Les dades es contenen en una resposta elaborada pel fins fa poc ministre de Salut Joan Martínez Benazet a una pregunta parlamentària formalitzada per la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, que s’interessava per tot d’aspectes respecte de la salut mental de la població andorrana. Les dades s’han publicat aquest dijous al Butlletí del Consell General. En la resposta es deixa clar que les dades “inclouen tots els tipus de temptatives (des de la crida d’atenció fins a l’intent d’elevada letalitat)”.
La resposta ressalta que “a l’hora de registrar els intents d’autòlisi atesos, es disposa d’un únic codi que engloba diferents graus de les temptatives d’autòlisi: per exemple, quan es parla d’intent de suïcidi, poden ser també crides d’atenció o autolesions lleugeres sense lesió autolítica o intenció de morir-se”. “S’observa una tendència ascendent del nombre d’ingressos per intents autolítics, la qual cosa es correspon amb les dades epidemiològiques internacionals”, manté l’explicació de Martínez Benazet que destaca que "en el marc del Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA) es desplegarà una línia estratègica dedicada exclusivament al suïcidi”.
DADES
Tota l’estadística en la matèria és prou greu i preocupant. Però ho són especialment les nou temptatives entre adolescents noies que hi va haver el 2021. I és que del 2019 fins avui, en joves d’11 a 17 anys hi ha hagut 13 intents de suïcidi. I nou va ser entre noies i l’any passat. El 2021 també va ser especialment dur entre la gent gran, els majors de 65 anys. Dels deu casos registrats aquests darrers tres anys i tres mesos, 7 van tenir lloc el 2021.
Quant als adults, l’últim exercici tancat va experimentar una frenada de temptatives respecte del 2020 tot i que les xifres absolutes són molt superiors a les registrades el 2019. 18 casos aquell any, 34 el següent i 29 l’any passat. Sempre hi ha moltes més dones que proven suïcidar-se o mostren conductes que poden evidenciar alguna mena de voluntat de voler acabar amb la vida pròpia.

Segons la resposta donada per Martínez Benazet, “la major part dels casos és probable que ingressin a la Unitat d’Aguts, on rebran l’atenció oportuna. En cas que no ingressi, si el pacient ja es troba en seguiment pel servei de Salut Mental es genera una visita ambulatòria preferent amb el seu psiquiatra referent en menys de deu dies. Si no, cal assignar-li una primera visita amb un psiquiatre amb en menys de deu dies”.
Des de la incorporació del nou cap de servei, explica la resposta donada a Vela, s’està dissenyant un pla especial de prevenció i abordatge de la conducta suïcida. La voluntat és poder comptar amb un equip de salut mental comunitària per fer seguiment d’aquests pacients després de la seva alta hospitalària. “Està previst que aquest pla es pugui implementar abans de finalitzar el primer semestre d’enguany.”
Comentaris (5)