Els especialistes de la policia en la lluita contra les drogues estan especialment al cas per si hi ha un increment de circulació de marihuana al país, ja sigui per influència d’àrees properes o pel fet que les dificultats econòmiques animin consumidors -alguns dels quals ja són hores d’ara els principals distribuïdors- a intentar vendre més producte o, fins i tot, a cultivar-los ells mateixos. Els dos escenaris són difícils. Especialment el segon. “A l’exterior és molt difícil”, resumeix el sergent cap del grup de delictes contra la salut pública, Francesc Almendros.
Aquest policia que dirigeix la unitat que té com a objectiu eradicar els principals punt de venda de droga, de qualsevol droga, explica que les plantacions de marihuana, en qualsevol lloc, però especialment a l’exterior “s’han de cuidar molt”. Són aïllades les plantacions a la muntanya que s’han localitzat i encara quan en alguna ocasió han rebut alguna delació, “per petites plantacions, quan hi hem anat feia temps que estaven abandonades”. Massa complexe. Tampoc hi ha producció interior. Ni per l’autoconsum. “Sempre hi ha algú que vol experimentar. En tenim algun cas, però no van pas a més”.
GRAN PREOCUPACIÓ
El sergent Almendros assegura que la marihuana, el seu tràfic i consum posterior, és la principal tant de la policia com del ministeri d’Interior. “No és tant pels volums que es puguin arribar a moure com per l’edat en què es consumeix.” Cada vegada hi ha joves més joves que tasten la marihuana, víctimes de les males pràctiques d’altres ciutadans -sovint també joves consumidors- que venent es sufraguen les despeses de la seva addicció i hi fan alguna mica de negoci.
“Des de l’any 2014 vam prioritzar molt el combat d’aquest tipus de producte estupefaent. Això no vol dir que deixem de banda els altres. Però sabem que la marihuana és la droga que més impacte té en la nostra societat”. Sergent Almendros, cap del grup de delictes contra la salut pública
El cap de delictes contra la salut pública explica que “des de l’any 2014 vam prioritzar molt el combat d’aquest tipus de producte estupefaent. Això no vol dir que deixem de banda els altres. Però sabem que la marihuana és la droga que més impacte té en la nostra societat”, afirma un Almendros, que recorda que en els darrers quatre anys hi ha hagut mitja dotzena d’operacions que han permès treure de la circulació uns quants quilos de marihuana. Fer-ho no és fàcil perquè no hi ha grans xarxes clares i estructurades. El negoci se sol moure amb extenses ramificacions que dificulten tot sovint anar al ‘problema’ origen.
Però tornem lleugerament enrere. El sergent de la policia il·lustra l’impacte que té en la societat andorrana la marihuana afirmant que quan la marihuana entra en una casa per via d’un adolescent sol comportar “problemes familiars, escolars, econòmics i socials”. El consum de ‘maria’, a més, en donar-se amb gent molt jove port comportar dificultats o alteracions neurològiques en aquells que en prenen. Es calcula que fins als 20 o els 21 el cervell encara està madurant. Per tant, qualsevol impacte nociu pot condicionar i originar “greus seqüeles a nivell cognitiu”.
Francesc Almendros afirma contra la rumorologia popular que “de barreges no n’hem trobat”. En altres jurisdiccions s’ha començat a localitzar marihuana amb algunes petites quantitats d’heroïna, que converteixen la ‘maria’ en més addictiva. Manté el sergent que aquest no és el cas d’Andorra, però sí que la marihuana que es comissa “està més manipulada genèticament, té taxes de THC cada cop més altes i és això el que la fa més addictiva. Té efectes nocius més importants sobre la salut”. A més, si un jove s’enganxa a la ‘maria’ és més factible que amb els anys es faci addicte a drogues considerades més dures.
LES XARXES SOCIALS
A diferència de fa vint anys, actualment no hi ha grans importadors de marihuana que ‘passin’ la droga a intermediaris que són els que acaben col·locant el producte. No és això. El perfil del distribuïdor-venedor actual, explica el cap del grup de drogues de la policia, és el d’una persona jove consumidora, sovint sense ofici ni benefici, que troba en la venda un ‘modus vivendi’ alhora que la manera de pagar-se els seus vicis o addiccions. N’hi ha que la van a cercar directament a l’estranger i, d’altres, que se la fan portar. Això té conseqüències en el preu que paga el majorista.
Si el distribuïdor local es fa porta la marihuana, la paga més cara que si la va a buscar. Coses del perill d’haver de passar una frontera. Per això ara sol ser més habitual que el consumidor-venedor es busqui la vida fora. L’elevada producció de marihuana que hi ha a Catalunya no té impacte a Andorra, s’ha dit, però sí que en algunes investigacions, diu Almendros, és més fàcil que no ho era abans que se sàpiga si la droga ha estat adquirida a la Seu o a Barcelona, per posar dos exemples. Per cert, el preu de la venda al detall està al tomb dels 5 o 6 euros el gram, deu vegades menys que la cocaïna.
¿Com s’arriba al distribuïdor? ¿A trobar algú que vengui marihuana? El boca-orella, reconeix el sergent del cos de l’ordre, continua funcionant. Però “les xarxes socials ho han facilitat molt”. Entrar en contacte amb algú que pot tenir producte és a través d’aquestes fórmules 2.0 més senzill. Ara bé, també és més fàcil per a la policia, si mai s’arriba a controlar a alguns dels implicats, fer el seguiment. Perquè en general, el format de la distribució de marihuana al Principat és com “un arbre gegant amb tot de branquetes, tot de vendes a consumidors, i això dificulta molt les investigacions”.
EL COMBAT
Els especialistes que dirigeix el sergent Almendros se centren en els grans distribuïdors, en els punt de venda. Són els que fan les investigacions. Però el combat de la droga es fa des de múltiples bandes, deixa clar el cap del grup de delictes contra la salut pública. Cita els controls rutinaris que fan els agents de les fronteres, i el treball dels controls en fronteres no habilitades. Les patrulles, és a dir, els grups de seguretat ciutadana, també estan al cas en el seu dia a dia. “Les patrulles uniformades o aquells funcionaris de paisà que combaten el flagrant delicte”, matisa Almendros.
També hi ha grups més especialitzats, com el de guies canins o el recentment creat i designat de manera oficial grup de suport a manteniment de l’ordre (GSMO) que fan tasques de suport. Segons el sergent de drogues, els integrants del GSMO “una de les tasques que tenen encomanades és el d’acudir a zones freqüentades per joves i fer controls en possibles zones de botellot”.
Finalment, i a banda d’aquells integrants del grup de delictes contra la salut pública que “busca els de dalt de tot, desmantellar punts de venda de qualsevol droga, però molt especialment marihuana i haixix”, també hi ha un grup d’agents instruïts en la formació que ofereix xerrades a centres educatius de secundària o de batxillerat on es parla de drogues i també d’assetjament o ciber-assetjament, entre altres coses.
En fi, el volum de droga comissada es manté estable des del 2019. I a nivell de carrer, diu Almendros, la sensació hauria de ser que es consumeix menys, encara que certament, és difícil fer entendre això, per exemple, a aquell ciutadà que de tant en tant olora el que no hauria sortint sota la porta de casa del veí. En el que va de 2022, per delictes contra la salut pública, és a dir, per traficar o consumir drogues dures s’han detingut 132 persones, una xifra en la línia dels darrers anys.
En canvi, per consum de ‘maria’, que és una falta i no comporta detenció però sí l’obertura d’un expedient policial-judicial, s’han posat en marxa 757 dossiers amb implicats que majoritàriament se situen entre els 18 i els 30 anys. Hi ha una davallada clara respecte del 2019. Llavors va entrar en vigor la Llei de seguretat pública que imposa multes força elevades per consumir. I quan es toca la butxaca, la cosa es nota. I la davallada s’ha fet sentir.
Comentaris (6)