Pràcticament sis de cada deu ciutadans considera que la gestió que s’està fent del ‘cas BPA’ per part de les autoritats que hi intervenen és poc o gens transparent. A més, és molt majoritària l’opinió que la resolució de l’afer tindrà conseqüències molt més negatives que positives a tots nivells: per als clients, per als treballadors i per al sistema financer. Aquestes dades es desprenen dels resultats de l’Observatori del segon semestre del 2015 elaborat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) depenent de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), un organisme governamental. En aquesta edició de l’enquesta, feta durant els primers vint dies d’octubre, s’ha contactat amb 722 persones, una mostra aleatòria i força àmplia per aquest tipus de treballs.
El ‘cas BPA’ ha estat un dels eixos centrals de la consulta. Però n’hi ha hagut d’altres. Els enquestats, per exemple, consideren que a nivell de país caldria que millorés el nivell dels ajuts i les prestacions socials. Tres de cada deu enquestats considera la política social una de les principals preocupacions. De forma molt majoritària, la ciutadania es decanta per un acord d’associació amb la UE que reculli les especificitats andorranes quan se li demana per les negociacions amb Europa. Es valoren en positiu els dos acords internacionals més transcendents fins ara en matèria europea: el duaner i el de cooperació. Finalment, el 88,4% dels consultats es manifesta a favor que es mantingui per a vianants l’avinguda Carlemany.
Retornant al ‘cas BPA’, el 94% dels enquestats està al cas de la intervenció soferta per l’entitat bancària. Aquest elevat coneixement de la situació contrasta amb, segons l’Observatori, la poca inclinació dels consultats a respondre segons quines qüestions. No hi ha dubte, però, sobre el parer ciutadà en relació a com s’està gestionant tot plegat. Són justament els enquestats de nacionalitat andorrana els que més crítics es mostren amb l’actuació de les autoritats intervinents en la gestió de l’afer. En conjunt, un 57,7% de les persones que han respost que estan al corrent de la situació de BPA afirmen que la gestió per part del Govern i de les altres institucions intervinents en l’afer ha estat poc (33,9%) o gens (23,9%) transparent. En l’altre cantó s’hi situen els que creuen que s’està actuant de manera molt (1,7%) o bastant (13,8%) transparent. Hi ha més d’una quarta part dels enquestats (26,7%) que rebutgen pronunciar-se.
Sobre si la decisió d’intervenir el banc va ser la més encertada, hi ha més persones que opinen que no va ser correcte la intervenció (33,7%) que no pas les que l’avalen (29,5%). Cert és, però, que hi ha moltíssima gent que no sap què dir quan se li demana per la qüestió. Més d’un terç dels consultats (36,8%) no es manifesta. Entre els arguments per oposar-se a la intervenció, els més reiterats són que va ser precipitada i brusca. En menor mesura, els que no consideren adequada la intervenció creuen que s’hauria d’haver estudiat més i millor la situació i també es creu que l’actuació ha estat desmesurada i que no calia intervenir tot el banc per uns quants comptes. De l’altra banda, els que creuen que sí que va ser adequada la intervenció la defensen pel fet que des del banc no s’obrava bé i s’haurien comès alguns delictes o que les autoritats no van tenir cap més remei que procedir de la manera que ho van fer.
Referent també a l’actuació del Govern, de l’INAF, la UIFAnd i l’AREB, es demana més enllà de la transparència si s’està actuant de manera correcta, segons els resultats fets públics aquest dimarts pel CRES, més de la meitat dels enquestats no es pronuncia. Entre els que ho fan, el 26% creu que l’actuació no és correcta i el 18%, que sí. La lentitud i el secretisme i la manca de transparència són alguns dels retrets que fan aquells que consideren que les institucions no ho estan fent bé. Per contra, els que defensen l’actuació institucional asseguren que s’està fent el que cal i que es fa el millor que els estaments públics saben i poden.
La repercussió
De les persones consultades, sols el 12% ha estat afectat personalment i directament per la crisi. No obstant això, els resultats en relació a la repercussió que tindrà la resolució de l’afer són força demolidors. Especialment contundent és la resposta sobre les conseqüències que tindrà per al sector financer la intervenció de BPA. Set de cada deu consultats creuen que seran desfavorables. En canvi, només una de cada deu creu que hi haurà una conseqüència positiva. També es té el convenciment que els treballadors en sortiran malparats (55,7% vers el 16,7%). Encara que la distància és menor, també es considera que la resolució de la situació no serà bona ni per als dipòsits dels clients (41,2% contra el 26,3%) ni per a les empreses que tenen compte a BPA (43,2% per 23,8%). Curiosament, els enquestats més optimistes són els que més formació tenen. També són els professionals amb un grau de comandament més elevat els que creuen que els efectes seran favorables. Aquesta distribució, com la que es fa per nacionalitats, no és especialment significativa. Per exemple, els andorrans són tan els més optimistes com els més pessimistes en relació a qualsevol aspecte inclòs en l’apartat de repercussió de la resolució de l’afer.
Comentaris