La taxa de natalitat indica el nombre de nascuts vius en un any per cada mil habitants. A Andorra l’any 2011 hi va haver aproximadament 11 naixements per cada 1.000 habitants (11,4), mentre que l’any 2021 es van registrar uns 6 naixements per cada 1.000 habitants (taxa de natalitat de 6,3). L’any 2020, la taxa bruta de natalitat del conjunt dels 27 països de la Unió Europea era de 9,1 (UE), la més alta corresponia a Irlanda (11,2), seguida de Xipre (11,1), França i Suècia (10,9), mentre que les més baixes eren les d’ Itàlia (6,8), Espanya (7,1), Grècia (7,9).
En l'apartat de les famílies que no poden fer front a una despesa imprevista, n'hi ha un 54% que són llars formades per un adult i nens dependents (llars monoparentals). Un 13,8% de la població no es pot permetre pagar una setmana de vacances a l’any, un 32,9% entre les llars amb un adult i nens dependents. A Espanya, l’any 2020, un 34,5% de les llars amb menors de 18 anys no es podien permetre una setmana de vacances a l’any fora de l’habitatge habitual i un 36,7% no podien afrontar una despesa imprevista.
L’any 2020 el 5,2% de la població andorrana es troba en una situació de privació material severa. Les persones més afectades per la privació material severa són les que viuen en llars formades per un adult amb nens dependents (17,2%). Entre els menors de 16 anys un 5,4% viuen en llars que es troben en aquesta situació de privació material. L’any 2020, un 18,9% dels menors de 16 anys es troben en situació de risc de pobresa o exclusió (un 16,1% en risc de pobresa, un 5,4% en situació de privació material severa i un 0,2% viu en una llar amb baixa intensitat laboral).
L’any 2021 des del ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, es van atorgar 718 prestacions familiars (beneficiant a 1.263 infants) per un l’import total de 1.367.370€, el que suposa una mitjana de 1.904€ per família. Aquesta despesa en protecció social en família-fills representa un 0,053% del PIB d’Andorra de l’any 2021 (un 1,3% a Espanya: 0,6% en diner i 0,7% en espècie)
Per calcular aquests indicadors, des del Grup de Sociologia d’Andorra Recerca + Innovació s’han recopilat dades disponibles sobre la població infantil d’Andorra provinents de diverses fonts (dades d’organismes oficials, estadístiques de població, estadístiques d’educació, enquestes, etc.) o a partir d’estudis propis. En els casos que no s’han pogut obtenir els indicadors proposats, s’han substituït per altres dades que proporcionen informació sobre el mateix àmbit. Actualment es disposa d’informació de 56 indicadors de benestar infantil, si bé en alguns casos les dades no s’han pogut actualitzar per manca d’informació recent.
La població d’Andorra menor d’edat ha anat disminuït en els darrers anys
Per altra banda, cal destacar que la població d’Andorra menor d’edat ha anat disminuït en els darrers anys, i ha passat de 13.528 l’any 2011 a 12.639 el 2021. En conjunt, la població de menys de 18 anys ha registrat un descens d'un 6,6% entre el 2011 i el 2021. Els grups de menys edat són els que han experimentat una baixada més significativa durant aquest període, sobretot els menors entre 0 i 3 anys, mentre que la població entre 10 i 17 anys ha augmentat (excepte el grup de 12 anys). L’any 2021, un 79,5% dels menors de 18 anys són de nacionalitat andorrana, un 9,8% de nacionalitat espanyola, un 2,1% francesa, un 2% portuguesa i un 6,7% d’altres nacionalitats. S'ha de tenir en compte que els infants nascuts al país es consideren andorrans, independentment de si després accedeixen a la nacionalitat andorrana o no.
Hi ha augment de les atencions d'infants a Salut Mental
Joan Micó ha recordat les dades que ja es van difondre arran d'una pregunta al Govern sobre els infants atesos a Salut Mental. Els trastorns amb més nombre de visites en aquests anys són el de dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn de l’espectre autista, trastorns de l’aprenentatge, trastorns adaptatius i per estrès, i trastorn de la conducta, en general amb més freqüència entre els nens que entre les nenes, excepte en els trastorns adaptatius i per estrès que hi ha més nenes en els darrers anys.
Una altra dada relacionada amb la salut mental dels menors són les temptatives de suïcidi. Els intents d’autòlisi es defineixen com els actes autolesius deliberats que no tenen un final letal perquè la conducta autolesiva és interrompuda en el seu curs o bé perquè no comporta danys físics mortals. Per tant, inclouen tots els tipus de temptatives (des de la crida d’atenció fins a l’intent d’elevada letalitat).
ASSETJAMENT ESCOLAR
Un 43,9% d’alumnes han viscut alguna de les situacions d’assetjament una o més vegades al mes (criteri preventiu) i un 28,2% d’alumnes han viscut alguna de les situacions una o més vegades a la setmana (criteri estricte). Un 24,6% dels alumnes diuen que han fet alguna de les accions d'assetjament una o més vegades al mes i un 14,5% una o més vegades a la setmana. Hi ha casos que són alhora víctimes i agressors. Així, del 28,2% dels alumnes que han estat víctimes una vegada a la setmana o més una part només han estat víctimes (16,3%) i un (11,9%) han estat víctimes i agressors.
Aquestes dades indiquen l’existència de relacions conflictives que es produeixen en les interaccions entre els alumnes a l’escola, però no totes aquestes situacions es poden considerar casos de' bullying' o assetjament. Independentment de les situacions viscudes en els darrers mesos, el 69,3% dels alumnes de segona ensenyança del curs 2021-2022 consideren que no han patit mai assetjament en persona a l’escola, un 25,4% diuen alguna vegada a la vida, un 3,8% alguna vegada en el darrer any i un 1,4% en l’actualitat
Comentaris (6)