Tancada del tot després de 15 anys l’expropiació dels dos edificis que van permetre obrir el vial de la Unió

La sala administrativa del Tribunal Superior desestima la demanda de les dues famílies propietàries que reclamaven l’anul·lació del just preu fixat al seu dia al tomb dels 11,5 milions

La part 'nova' del vial de la Unió ara ja fa uns anys.
La part 'nova' del vial de la Unió ara ja fa uns anys.
La sala administrativa del Tribunal Superior ha tancat definitivament la pugna legal oberta per les expropiacions dels dos edificis que al seu dia es van enderrocar per permetre l’obertura total del vial de la Unió i així enllaçar la carretera general CG-2 amb el túnel del Pont Pla. El procés d’expropiació es va iniciar el 2004 i fins ara les famílies propietàries dels dos immobles que es van aterrar han estat pledejant perquè es fes marxa enrere en el preu just fixat pels dos blocs. Al seu dia la comissió expropiadora va establir una compensació global d’11,5 milions d’euros en xifres rodones.

Les famílies Marticella i Pantebre, titulars dels immobles que es van enderrocar per poder facilitar l’obertura del vial en el marc d’un projecte que va ser declarat a principi d’aquest segle d’interès nacional pel Govern que llavors liderava Marc Forné, reclamaven la nul·litat de ple dret o l’anul·labilitat de la decisió adoptada per la comissió expropiadora. Tant la Batllia com ara la sala administrativa del TS han refusat punt per punt les pretensions dels demandants.

Es tracta d’una demanda eminentment molt tècnica. Així, i per separat encara que es van acumular les demandes en un sol procés judicial, els propietaris dels edificis ja fa anys desapareguts qüestionaven des de la composició expropiadora a la valoració que al seu dia es van fer de les pericials. El tribunal considera ajustada a Dret la configuració de l’organisme que va establir el just preu i no veu indefensió amb la manera com es van valorar i tenir en compte (o no) les pericials, tot recordant, d’una banda, que en alguns elements presentaven errors molt notables però, alhora, també feien aportacions dignes de tenir en compte.

Entre moltes altres coses, alguns dels propietaris reclamaven que la seva finca estava millor situada que la de l’altra i mereixia una millor valoració. En això, es recorda que una i l’altra estaven a tocar i totes dues estaven alineades amb l’avinguda Meritxell, amb la qual cosa l’única diferència era l’antiguitat de la construcció o l’ús de l’immoble. També es posava en dubte la fórmula com s’havia calculat el lucre cessant que patia una de les propietats perquè, deia el demandant, no s’havia tingut en compte la mitjana del negoci del sector.

Aquí els tribunals coincideixen en assenyalar que no es pot pas compensar en funció d’una mitjana sectorial sinó que s’ha d’analitzar estrictament quin és el lucre cessant del negoci en concret, de l’hotel que deixava de funcionar atès que seria -i va ser- enderrocat. En definitiva, el Superior tomba de ple les pretensions dels Marticella i els Pantebre i d’aquesta manera acaben amb un plet que ha durat anys i panys després que s’encetés el procés expropiador, que va seguir amb els enderrocs dels edificis i la posterior construcció d’un dels vials amb un nivell de trànsit més elevats dins de nucli urbà.

Comentaris (1)

Trending