Necessitat d’una millor coordinació dels recursos per a persones amb síndrome de Down a Andorra

Un dels àmbits que més preocupa a l’associació és la necessitat de millora dels canals de comunicació entre els professionals i les famílies, així com el desenvolupament de la parla i la comunicació dels infants, que és clau per al seu creixement i inclusió social. “Creiem que Andorra compta amb molts recursos i professionals preparats, però caldria optimitzar millor la seva gestió i coordinació. Cada infant té unes necessitats específiques i és important que el sistema sigui flexible per adaptar-s’hi”, ha manifestat, tot afegint que per sort les famílies estan cada vegada més implicades i compromeses a acompanyar els seus fills i filles. “Tots compartim un objectiu comú: que les persones amb síndrome de Down puguin viure amb la màxima autonomia possible i ser part activa de la societat”.

Muñoz explica que un dels neguits constants que tenen és garantir que els infants i joves estiguin ben atesos en el seu procés d’aprenentatge, amb una atenció personalitzada i ajustada a les seves necessitats. Per això la seva prioritat és fomentar al màxim la seva autonomia, tant dins com fora de l’àmbit escolar. Una de les coses que consideren fonamental és conèixer i fer seguiment del grau d’adaptació del Pla de Treball Individualitzat (PTI) per a cada infant. Recorda que tots els alumnes segueixen el currículum de l’escola i que en el cas de les persones amb síndrome de Down, si l’alumne té un PTI poc adaptat al currículum, vol dir que pot seguir una gran majoria de competències i, per tant, “haurem d’estar al dia i reforçar tot allò que calgui perquè al final de la seva escolarització obtingui el títol”. 

En aquest sentit, des de l’ASDA han estat mantenint converses amb el ministeri per saber com funciona aquest percentatge de competències adaptades i també per saber si, al seu ritme, hi ha un jove pot accedir a tenir el certificat de segona ensenyança, que rebi aquest i no pas un que digui que ha estat escolaritzat. Per això volen conèixer “per què no hi ha cap noi amb síndrome de Down aquí a Andorra que hagi accedit al títol de segona ensenyança”.

Exposa que com a famílies volen estar al corrent sobre en quin punt està el seu fill i saber que si es treballa molt, es posen molts esforços i estan molt al darrere donant suport el fill o filla “acabarà adquirint aquest títol o sí obtindrà un certificat i, per tant, els objectius de l’escolarització són la socialització, els amistats i els hàbits del dia a dia”.