Les associacions reclamen polítiques públiques per revertir les baixes dades de naixements

La implicació de tots els sectors es considera clau per atacar els principals problemes que fan que la maternitat es retardi, com la manca de recursos econòmics i la conciliació familiar

Una mare i el seu bebé.
Una mare i el seu bebé. Arxiu

Les dades publicades aquest dijous pel departament d’Estadística fan palès el que ja es coneixia: cada cop neixen menys nens a Andorra. De fet, no es tenien xifres tan baixes des del 1984. Les associacions feministes del país – Acció Feminista (AFdA) i l’Associació de Dones (ADA) – tenen clar que la solució passa per fer èmfasi en les polítiques públiques que puguin afavorir la maternitat per les dones. Però, també la implicació dels sectors per anar reduint l’afectació que tenen certs problemes, com la manca d’una conciliació familiar justa, les baixes de paternitat o els problemes financers.

Les dues associacions coincideixen en el punt de vista de què la tendència social no és la que era. Des de l’AFdA assenyalen que “les dones hem sortit de casa i ja estem plenament integrades en el món laboral”. La presidenta de l’ADA, Mònica Codina, referma aquesta idea assenyalant que un cop que han trobat el seu lloc a la feina “les dones ja no estem disposades a renunciar”. Per tant, les baixes xifres de natalitat al país, la davallada de la taxa de fecunditat i l’edat en la qual es tenen fills venen donades per un problema principal: les renúncies que s’han de fer quan es queden embarassades i en el posterior permís de maternitat.

Per tant, es reclama una posada en marxa de la maquinària política que pugui anar aplanant el camí per a les dones en aquest sentit. “En aquesta nova realitat afecta, i molt, la manca de polítiques públiques per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar, gairebé inexistents a Andorra”, remarca l’AFdA. En aquesta mateixa línia, Codina recorda que, durant la campanya electoral, l’ADA va fer propostes per tal de tenir una equiparació en els permisos paternals i maternals. Assenyala, a més, que “la iniciativa els va semblar bé en aquell moment, esperem a veure si ara la treballen o no”.

La parella i el primer nadó del 2022 rebent un obsequi per part de representants del SAAS.

Relacionat

Andorra registra la dada més baixa de naixements en 40 anys

L’altre puntal clau és l’economia i, més concretament, el llindar econòmic de les famílies que, cada cop més, dificulta tenir fills. “Els serveis poden arribar a ser inaccessibles”, remarquen des de l’AFdA, que proposen que els serveis públics de cura, com les escoles bressol, siguin a baix cost, així com l’alimentació la higiene infantil. A aquestes dificultats econòmiques, que l’associació remarca assenyalant que “tenir un fill a Andorra és caríssim” també s’hi suma com de complicat és aconseguir un habitatge. De fet, Codina ho inclou tot en un mateix problema global, que és els cada cop menys recursos amb els quals compten les famílies, que fa que decidir-se a tenir fills arribi a més edat.

L'ADA presentant la proposta.

Relacionat

L’ADA proposa la implantació progressiva d’un permís de naixement igualitari per als progenitors

Malgrat això, quan s’arriba a aquesta estabilitat econòmica, l’AFdA assenyala que sorgeixen nous problemes. Com el fet que l’edat en la qual s’aconsegueix el cicle fèrtil ja s’acaba “i poder quedar-se embarassada és molt complicat i a més car, perquè has de recórrer a les tècniques de reproducció assistida, que la CASS cobreix sols una primera prova i que al final es converteix en un privilegi”. A més, quan ja es té aquesta posició, una baixa de maternitat torna a penalitzar severament la dona. Codina remarca que el testimoni de dones fa palès que no estan disposades a perdre el que han guanyat i que els homes no s’han de plantejar aquest fet. “La legislació està feta per ells, i mentre no tinguem tots els mateixos dies aquesta tendència continuarà igual i a la baixa”, assenyala la presidenta de l’ADA.

nens jugant en un parc

Relacionat

Per què cada vegada neixen menys nadons a Andorra?

En definitiva, les dues associacions requereixen una implicació important de la classe política amb mesures que siguin transversals i que tinguin un llarg recorregut en diferents àmbits. També, assenyala Codina, cal que les empreses s’impliquin “i que puguem facilitar el fet de ser mares”. Des de l’AFdA s’és contundent, “no ens estranya estar a la cua d’Europa, ja ho estem per altres temes i en aquest, també”. Afegeixen, com a colofó final, que “diuen que Andorra és un país perquè hi visquin famílies, però no és un país que afavoreixi tenir fills”.

Comentaris (14)

Trending