En termes generals, es considera família monoparental la unitat familiar composta per un pare o una mare o un avi o àvia, o un altre familiar consanguini fins al segon grau inclòs en la unitat familiar, que conviu amb una o més persones menors d’edat. El nou text també contempla com a família nombrosa altres casos concrets. La família monoparental perd aquesta condició en el moment en què la persona que encapçala la unitat contrau matrimoni o constitueix una unió estable, d’acord amb la legislació vigent, o bé es deixa de complir qualsevol de les condicions establertes reglamentàriament.
Amb caràcter general, els requisits per a ser reconegut com a família monoparental són, entre d’altres, que les persones membres de la unitat familiar de convivència acreditin residència efectiva i permanent a Andorra. S’exigeix també que els fills convisquin amb el progenitor, excepte quan es tracti de separacions temporals per raó d’estudis, feina, tractament mèdic, rehabilitació o altres causes similars. Els fills han d’estar solters i siguin menors de 18 anys, excepte si tenen la condició de persona amb discapacitat reconeguda per la Comissió Nacional de Valoració (Conava), que no es limita l’edat; o si cursen estudis, que s’amplia el límit d’edat fins els 25 anys inclosos.
Els fills han de dependre econòmicament del progenitor. Es considera que hi ha dependència econòmica sempre que els fills o filles no obtinguin, cadascun d’ells, uns ingressos per rendiment del treball iguals o superiors, en còmput anual, al LECS personal vigent.
Comentaris