Fonts coneixedores de la situació han explicat que quan un client acudeix a VallBanc a demanar com estan les seves posicions, el que sol fer el gestor que correspongui és emetre dues còpies del mateix extracte. Un per lliurar-lo al propi client i un altre per dipositar-lo a l’arxiu del banc. És aquest segon el que es demana que es firmi en la totalitat de les seves pàgines i per davant i per darrere. El document incorpora uns textos, a voltes una sola frase, al final de tot el document un conjunt de clàusules molt més extenses, pel qual es pretén que el client, amb la seva firma doni la “conformitat”, per exemple, “a les operacions i inversions efectuades en el període de referència, a les condicions de cotització i compra o venda, així com als saldos resultants que s’indiquen” en la relació facilitada.
Malgrat que la petició que se signi el document i les clàusules que hi conté poden ser d’un cert ús corrent en el sector de la banca en general, en el cas de VallBanc i de la renda variable no disponible fins ara cobra un especial sentit i cal anar amb cura a l’hora de signar res: en certa manera es dóna el vistiplau a l’entitat sobre allò que s’ha fet durant quatre anys de bloqueig, és a dir, res de res. I es dóna també per bo el saldo, que en la majoria de casos serà inferior o molt inferior al que hi havia el 2015, a la data de l’esclat de la crisi de BPA.
L’AREB diu que treballa perquè les accions estiguin disponibles “en els millors terminis”, però ni concreta res més ni vol donar cap mena de detall més
Diverses fonts consultades han assegurat que es tracta d’un intent de cobrir-se les espatlles. Sap VallBanc com també n’és conscient l’Agència estatal de Resolucions Bancàries (AREB) que una vegada es puguin desfer les posicions i, per tant, es concreti el perjudici, les demandes justament per aquest perjudici sofert començaran a caure com un temporal de primavera. De fet, diferents assessors jurídics consultats han assegurat que ja estan treballant en aquestes accions legals. “Fins ara s’han dut a terme accions preventives, accions en què s’avisava del que s’estava patint i del que acabaria passant, i els tribunals mai no han donat la raó al demandant justificant-se que no s’havia consumat cap dany. Ara, doncs, pertocarà fer aquestes reclamacions.”
Endossant als clients un extracte i demanant que sigui firmat i, en conseqüència, que donin per bons els moviments no-haguts durant quatre anys i els saldos existents avui dia, l’entitat mira de cobrir-se inicialment les espatlles. És evident que els mercats han anat a la baixa majoritàriament tots aquests anys i que la immensa majoria dels títols -que no vol pas dir que tots- hauran sofert una devaluació. No obstant, encara no es pot concretar quina. Perquè tampoc no es pot concretar quan estarà disponible la renda variable malgrat la decisió del Tribunal Suprem Federal suís que ha tancat la porta al litigi que un grup de clients de BPA mantenien davant els tribunals helvètics.
Una bona bossa de clients de l’entitat tutelada per JC Flowers espera recuperar les participacions travades fins ara per deixar el banc justament immers en un procés de compra venda
L’AREB, que és qui ha de reclamar formalment a Crédit Suisse el retorn dels títols, afirma que farà aquest pas “en els millors terminis” i que això pot comportar “encara algunes setmanes”. Però no concreta més ni els seus responsables expliquen res. Segons fonts coneixedores del procés, l’agència estatal hauria de matisar al dipositari suís quins títols, de manera global, li corresponen a VallBanc i quins títols han de continuar a la intervinguda BPA. Una vegada fet aquest pas, Crédit Suisse hauria de traspassar les accions corresponents al custodi que indiqui VallBanc. En aquest sentit, els clients de l’entitat aixoplugada pel fons americà JC Flowers hi haurien de sortir guanyant en breu. És a dir, haurien de poder recuperar allò que és seu.
Però aquí es planteja un altre dubte sobre el qual la pròpia plaça financera andorrana està molt a l’expectativa. Una bona bossa de clients de VallBanc ho són només pels títols que hores d’ara encara té atrapats. Una vegada aquestes accions estiguin disponibles, molts d’aquests clients tenen intenció de liquidar les participacions o enviar-les cap a una altra entitat. I deixar el banc d’en Flowers. I això en ple procés de compra-venda de VallBanc. Mentrestant, i pel que fa als títols que han de reintegrar-se a BPA, les fonts consultades donen per fet que l’AREB, a partir de les seves pròpies resolucions, liquidarà les posicions.
JC Flowers havia al·legat fins ara que no pagava més per l’adquisició del banc bo de BPA, de VallBanc, perquè la renda no estava disponible: ¿què farà ara?
I el líquid que n’obtinguin l’inclourà en el balanç del banc. És a dir, aquella renda variable que formava part del fora-balanç dels clients, aflorarà i passarà a convertir-se, en un futur no gaire llunyà, en massa creditícia de l’entitat davant una eventual liquidació, que és el darrer pas que ha de viure BPA. Això, òbviament, causarà un perjudici majúscul a aquells clients que no han aconseguit fins ara ser destravats, que no han aconseguit que els traspassessin a VallBanc. En gran mesura, aquests clients travats són els que tenen processos judicials endegats. Pel motiu que sigui, amb major consistència o sense motius de pes. És el cas dels clients que van portar el cas als tribunals suïssos. Però també als belgues (on BPA tenia bons) i als de Luxemburg (on l’entitat tenia fons d’inversió dipositats).
Finalment, i entre moltes altres preguntes, encara n’hi ha una que caldrà resoldre i que l’AREB silencia. Si fins ara s’ha justificat el fet que JC Flowers no havia abonat una part important del preu que se li havia imposat per l’adquisició del banc no sorgit de BPA al·legant que no havia pogut disposar de la renda variable, ¿ara pagarà el que deu? ¿O l’AREB posarà al descobert alguna nova clàusula per la qual el fons americà continuarà sense haver d’abonar res del que al seu dia es va dir? D’interrogants a l’aire en queden uns quants. De respostes fidedignes n’hi ha més aviat poques.
Comentaris (5)