La desaparició del euros en qüestió, uns pocs centenars, va ser al tomb dels dies de Pasqua. I va continuar fins ahir, que una patrulla policial alertada per la pròpia víctima del furt va poder ‘saltar’ damunt l’improvisat lladre: un altre veí del mateix immoble que l’afectat, segons han explicat testimonis residents a la mateixa zona, que no acabaven d’assumir el fet, però tampoc els estranyava del tot.
El detingut, un home que volta encara no la quarantena (34 anys), no se’l coneix pas per tenir una bona ocupació. Tot sovint, ni per tenir ocupació. Total, que va trobar en unes claus alienes la solució als seus suposats problemes econòmics almenys puntuals. Alienes perquè no eren de casa seva ni tampoc les tenia ell. Ben al contrari, la víctima dels furts l’havia confiat a un veí. I aquest veí va resultar ser el company de pis de l’ara detingut.
És allò tan típic de confiar unes claus de recanvi a un veí de confiança per si mai tu et quedes sense, perds les claus o les deixes dins. En fi, que aquest cop li va sortir malament la confiança atorgada. No pas pel veí primer, sinó pel veí segon. Això sí, la instal·lació de la càmera li va ser de gran ajuda. Perquè en poc temps ja va caçar l’ara detingut remenant per casa com qui no volia la cosa. I aquest dilluns, amb la víctima ja amb la mosca rere l’orella i la policia advertida, a la mínima que va veure que hi tornaria a haver moviment… zas! Cap a dins.
Està acusat d'un delicte de furt amb força per la utilització de la clau il·legítima. A més, va aprovar d'usar una targeta de crèdit que hauria trobat en una de les seves incursions a casa del veí. Durant aquest matí hauria de passar a disposició judicial i és possible que recuperi la llibertat una vegada sigui condemnat, molt probablement, per la via ràpida.
Comentaris