Tot i així, tant el comú de la Massana com altres institucions del món de la recerca ja els han ofert la seva col·laboració. Ara per ara, com que no han pogut accedir a les enderrocades instal·lacions del que havia estat la fàbrica d’aigua d’Arinsal, no saben del cert l’estat en què es troba el seu material. Però temen que serà dolent o pitjor. I que haurien d’invertir molts diners per refer allò que es pugui refer. I, a més, per deixar-los de destinar en altres projectes que realment eren i són, de moment, la base de la raó de ser de l’entitat.
Explica Turú que el que tenien emmagatzemat a l’edifici històric d’Aigües d’Arinsal, ara gràcies a la permissivitat d’Aigua Pura i anteriorment, gràcies a l’acord amb altres concessionàries o llogateres de l’edifici, és “la base per fer més i més articles científics quan s’aconsegueixen recursos. Són la base per poder presentar projectes i optar a subvencions. La base per fer didàctica i accions de divulgació”. Era el fons documental: mapes llibres, revistes, documents en paper, arxius, fotografies, mostres de terres per datar, fòssils…
El que probablement s’hagi fet malbé “la base per fer més i més articles científics quan s’aconsegueixen recursos. Són la base per poder presentar projectes i optar a subvencions. La base per fer didàctica i accions de divulgació”
A través del seu compte de Facebook, la fundació explica que “per fer-vos una idea de la pèrdua patrimonial, entre els anys 1989 i el 2002 hi havien documentats més de 250 afloraments de sediments de la Massana i Ordino. Però també de la cubeta d'Andorra la Vella, Encamp, Canillo, Sant Julià, El Pas de la Casa, indrets del Pirineu (Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Jussà, la Ribagorça, Broto), de la Serralada Cantàbrica i el Sistema Ibèric Central”. Tot plegat estaria valorat en uns 200.000 euros.
“La setmana vinent tractarem la pèrdua patrimonial de més de 30 anys de recerca sobre el medi físic del país. Amb l'auditor de compte abordarem la no continuïtat de la fundació, possiblement ja no tingui gaire sentit continuar”, han lamentat des de la institució. Turú es manté en aquests termes encara que primer caldrà intentar poder saber l’estat real de la documentació i, després, també els ha animat una mica el suport mostrat pel comú de la Massana i altres institucions de naturalesa similar a la Fundació Marcel Chevalier.
L’entitat, que té la seu social al centre cultural de la Llacuna, tenia emmagatzemat el seu fons a Arinsal des del 2012, que arran del projecte Aquateca va iniciar contactes amb la Societat Aigua del Pirineu i al 2014 es va fer el primer acte oficial d’inauguració i al 2016, arran de l’accident de contaminació de l’aigua, ja no es va poder obrir més. Ara la fundació es plantejava poder tornar a pactar amb Aigua Pura disposar d’un espai amb accés públic.
Comentaris