Sevilla respira tranquil·la. Joan-Enric Vives potser abraça les teories sobiranistes catalanes. Però, com a mínim, no quan sermoneja. Almenys, si sermoneja entre la Giralda i el Guadalquivir. La presència de l’arquebisbe ‘ad personam’ d’Urgell i copríncep d’Andorra com a ‘estrella invitada’ d’un dels cultes de major rellevància a la capital andalusa (Setmana Santa a banda, és clar) va aixecar tot tipus de polèmica. Passada la missa d’Any Nou, la del Quinari del Senyor que és com així denomina la festivitat amb la qual arrenca el curs la Germandat del Jesús del Gran Poder, les aigües han tornat al seu curs. Vives podrà tornar a Sevilla.
De fet, no és la primera vegada que hi anava, a l’antiga Hispalis. Però la presència de l’arquebisbe alhora anunciada a bombo i plateret com la de tot un cap d’Estat que defensava, suposadament, la independència (catalana, és clar) va aixecar certa polseguera els dies previs a la celebració i va acostar més curiosos del que sol ser habitual a la basílica de la plaça de San Lorenzo sevillana, tal i com ho recull l’edició andalusa del diari ABC.
Però si algú esperava algun missatge que deixés entreveure quelcom d’ideològic, es va equivocar. Joan-Enric Vives només va sermonejar des del punt de vista teològic el primer dia de l’any a partir de les 8 del vespre. Fins al punt que com ja hauria passat en altres ocasions en què el prelat urgellenc es va desplaçar a Sevilla, per la Quaresma llavors però també a la mateixa Basílica de Jesús del Gran Poder, els fidels, els feligresos, i els tafaners van quedar encantats amb les paraules, amb els missatges, amb l’oratòria del religiós barceloní establert a la Seu.
Les referències al Jesús del Gran Poder van ser constants. I, en canvi, del tot absents, com no podia ser d’altra banda, eventuals al·lusions al dret a decidir. Que Joan-Enric Vives malgrat que sí que se’l situa a prop del sobiranisme català no s’ha pronunciat mai sobre la independència. Només sobre el fet que s’ha de respectar el dret a decidir. “Estem al costat d’allò que el poble català vulgui”, ha dit en alguna ocasió l’arquebisbe d’Urgell.
Comentaris