Així ho ha apuntat Armengol durant la seva compareixença davant la comissió del Consell General que fa els treballs previs per a una futura modificació de la Llei general d’Ordenament del Territori i l’Urbanisme (LOGTU). Des de l’EFA S’ha fet una anàlisi de tota la situació, posant en relleu l’increment de població que s’ha viscut els darrers anys (9.554 persones més entre 2019 i 2024). Ara bé, ha desgranat que, d’aquests, els residents passius són una minoria (257) i, per tant, entén que aquesta tipologia “afecta el que afecta”.
Armengol també ha posat en relleu un altre problema: la situació del mercat immobiliari. Així, ha remarcat que “com més mesures restrictives posem a l’edificabilitat, més pujarà el preu”, tot i admetre que aquest també creix per altres factors com ara les exigències en matèria d’eficiència energètica. I això provoca, ha alertat, que qui els pugui comprar no sigui la gent del país sinó aquells que tenen un poder adquisitiu elevat. “Per molt que anem apujant la fiscalitat a la inversió estrangera, la gent ho compra”, ha indicat.,
“Si tu rebaixes edificabilitat i, al mateix temps, s’estan fent pisos des del sector públic, el que acabes provocant és que els privats facin cada cop menys; si el que vols abaixar preus, en cal més”, ha afirmat
Resultat? La gent que ve a treballar no té on viure. “Del 2023 al 2024 hi ha 1.874 persones més, però s’han ficat al mercat només 468 habitatges”, ha indicat. I aquí és on ha posat el dit a la nafra en la dificultat d’aconseguir, a diferència del que havia passat històricament, que els propietaris apostin per fer pisos de lloguer. I aquí és on ha apuntat vàries causes. Entre aquestes, una inseguretat jurídica pel fet que s’hagi anat modificant massa sovint la legislació. “Gent molt arrelada a Andorra prefereix vendre el que té al país i comprar a l’estranger”, ha manifestat. A això se sumen altres dificultats com ara uns processos administratius o judicials en el cas de desnonaments massa llargs.
Un cop feta la diagnosi, Armengol ha posat sobre la taula les propostes clares de l’EFA, que no es limiten a la Llei del sòl, sinó que abasten altres àmbits. Així, considera que cal establir “un model de creixement estable que “no freni l’economia” però que al mateix temps “permeti suplir el dèficit de natalitat amb immigració regulada”. I, a partir d’aquí, seria quan es pugui triar polítiques d’urbanisme i habitatge que siguin adequades. També veu necessari eliminar l’obligatorietat per als residents amb permís d’autònom de disposar d’un pis propi.
Armengol també ha indicat que, al seu entendre, no és correcte que Govern -ni que sigui via Institut de l’Habitatge- estigui actuant com a una immobiliària amb el parc públic de pisos. Considera que cal “crear un fons nacional” que permeti externalitzar aquesta gestió per evitar problemes en el futur.
Des de l’EFA també s’ha proposat impulsar una llei de coordinació entre administracions similar a la que s’ha aprovat al País Basc així com la creació de zones franques a l’exterior que “afavoreixin la diversificació energètica”. I, sobretot, ha defensat que cal incentivar l’oferta de pisos de lloguer, tot posant sobre la taula mesures fiscals i permetent més edificabilitat en zones urbanes a canvi de limitar-la a àrees protegides.
Sobre aquest punt, el dirigent de l’EFA ha posat en relleu que “si tu rebaixes edificabilitat i, al mateix temps, s’estan fent pisos des del sector públic, el que acabes provocant és que els privats facin cada cop menys”. Per tant, “si el que vols és abaixar preus, en cal més; és de llei”. Armengol també ha volgut advertir que, justament, entén que s’està intentant controlar el creixement quan aquest es troba en un “punt àlgid d’unes dents de serra que vivim de fa anys”. Per tant, considera que potser caldria una planificació prèvia.
Ara bé, aquesta, ha lamentat, no és senzilla ara. I no ho és per “la manca de dades”. Durant la compareixença, el màxim representant de l’EFA ‘s’ha mostrat especialment crític amb la dificultat per trobar informació fiable de molts aspectes clau a l’hora de planificar. Un exemple l’ha posat amb el fet que “és impossible saber els metres quadrats realment edificats cada any”.
MÀSTER DES DE LA PATRONAL
Durant la compareixença, Armengol ha aprofitat per avançar un projecte que s’està treballant des de l’entitat amb l’objectiu que sigui realitat la tardor vinent. Conjuntament amb la Universitat d’Andorra (UdA) i amb ESADE, es vol impulsar un màster especialitzat en la col·laboració publicoprivada. Així, si res es torça, es voldria poder impartir durant els mesos d’octubre i novembre.
Comentaris (11)