Consternació per la mort de Bonaventura Adellach, exconseller general i enginyer

Autor de nombrosos llibres com 'Valls d'Andorra, geografia i diccionari geogràfic' ha estat un referent per a moltes generacions d'andorrans

Comentaris

Bonaventura Adellach.
Bonaventura Adellach. ARXIU

La mort, aquest diumenge, de Bonaventura Adellach ha generat nombroses mostres de condol, Enginyer civil va se un estadista i un visionari. Va ser conseller general entre els anys 1974 i 1977 per la parròquia de la Massana i oncle d'Olga Adellach que seria també consellera general i actual membre del Consell Superior de la Justícia. És autor de nombrosos llibres entre els quals destaquen 'Pels camins pedregosos de la política' o 'Valls d'Andorra, geografia i diccionari geogràfic' escrit juntament amb Ramon Ganyet Sole. Havia nascut a Llorts, l'any 1928.

 L'excap de Govern, Toni Martí, ha reconegut la seva trajectòria a través d'una piulada a Twitter. "Avui ens ha deixat un referent per a molts andorrans". La consellera general socialdemòcrata, Susanna Vela l'ha definit com "una persona extraordinària i discreta, un científic honest i respectuós. Vaig tenir el privilegi de compartir amb ell reflexions sobre el futur del nostre país". Des de l'Institut de Drets Humans, la seva presidenta Elisa Muxella ha dit que "era un home savi i que estimava el seu país. Ara toca seguir el seu exemple". El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena ha opinat que "va ser per a tots nosaltres un gran enginyer i millor mestre. Un visionari polític i gran estadista…malauradament però ingú es profeta a la seva terra".

Bonaventura Adellach va ser un avançat al seu temps perquè moltes de les propostes que va realitzar es van acabar executant anys després, com per exemple l'obertura de l'anomenat vial del Pobladó a Santa Coloma. Ningú, però, acostuma a ser profeta a la seva terra i el cas més flagrant són totes les seves propostes per millorar l'urbanisme. És prou recordat el cas de les batejades com a zones C, en què es reservaven 30 metres no construïbles a les carreteres generals, cosa que s'ha pogut anar aplicant progressivament. Va proposar, també el gran projecte de la xarxa de nous vials de les parròquies d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany, amb el qual s'haurien pogut fer comunicar directament les carreteres generals dels dos Valires.

L'any 1973 va publicar el llibre 'Realitats andorranes i objectius' sobre la viablitat de les estacions d'esquí en què proposava la creació d'un consell assessor nacional perquè els dominis esquiables fossin un gran motor econòmic del país. En aquest sentit es prou recordada una anècdota de l'any 1978 quan el Consell General va nomenar una comissió integrada per Sindicatura, la Junta de Serveis Públics i la de Foment per fer el seguiment de les obres del futur camp de neu d'Arcalís, i que va negociar amb el comú d’Ordino sota el consolat d’Albert Pujal, el Gené d'Arans, i Joan Solana. Adellach, l’enginyer responsable de les obres, va portar els membres del Consell integrants de la comissió fins a Arcalís per explicar-los sobre el terreny com seria el futur camp de neu.

Els va detallar  les bones condicions de la zona i les grans quantitats de neu per a la pràctica de l’esquí, però ja va reconèixer des del primer moment que “per tirar-les endavant i que funcionessin ens faltaria trobar un Viladomat que s’ocupés de l’estació”. L'explicació molt més àmplia està en el llibre 'Josep Maria Mas Pons, Pere de l’Oros. Vida política 1960-1991'. Una altra de les seves premonicions que es va complir.

Tot i la seva formació d'enginyer matemàtic mai va oblidar les seves arrels amb la pagesia i la ramaderia de l'últim poble de la Ribera del Nord, com acostumava a dir. Cal recordar que a la dècada dels anys cinquanta hi havia a la parròquia d'Ordino. uns 15 ramats amb 5.000 ovelles i uns 20 pastors durant l’estiu, però a l’hivern es necessitaven uns 40 pastors per cuidar-se de les ovelles corderades al país baix.

 

 

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending