat per la temporalitat”
Això no obstant, el secretari de l’associació ha lamentat que “la llei òmnibus no ha recollit cap proposta nostra, i això ha sigut una decepció”. Però Cerqueda ha reconegut, com no pot ser d’alta manera, que “podem proposar, podem argumentar, però llavors són els polítics els que han de decidir. Cadascú fa la seva feina”. “La nostra preocupació era la cessió obligatòria i si posava en entredit la propietat privada”, ha exposat el president de l’APTA, que considera que s’hauria d’haver “trobat una altra fórmula, com la que es fa a Bèlgica o Suïssa” per arribar al mateix que es pretenia. Perquè “mai no vam dir que no es pogués” usar per a l’interès general habitatges desocupats.
Duró ha reconegut que des de l’associació es van encomanar diversos estudis jurídics sobre la idoneïtat de la mesura i la seva constitucionalitat malgrat que la cessió obligatòria de pisos no sigui estrictament qüestió que afecti als propietaris de terres, entre altres coses, perquè “no sigués un mirall per a d’altres activitats”. Amb tot, el president de l’APTA ha hagut de reconèixer que la nova llei “se salva de la inconstitucionalitat per la temporalitat”. És a dir, perquè la cessió queda acotada a uns terminis clars i perquè la propietat no deixa mai de ser-ho. En cas contrari, el text no seria constitucional. Amb tot, però, “encara hi ha massa intervencionisme”.
DIÀLEG, DIÀLEG, DIÀLEG
Els dos dirigents de l’associació de propietaris han insistit molt amb el fet que hi ha d’haver “diàleg” i també en assegurar que “abans ni ens contestaven” i ara són, com a mínim, convocats a reunions. “És cert que hem fet una mica més de soroll” i que “hi ha hagut un treball de fons important”. I que la llei òmnibus també “cremava” i s’havien de tenir en compte tots els actors, perquè n’hi ha que semblaven “els grans oblidats de les decisions polítiques”. “Hi ha un abans i un després amb la predisposició d’escoltar”, ha indicat Jordi Cerqueda tot deixant clar que la llei òmnibus era “una llei complicada” perquè es tractava de “quatre lleis en una de sola”.
Els propietaris de terrenys han parlat de diverses coses. Per exemple, han indicat que el fet que un resident passiu hagi de fer una inversió immobiliària mínima de 600.000 euros “no ajudarà” a què es construeixin pisos de lloguer assequible alhora que han indicat que hi ha molts factors que juguen, com per exemple que els salaris no estiguin alineats amb el cost de la vida que hi ha al país, i que fa que molta gent jove no pugui accedir a un habitatge de compra o que pensionistes, que cada vegada n’hi haurà més, tinguin serioses dificultats.
Per als dirigents de l’APTA, que un resident passiu hagi de fer una inversió immobiliària mínima de 600.000 euros “no ajudarà” a què es construeixin pisos de lloguer assequible
Duró ha assegurat gràficament que a nivell de país, a nivell polític, “posem un esparadrap en una mà i no sabem què farem si hi ha una hemorràgia a l’altre costat”. I ha lamentat que els petits propietaris “no poden fer ni tan sols un xalet” en el seu terreny. “Això no és normal.” En canvi se celebra des de l’APTA que “el desenvolupament urbanístic del país” es vegi ja com un “tema transversal”. “Això ja s’ha entès; no tot són estudis de càrrega o preus de lloguers.” Però hi ha qüestions que encara no s’acaben de rebre bé.
Per exemple, que la propietat privada sigui usada com una “palanca econòmica”. Què vol dir això? Jordi Cerqueda ho ha explicat. “Si es vol parar la construcció s’apuja la cessió obligatòria. Si es vol reactivar, es rebaixa la cessió. Amb sis anys o certs decrets es poden modificar molts paràmetres” i tot plegat permet “incentivar o desincentivar un aspecte econòmic”. En fi, que des de l’òrbita política “es juga” i amb “tota aquesta inseguretat jurídica que s’ha creat amb aquestes fluctuacions” s’acaba fomentant que propietaris de tota la vida es treguin de sobre els terrenys.
L’APTA no disposa de dades de quants quilòmetres quadrats de terres disponibles hi havia fa quinze anys, quan tot just s’iniciava l’obertura econòmica, vers els 25 quilòmetres quadrats actuals. Ara bé, “amb aquesta inseguretat jurídica, quan apareix algú amb voluntat d’adquirir terrenys, tot plegat genera una temptació i provoca aquesta facilitat de vendre” per molt que es tracti de patrimoni ancestral i la voluntat primera sigui conservar-lo.
En fi, que segons Duró “hi ha hagut un descontrol total en tots els aspectes” i això ha generat situacions no desitjables. De fet, el president de l’APTA creu que amb el descontrol sobre la immigració que hi ha, el país ja deu llindar els 100.000 habitants. I aquesta evolució demogràfica, acompanyada paral·lelament per un creixament vegetatiu, natural, irrisori, fa que sigui “no assumible a nivell immobiliari” i que a més o menys llarg termini s’hagi de concebre una zona pirinenca més àmplia de la qual Andorra en “pot ser un pulmó encara més important” però que suposarà que ciutadans tradicionalment arrelats al Principat hagin d’anar a viure en un radi d’espai més gran que fins ara i fora de les fronteres del país.
Comentaris (5)