S'inicia la investigació del cas de les amenaces a BPA amb la ratificació de la denúncia

L’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra (BPA) Higini Cierco ha ratificat aquest dimarts a la Batllia la denúncia per amenaces i extorsions que va fer en el marc de la declaració efectuada el passat 18 d’agost davant la instructora del ‘cas BPA’. Amb aquesta diligència gairebé de tràmit es dóna formalment per iniciada la investigació de les coaccions que, com a mínim, s’haurien produït entre els mesos de maig i juny del 2014. Els presumptes autors en serien diversos comandaments policials espanyols i l’objectiu d’aquests era aconseguir dades bancàries de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley i diversos membres de la seva família.

La instrucció del cas de les suposades amenaces la dirigeix el batlle Manel Santolària. Ha estat davant d’aquest jutge que Cierco ha mantingut tot allò que havia dit en seu judicial i en aquell cas davant Canòlic Mingorance el 18 d’agost passat. L’accionista majoritari de BPA no hauria anat pas més enllà del que ja va explicar llavors. “Es va explicar el que hi va haver i, per tant, poc més hi havia a afegir”, han assegurat les fonts, que han explicat que ara serà el responsable judicial el que haurà d’anar decidint quines actuacions du a terme per aclarir els fets que es van posar en coneixement de Mingorance i que aquesta va decidir que s’havien d’estudiar al marge del ‘cas BPA’.

Aquesta darrera decisió ha estat qüestionada per diverses parts. Els advocats que representen els interessos dels accionistes majoritaris van sol·licitar que s’unís, com a mínim, la causa de les amenaces i extorsions suposades amb la que ja estava en marxa a la Batllia arran de la querella interposada per la família Pujol per una presumpta revelació de secrets bancaris. Aquella querella ha de ser ampliada pels assessors legals al Principat de l’expresident català arran dels nous elements que han aparegut el darrer mes. Els advocats de la immensa majoria dels processats en la denominada causa general del ‘cas BPA’ han reclamat a Mingorance que faci marxa enrere en la seva decisió de deixar al marge del ‘cas BPA’ les amenaces i que les investigui conjuntament entenent que va ser arran d’aquelles extorsions i de la suposada manipulació i falsificació d’informació facilitada al FinCEN que es va iniciar tot el procés.

La declaració del dia 18

En l’acte d’aquest dimarts, Santolària no ha pogut fer gran cosa més que demanar a Higini Cierco si confirmava el que ja havia exposat el 18 d’agost. I si hi tenia quelcom més a afegir o si hi havia algun element nou arran que transcendissin aquelles presumptes amenaces. Cierco s’hauria ratificat en el seu exposat i hauria explicat també al jutge que no hi ha cap element més. En essència, l’accionista majoritari de BPA va explicar durant la declaració feta davant Canòlic Mingorance que un dia de maig del 2014 l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, l’hauria trucat per telèfon, primer, i l’hauria anat a trobar, després, amb un mateix missatge: que seria bo que els responsables de BPA acudissin a veure a Madrid unes persones que els havien de fer una petició que, de no ser atesa, podria tenir conseqüències fatals per als bancs del grup (BPA i Banco Madrid). 

Barroso s’hauria expressat en termes similars poc després al conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel. També va passar el mateix missatge el predecessor de Barroso a l’ambaixada Bonifacio Díaz. En aquest cas telefònicament i a la responsable dels serveis jurídics del banc, Rosa Castellón. Díaz hauria advertit a Castellón que havia de fer entendre a Miquel que s’havia de complir el que li demanés una persona que el contactaria i amb qui s’hauria de veure. El tercer comandament policial espanyol que hauria participat directament en les amenaces segons es va explicar el 18 d’agost (Barroso i Díaz són inspectors de la policia nacional espanyola) hauria estat el comissari responsable de l’àrea d’afers interns del mateix cos, Marcelino Martín Blas, que operava, però, amb el sobrenom de Fèlix.

Cierco va explicar que el missatge unànime que se’ls va fer passar era que si el banc no col·laborava amb la policia espanyola en facilitar dades sobre les famílies de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras ja tenien els mitjans necessaris preparats, en col·laboració amb els Estats Units, per fulminar els bancs participats per la família Cierco. El conseller delegat de BPA hauria mantingut diversos contactes a Madrid encaminats en fer baixar la tensió que aquella situació amenaçadora hauria comportat. Inicialment s’hauria resolt la qüestió tot facilitant algunes dades de la família de l’expresident català. Mas i Junqueras mai no havien estat clients ni de BPA ni de Banco Madrid. La pressió va semblar que s’aturava però va acabar derivant, tal i com es van derivar els fets i en opinió del denunciant, en la nota que el FinCEN va emetre el 10 de març del 2015 i que va suposar, primer, la intervenció de BPA i, després, la destrucció d’aquesta entitat i de la seva filial espanyola.