La fiscalia va sol·licitar que no se l’alliberés, és a dir, que se l’empresonés si no podia abonar el cost de les joies que havia sostret. Però com que la propietària de les mateixes no va poder acreditar oficialment el cost de les mateixes, ni tan sols aquesta condició se li va imposar. Amb la qual cosa, si mai es pot acabar justificant el cost de les joies que no han aparegut, essencialment tres anells ‘solitaris’ i un collar, el suposat ‘lladre’, o almenys ha estat condemnat com a tal, ja camparà vagin a saber on. La propietària de les joies al·lega que el que li haurien pres tindria un valor global d’uns 10.000.
No obstant això, les fonts coneixedores del cas han assegurat que la dona no pot acreditar el cost per diverses raons. D’entrada, perquè les peces, en algun cas, van ser adquirides fa uns quaranta anys. A més, una d’elles hauria estat un regal i altres producte d’una herència. En definitiva, sense factura en cap cas. En tot cas, de tot el que s’hauria endut l’home, només va aparèixer un anell i unes arracades de bijuteria que els coneguts de l’home que durant uns dies el van allotjar en unes dependències que tenia llogades, en un immoble d’Escaldes, van localitzar a l’habitació que li prestaven.
FET REBUSCAT
Tot plegat es remunta a la matinada de dissabte a diumenge. Un grup de persones acaben al domicili de la perjudicada, propietària de l’immoble on els coneguts de qui acabaria detingut hi tenen dependències llogades, i hi van a fer uns beures. Vers les 3 de la matinada, i de forma sorprenent, l’home que menys coneixien els altres ‘comensals’, just qui acabaria arrestat al cap d’unes hores, diu que marxa. I dues hores i mitja més tard torna al mateix domicili i se li permet passar el que resta de nit i bona part del matí. Beu diverses cerveses.
És després de dinar quan, de sobte, la titular del pis veu quelcom d’estrany, una guardiola fora de lloc, i se n’adona que li han desaparegut les joies. Contacta amb els llogaters que alhora són coneguts de l’home, que ja ha marxat del domicili, i de qui de seguida sospita. Remenant per l’habitació que li havien prestat, troben un parell de peces. Lluny d’haver-hi tot el que suposadament havia sostret. Alertada la policia, de seguida es presenta sobre lloc i deté el sospitós, que encara és allí i que llavors encara dona 0,60 en una prova d’alcoholèmia que li fan.
Els policies fan les indagacions pertinents, veuen que l’home tenia una notificació per deixar el país per haver estat treballant a Andorra de forma il·legal i arriben a la conclusió que no hi ha dubte que ell s’ha quedat les joies. Però no hi són pas totes ni l’home dona compte d’on poden ser. ¿Les ha fet desaparèixer la mateixa matinada de diumenge en aquella marxa sorprenent d’un parell d’hores? En tot cas, passa la nit de diumenge a dilluns en dependències policials i quan arriba a la Batllia se li imposen quatre mesos de presó condicional i l’obligació de pagar el que sigui quan se li digui. Hores d’ara, però, ningú ja no sap on és. Al cap de poc de sortir de la seu judicial agafava un bus en direcció a Barcelona.
Comentaris (11)