Sans ha fet aquestes explicacions coincidint amb una de les tres jornades en què es dividiran les proves oficials de català d’aquest mes de juny, la segona convocatòria de l’any després de la del gener. En total, s’han inscrit unes 600 persones per obtenir els nivells C1, C2 i B2 de l’idioma, claus, per exemple, a l’hora d’accedir a feines a l’administració. Els exàmens s’estan fent a les dependències de l’escola andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma i compten amb el suport de prop d’una cinquantena de persones entre professors del mateix servei de Política Lingüística i altres efectius dels departaments d’Educació i de Cultura.
Els inscrits a les proves per obtenir els títols oficial de l’idioma els inscrits s’han duplicat arran que, el 2020, s’obligués a tothom que volgués participar en un concurs públic per a un lloc de feina a tenir-los abans d’iniciar el procés de selecció
De fet, el director de Política Lingüística ha volgut destacar el fet que els darrers anys s’ha duplicat el nombre de persones que sol·liciten fer aquestes proves. Tot arran que, a l’abril del 2020, es modifiqués el decret i regulació dels diplomes oficials de llengua catalana, tot introduint una millora de l’exigència a l’hora d’acreditar els coneixements per poder accedir a l’administració general. D’aquesta forma, des de llavors, abans de participar en qualsevol procés de contractació cal demostrar que es té el nivell requerit quan, abans, hi havia la possibilitat d’intentar aconseguir-lo durant el mateix procediment de selecció.
Això ha fet que “molta gent ja es prepari anticipadament”. De fet, és un dels perfils més habituals en aquests exàmens, que van tenir una primera convocatòria al gener, amb entre 450 i 500 inscrits -llavors no es va fer la prova de C2-. Per tant, en certa forma, a l’administració pública es va avançant a l’hora d’assegurar que els seus treballadors estiguin en condicions d’atendre.
Més recorregut queda encara per fer a un sector privat on cada cop hi ha més assalariats provinents de zones on el català no és nadiu. I això, per exemple, es nota en la tasca de Política Lingüística, sobretot pel que fa a les demandes de formació. “Cada cop tenim més peticions d’empreses que tenen gent que ve de més lluny. De fet, ara hem implementat uns mòduls de formació més curs per fer una primera aproximació a la llengua”, ha comentat Sans.
Aquesta nova realitat, admet, els obliga a “repensar l’oferta”. I, també, a incrementar-la, per exemple amb els cursos virtuals, que cada cop apleguen més inscrits. Sans ha indicat que han incrementat en dos els professors del servei vist que als centres d’autoaprenentatge “hi ha cada cop més usuaris”.
I, més enllà d’aquesta tasca, es té ultimada la que ha de ser futura llei d’ús de la llegua oficial, que substitueixi l’actual. “Hem de revisar-la i adaptar-la a nova realitat sociolingüística del país”, ha apuntat el director del departament, tot advertint que “no es tracta de ser més laxes o més durs” a l’hora d’exigir que es faci servir el català sinó de fer “treballar tothom”. Així, un dels canvis claus ha de ser passar de la situació actual, on “tot el pes recau sobre un únic òrgan, Govern” a una “responsabilitat compartida” tant per la resta d’administracions com “pels agents econòmics i socials”.
Sans ha apuntat que aquest canvi “és una acció prioritària” del Govern. El text, ha assegurat, està pràcticament enllestit. Per tant, s’espera que en els pròxims mesos es pugui tramitar al Consell General perquè el pugui treballar i, posteriorment, aprovar.
Comentaris (23)