“És evident que tots tenim familiars o amics fora d’Andorra i que si fins ara fèiem el ple aquí igual que el feien els turistes, per tal de marxar després, ara ho fem al revés; ens garantim tenir un mínim per poder arribar a l’àrea de servei de preus barats i fem el ple fora”, indica una de les persones que ha contactat amb l’Altaveu. Mentrestant, fonts properes al sector indiquen que hi ha dos factors que cal tenir en compte. Els preus que realment es cobren a Andorra i la comparativa ni idònia que es pugui fer. I és que, en general, “el preu de la gasolina continua sent més barat a Andorra que en la gran majoria de les gasolineres de fora”, manté aquesta font.
Però desgranem allò que s’indicava. “Als clients se’ls fa descomptes que no apareixen als monòlits”, indica d’entrada la font consultada per fer evident que, sovint, el consumidor andorrà paga menys del que s’indica. D’altra banda, “no es pot comparar una estació de servei ‘low cost’ que sovint no té ni tan sols personal amb les gasolineres d’Andorra, que tenen una part important de la despesa en els salaris i les cotitzacions socials”. “Les grans petrolieres espanyoles, la majoria, no estan aplicant les rebaixes impositives, però sí que ofereixen grans descomptes per fidelització”, indiquen.
Les fonts sectorials consultades han deixat clar que després de diverses negatives, l’associació d’importadors ja no es planteja negociar res més amb l’administració. “Ens parlen de mesures quirúrgiques i demostren que no han entès res”, indiquen els consultats. “El que calen són mesures que impactin a favor dels petits consumidors, que són els que tenen dificultats”, mantenen. I és que les mesures quirúrgiques “sovint acaben beneficiant” aquell a qui menys convé. O que més capacitat de maniobra té.
En aquest sentit, afirmen els consultats, es recorda una anomalia impulsada per l’administració i que anys després no té cap raó de ser. Així, quan va esclatar la guerra d’Ucraïna, que va fer disparar els preus dels carburants més fins i tot que ara, es va acordar un increment de la bonificació sobre els impostos especials al carburant per aquelles empreses que tenen una part important de la seva activitat (si no tota) lligada al transport. “Quin sentit té ara que a una empresa de la construcció se li estigui bonificant per sobre del que s’havia fixat aquest impost”, indica la font.
I és que els retocs que es van fer d’ençà de la guerra ucraïnesa mai més s’han revertit, quan és evident que, tot i no haver-se acabat el conflicte, els preus del carburant durant molt temps es van tornar a ressituar en xifres fins i tot per sota dels que hi havia abans de l’inici de la contesa bèl·lica. En fi, que els ciutadans que es queixen mantenen que “això és insostenible. I ho és més perquè tens la sensació que el teu país o el lloc on vius, que sempre havia tingut la gasolina i el seu preu com un dels atractius comercials, ara hi renuncia. I ni tan sols quan els altres estats adopten mesures per acompanyar els seus ciutadans, a Andorra no es fa res”.
Comentaris (1)