Del 2020 al 2023, la denominada fase 1.0, hauria permès “construir la base” sobre la qual s’aixequi tot plegat. Entre el 2024 i el 2027 hi ha d’haver el tram cabdal i, posteriorment, caldrà lluitar per l’excel·lència. Però hores d’ara, mentre l’administració aparentment avança bé -malgrat que la Justícia demani més temps per a un expedient electrònic que fa dos anys que se sap que havia d’estar a punt aquest abril-, el teixit empresarial suspèn a base de bé. Això sí, Rossell, que ha intentat treure ferro a l’honest reconeixement fet per Vicente que l’escenari no és el previst i menys encara el desitjable, ha assegurat que aquesta darrera tardor s’han aixecat algunes de “les barreres d’entrada que podien establir un fre”.
Rossell: “Molts objectius estan encarats cap a la ciutadania i el teixit empresarial. Hem de ser cada cop més punters, més competitius i cada vegada interactuem més fàcilment amb l’administració. Els reptes són ambiciosos però del tot assumibles”
El secretari d’Estat i el director d’Andorra Digital han repassat, especialment, els objectius a assolir i algunes de les dades assolides fins ara. De forma global, les xifres, els indicadors, “donen a entendre que tot allò que ha estat fruit d’un treball es veu reflectit” on s’ha de veure reflectit, ha exposat Vicente. El responsable del programa de digitalització ha ressaltat aspectes com el fet, a diferència del 2020 quan s’inicia el procés, de disposar un marc legal ja força consolidat i ampli o d’un ens de control com l’agència estatal de ciberseguretat.
També les possibilitats de l’APP de salut atès que “no necessàriament a tot arreu hi ha una història clínica compartida i permet interactuar amb ell”. Els dos compareixents han destacat el salt que hi ha hagut en matèria de certificats digitals, que actualment, d’actius, n’hi ha més de 35.600, cinc cops més dels que hi havia al 2020. Aquesta circumstància “dona mostres que cada vegada més hi ha més serveis” que es poden fer de manera telemàtica. Això, òbviament, en relació especialment amb l’administració, on el 42% dels tràmits que es van fer el 2023 ja van ser electrònics. Però “el que destaca moltíssim no és tant aquest 42% sinó l’increment que hi ha hagut entre el 2022 i el 2023 passant de 60.000 tràmits a 110.350”, ha indicat Rossell.
L’OBJECTIU 2030
Els sis grans reptes que es fixa el Govern per al 2030, quan finalitza l’estratègia ara en curs és garantia que el 100% de les empreses i el 90% dels ciutadans disposin de certificat digital. Potenciar l’ús dels tràmits digitals al 75% mitjançant la seu electrònica amb processos àgils i interconnectats. Aconseguir que el 100% de les administracions públiques estiguin interconnectades a través del bus d’interoperabilitat.
Més coses: assolir una nota mitjana de 8 sobre 10 -ara no s’arriba al 4- en la maduresa digital del teixit empresarial. Assolir que el 75% de les empreses utilitzin serveis de Cloud, Big Data, intel·ligència artificial (IA). I garantir que el 80% de la població disposi de capacitats digitals bàsiques. I si són intermèdies o més altes encara, millor que millor. La voluntat, ha exposat el secretari d’Estat és que “cada cop siguem més punters, més competitius i cada vegada interactuem més fàcilment amb l’administració”.
Com ha ressaltat Marc Rossell, “molts objectius estan encarats cap a la ciutadania i el teixit empresarial”. Aquesta primera fase que ha acabat ara havia de servir per “establir les bases de la digitalització de país” amb reptes encarats cap a la dotació de les infraestructures necessàries i cap a la ciutadania, per assolir “una capacitació en general”. Es van fent passos per facilitar la feina. Com per exemple esporgar l’administració digital. “Aquest estiu teníem en cartera uns mil tràmits i s’ha fet una depuració i se n’han eliminat un 30%” que no era suficientment eficient.
El secretari d’Estat de Transformació Digital ha destacat com a “mesura molt important” el fet que el Govern hagi decretat “la gratuïtat del certificat digital, que ens dona la porta a la seu electrònica de Govern però també a d’altres seus electròniques”. Per a Marc Rossell, els objectius que es plantegen “són ambiciosos però del tot assumibles”. Però veient el que es veu en segons quins àmbits, caldrà fer molta pedagogia, i facilitar tutorials i el que sia necessari.
TEIXIT EMPRESARIAL
És que fins i tot obligant el codi de l’administració a les empreses a fer els tràmits de forma electrònica, la maduresa digital empresarial està olt lluny del que caldria esperar hores d’ara. Ni la irrupció de les necessitats que va originar la pandèmia no han fet veure que cal anar cap a una digitalització de molts processos en l’àmbit empresarial. I David Vicente ho ha admès sense embuts: “El programa no està complint les expectatives en la necessitat (de les empreses) de digitalitzar-se.” El director d’Andorra Digital ha remarcat que la maduresa i la transformació digital “va molt més enllà del que seria una necessitat tecnològica” i les empreses haurien de ser conscients que digitalitzades són “més competitives, més resilients”. Però encara n’hi ha massa que “entenen que poden seguir igual, en la seva zona de confort”.
Abans que Marc Rossell intentés treure ferro a l’exposat per Vicente, el responsable del programa encara ha remarcat que “és imprescindible” que les empreses “emprenguin, que s’adaptin, que aprofitin l’avinentesa”. Certament, “cal molta pedagogia, molt acompanyament” i per això “el programa l’hem anat evolucionant, l’hem anat adaptant” perquè, sent propers, es puguin superar barreres d’entrada que poden ser econòmiques, de coneixement o altres.
El secretari d’Estat ha volgut deixar clar que pensa que “no hi ha una negativa” la digitalització però que cal “picar a la porta en el bon moment”. I resulta que ara les empreses tenen molta feina i poc temps per digitalitzar-se, ha deixat entreveure Rossell, que ha recordat que “totes les empreses que són una mica grans ho tenen tot molt integrat”. Una altra cosa és “un taller mecànic, una botiga”, a les quals costa més arribar-hi i és necessari que l’administració sigui prou atractiu en el que proposa i a l’empresa li arribi un “detonant” per fer el pas. Però ni la Covid no ho ha acaba d’aconseguir.
“Més que dir què està fallant o si s’han complert les expectatives, el programa 1.0 el que vol és establir les bases.” Ara caldrà veure si la fase 2.0 amb quatre línies estratègiques clares: optimitzar la digitalització de l’administració; fer més atractiu el programa per a les empreses i començar a buscar, per exemple, noves formes de pagament; impulsar la transformació digital del país de manera segura; i garantir els drets i principis digitals dels ciutadans, es podrà assolir o no del tot.
Comentaris (12)