Fa quatre anys que manté una relació amb l’home que havia estat parella de la dona que es va presentar dimecres, a 2/4 de 2 de la tarda, a l’establiment d’estilisme. Justament, quan fa un parell d’anys va posar en marxa el negoci és quan li van començar els mals de cap. En saber l’agressora un lloc on adreçar-se, un indret on localitzar el seu objectiu, haurien començat les amenaces, l’assetjament. Així ho explica almenys l’afectada, que l’agost de l’any passat, en un intent de frenar la situació, va interposar una querella criminal contra la seva perseguidora per, almenys, sengles delictes d’assetjament i amenaces.
Quan al novembre la querellada deuria tenir notícies de l’existència de l’acció legal, la situació, lluny de frenar-se, encara va anar a més. Fins que aquest dimecres es va presentar a la botiga. Sense manies, sense pudor, es va plantar davant del taulell. I això que el seu objectiu estava atenent una clienta. Els crits i el soroll són evidents. Una càmera de vigilància de l’establiment ho va enregistrar tot. Cert que la noia dóna alguna empenta a la visitant amb l’intent de fer-la fora. Però l’agressora no s’estalvia cops de peu, enganxades del cabell de la noia… i fins i tot algun petit cop a la clienta.
ACTUACIÓ POLICIAL
Aquell dimecres fins a tres patrulles de la policia i sis agents, per tant, es van desplaçar a l’establiment. “M’havia agafat dos o tres cops pel cabell, em va esgarrapar la cara i no volia marxar.” Els agents van poder veure les gravacions que havia efectuat la càmera i tot just van oferir a fer-la fora del local. La noia els va manifestar el seu temor i, finalment, se la van endur amb un dels vehicles logotipats. “Li deurien fer tres o quatre tombs amb el cotxe ja està, perquè detenir no la van detenir. Em van dir que era insolvent (sic) i que no la podien arrestar.”
En fi, la situació de tensió va durar més de mitja hora. Posteriorment l’agredida va acudir al servei d’Urgències de l’hospital perquè li fessin la pertinent revisió i elaboressin l’informe escaient per adjuntar amb la denúncia que pensava presentar. De fet, que va presentar. La sorpresa de la noia va ser que quan estava a punt de deixar el centre hospitalari es va trobar a la porta que l’esperava l’agressora. “Em sento impotent”, clama mentre recorda que veient la seva reacció, els administratius d’Urgències li van demanar que ocorria. I una vegada explicada la situació, “em van dir que la reconeixien” i la van fer sortir per una altra porta per evitar la coincidència de les dues dones.
En la denúncia policial, que suposadament s’annexarà a la querella formulada davant la Batllia, aquesta vegada ja s’hi va demanar una mesura d’allunyament. La denunciant reclama una actuació decidida de l’autoritat judicial per no haver de lamentar algun episodi més greu. “Com que no està bé, sembla que tingui carta blanca”, explica l’agredida, que lamenta l’actuació de la policia. “Per mi, no van actuar correctament. Com que suposadament està malalta, no passa res. O almenys ho sembla.”
L’agredida, que està en tractament psicològic des de fa uns mesos pel greuge que li està comportant l’assetjament continu -“em truca a la botiga tot sovint”, matisa- que assegura patir, també ha fet arribar el desemparament que sent al Raonador del Ciutadà a través del formulari electrònic que així ho facilita. “Em sento totalment desprotegida. Temo que qualsevol dia es presenti a la botiga amb un ganivet i vulgui acabar amb la meva vida. Si us plau, ajudin-me a posar fi a aquesta situació d’angoixa.”
Comentaris (19)