Plantada dels joves d’Arran que van destrossar rètols viaris a la justícia andorrana

Cap dels acusats per l’acció reivindicativa en la qual, amb una radial, van trencar senyals indicatives de l’entrada a Espanya i França el juny del 2017 s’han presentat al judici per danys dolosos que s’ha celebrat aquest dimarts

Comentaris

https://www.youtube.com/embed/2Oliv5-_EUQ

Juny del 2017. Joves de l’organització juvenil catalana Arran, vinculada a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) van fer mal bé els senyals de trànsit que indicaven l’entrada a Espanya i França des del Principat. El cas havia de ser jutjat aquest dimarts al Tribunal de Corts, però s’ha fet sense la presència dels acusats. Cap d’ells s’ha presentat. Des de l’entitat s’ha explicat via xarxes socials que no es reconeix la legalitat andorrana i que no es respondrà davant una justícia que “només busca desmobilitzar”.

Tot arrenca del juny del 2017, quan joves independistes van tallar amb una serra radial alguns dels rètols que delimiten el territori andorrà. En concret, van destrossar el de la carretera general 6 prop d’Os de Civis i un altre que marca l’entrada a territori francès. Posteriorment, van compartir a xarxes imatges i vídeos de l’acció, amb la qual volien reivindicar la unitat de tots els territoris de parla i cultura catalanes.

Joves radicals de la CUP malmeten un cartell d\'Andorra per reivindicar els Països Catalans

Relacionat

Joves radicals de la CUP malmeten un cartell d'Andorra per reivindicar els Països Catalans

Els fets s’havien de jutjar aquest dimarts al Tribunal de Corts. La justícia andorrana els acusava d’un delicte menor de danys dolosos. Cap dels processats, però, s’ha presentat al judici. A les xarxes socials, Arran ha compartit un manifest en el qual justifica aquesta decisió.

Així, recorden que “avui havíem de ser jutjats a l’Estat andorrà per una acció de protesta de l’any 2017 en la que serràvem senyals de les fronteres dels Estats espanyol, francès i andorrà, com a símbol dels límits territorials imposats per aquests estats i en defensa del marc polític dels Països Catalans”.

A la vegada, segueixen defensant “uns Països Catalans lliures”. Per això, afirmen, “no reconeixem la legalitat andorrana ni li donem cap classe de legitimitat per denunciar-nos”. També entenen que no han de respondre “davant una justícia que només busca desmobilitzar i ofegar la dissidència política amb multes desorbitades”.

A més, acompanyen el missatge amb una fotografia del dia de l’acció. En ella es poden veure, a cara descoberta, cinc membres de l’organització amb part dels rètols arrencats.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending