Els opositors al passaport sanitari llueixen múscul al carrer

Amb els infants a primera fila i el comú denominador de crits com “llibertat” o “no al passi sanitari”, el passacarrer ha engegat a la plaça de la Rotonda més enllà de les 5 de la tarda. Rètols, cartells, pancartes. De tot hi força. I molts globus. Blancs. Era la consigna. Que es lluís quelcom de blanc. I els globus han estat el principal esquer d’aquest color. I, és clar, una mania persecutòria contra els periodistes. Allò de manipulació i aquestes coses. Com si els mitjans de comunicació tinguessin la culpa de la pandèmia i de veritat absoluta només n’hi hagués d’haver una. La seva.

De la plaça de la Rotonda, vigilada discretament per algunes patrulles policials que com a únic requeriment demanaven als concentrats que es col·loquessin degudament la mascareta, n’han arrencat unes dues-centes persones

És clar, però, que la crida a través de les xarxes ha tingut una bona requesta. A l’hora d’inici no semblava ni de bon tros que la mobilització hagués de prendre la força que ha pres després. Però ha agafat embranzida. De la plaça de la Rotonda, vigilada discretament per algunes patrulles policials que com a únic requeriment demanaven als concentrats que es col·loquessin degudament la mascareta, n’han arrencat unes dues-centes persones. Ja n’eren moltes més que les de dissabte passat.

I una vegada sobre el recorregut, algunes desenes de persones més s’han afegit fins a arribar a la plaça Coprínceps, punt final d’una manifestació que, després de crits, de proclames, de lluïment de pancartes, de cartells, ha estat reversible. Però ja amb molta menys presència de gent. Els més acèrrims han desfet el recorregut que havien fet entre les avingudes Meritxell i Carlemany. Però ja no arribaven a ser ni els que havien sortit hora i mitja abans de la plaça Rotonda.

N’hi havia prou, però, perquè els turistes, que sobretot a Meritxell miraven sorpresos la mobilització i es col·lacaven als laterals per deixar pas als concentrats, sabessin que al Principat també hi ha moviment antivacuna i anti-passi sanitari. Perquè les proclames hi eren per igual. “No són vacunes, són experiments”. O “els nens no es toquen”, “els nens són el futur”. Els infants han estat els portadors de molts dels cartells. Proclames a favor dels drets humans n’hi ha hagut alguna. Com també algun entonament del “Virtus, Unita, Fortior”. I, és clar, també s’ha reclamat la dimissió del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet.

A la trobada no s’hi ha vist la consellera general Carine Montaner. Sí altres persones amb certa rellevància pública. Però que acudien a la crida de forma anònima. Personal. Molts pares amb fills i molts ciutadans d’ascendència francesa. En fi, de tot i força. Molt més del que es podia esperar. Molts pel que és Andorra. Però tampoc no eren tres mil, que segur que és el que voldrien llegir alguns dels participants. Els que més reclamen respecte a la seva posició són els que menys n’ofereixen. Ja passen aquestes coses.