Els canvis a Naturlandia han acabat d’obrir la caixa dels trons al comú de Sant Julià. Que Laurèdia és diferent -de fet, es podria dir també de les parròquies altes- ja se sabia. I que Unió Laurediana (UL) va llaurar els darrers anys un jardí més d’espines que no pas de roses era clar i les comunals del desembre del 2015 ho van acabar de confirmar. Possiblement, per sort dels mateixos candidats d’UL i per desgràcia d’una formació rival -Laurèdia en comú, cosina germana o ‘cosinastra germanastra’ de DA- producte d’una barreja complexa de llets, una bona dosi d’improvisació i, en algun cas, poca creença en la possibilitat real de vèncer. Tot plegat ha gestat un còctel explosiu difícil de gestionar.
L’herència rebuda pel Josep Vila, Julià Call i companyia no és gens fàcil. Però lluny de mostrar formes de funcionament que fessin oblidar ràpidament procediments passats inspirats en l’opacitat, el ‘marejament-de-la-perdiu’ i fins i tot l’engany per molt innocent que fos, la corporació actual s’empara -a l’engròs, que no vol dir que sia així en totes i cadascunes de les accions dutes a terme- en la prudència, la discreció i no sé quantes presumptes virtuts suposadament positives per ser no sols una paret de frontó. N’és dos. El de Sant Julià és el comú del n/s n/c. Ni sap ni contesta. Ni vol saber ni vol contestar. I això de portes en fora però, també, en alguns casos de portes en fora. I Naturlandia és la joia de la corona. De la corona d’espines, és clar.
El fitxatge d’un nou director operatiu -Manuel Robles- comunicat amb veu baixa i en comptagotes durant la jornada de dijous o la reestructuració que s’està fent quant a horaris i personal (perquè Robles vindrà a tallar caps, temps al temps) i que suposa canvis que afecten a la clientela, a l’usuari, que a la fi i al cap és qui ha de fer incrementar la facturació del parc, de la societat Camprabassa han atiat el foc en unes brases que ja cremaven en somort per altres qüestions. Quan l’Altaveu va fer públics els canvis, una part notable dels components polítics de la corporació no tenia ni idea del que s’estava coent o ja s’havia cuinat a la Rabassa.
La confirmació punt per punt de tot plegat va indignar i en certa manera ha acabat d’obrir una escletxa en la majoria que només veu qui vol. Perquè en el fons, els departaments comunals, problemes econòmics a banda, rutllen. I la majoria de consellers miren d’ocupar-se de les seves responsabilitats de forma adequada, que per alguna cosa alguns d’ells havien esperat l’oportunitat de manar després d’anys a l’ostracisme. Però rutllen com a compartiments estancs. Sense compartir ni sinergies ni res que se li pugui assemblar. I Naturlandia queda a tants revolts del centre de la parròquia, hi ha tants calés enterrats i tanta complexió penjada dels arbres que s’arrenquen més sovint del que estableixen els bons cànons mediambientals, que és un altre món. Ple de bruixes, aparentment, que avui més que mai s’intenten caçar.
Es tancava el parc a la cota 1.600. Es tancava dos dies el parc a la cota 2.000. El parc no s’obrirà els mesos de maig i de novembre. Hi ha un nou comandament que s’incorpora sense que cap dels controvertits comandaments actuals se’n vagi. Però tot es maquinava en el mutisme i el silenci. I que hagi transcendit ha suposat un daltabaix en les previsions que està generant un notable malestar segons que han confirmat diverses fonts.
I això que no han aparegut cap ni una de les dades de l’anàlisi fet per KPMG, i en les quals es basa la reestructuració que s’ha iniciat. I que depenent dels escenaris que es projectin i s’apliquin podria comportar la sortida de pràcticament la meitat de la plantilla de Camprabassa. Si s’atengués a allò que el cònsol major va exposar en la reunió de poble estrictament i exclusivament dissenyada per parlar de l’ecoparc -i que va servir per constatar que Josep Vila sap de què parla i sap parlar però que no va revelar res massa rellevant més enllà de frases fetes que traduïdes a un llenguatge planer vindrien a dir que es posarien uns quants ciris a la verge de Canòlich i que sigui el que Déu vulgui- avui hi hauria d’haver llums i taquígrafs sobre tot el que es pretén fer o ja s’ha decidit aplicar. Res de res. N/S N/C.
I en aquest marc diverses fonts internes asseguren que a nivell de clima laboral el comú rutlla amb normalitat. Que la majoria de departaments estan en marxa i van marxant. Que la comunicació interna circula. Però que sí, que Naturlandia és una llosa que pesa i de quina manera i que està portant uns maldecaps impensables. Alhora, les mateixes fonts han reconegut que els canvis que van quedar al descobert aquest dijous s’han posat com una cossa al cul de més d’un dels consellers de la majoria i que confirmen que no hi ha ni el ‘feeling’ necessari ni la comunicació que caldria. Però no cal que s’hi escarrassin. A Sant Julià, N/S N/C. Mani qui mani, peti qui peti.
Comentaris