“No és només la ressonància i la robòtica, però ens faltaria incorporar a la cartera de serveis procediments extremadament complexes que, el que dèiem, per la N de població no tenen sentit fer-los a Andorra com la cirurgia cardíaca o la neurocirurgia. Això és el que et marca la diferència en un hospital terciari. Nosaltres seríem un hospital nivell 2 C i això ens posa a les portes ja d’un terciari de dir, realment, si no ho fem, no és perquè l’hospital no ho pugui assumir, la N de població no ho permet, ni tenim els professionals per fer-ho, però seria un hospital preparat”, ha exposat Cosan en el marc d’una compareixença per simbolitzar i agrair la donació per part del patronat de les Dames de Nostra Senyora de Meritxell d’una furgoneta per al trasllat de pacients de l’àrea de salut mental.
Cosan ha explicat, en referència a la inversió anunciada, que “crec que és un pas endavant molt important. A nivell de radiologia era un reclam històric. Fa més de 20 anys que es discutia si a l’hospital hi havia d’haver ressonància o no. Jo sempre he defensat que la radiologia és un camp que els especialistes no treballen sobre la tecnologia si no que treballen sobre l’anatomia. Per tant, si tu estàs format en fetge, o en pròstata o en ronyó, doncs tu t’especialitzes en el diagnòstic, en tot l’aparell, amb tot l’equipament que hi ha a nivell de radiodiagnòstic, i per tant, limitem la captació de professionals i el creixement del professional pel fet de no tenir una ressonància aquí, fet que ens posa en una situació compromesa”.
La directora general del SAAS també ha indicat que “evidentment a nivell assistencial poder disposar de l’equipament 365 dies a l’any les 24 hores, doncs evidentment a ningú se li escapa que el fet que ara això estigués externalitzat a nivell d’assistència genera bé dificultats. En algun cap de setmana ha comportat el trasllat d’algun pacient que si s’hagués disposat de ressonància no s’hauria hagut de fer”. I quant a la cirurgia robòtica, Cosan s’ha manifestat en un sentit molt similar. “La captació de professionals, perquè ara mateix en l’àmbit quirúrgic, sobretot amb la cirurgia general i amb la urologia, la formació passa sí o sí per l’especialització en cirurgia robòtica. La laparoscòpia es continua fent per alguns procediments, però pràcticament tots els hospitals universitaris, els residents, els que s’estan formant per ser els mitjans de demà, s’estan formant en cirurgia robòtica”.
Cosan: “El fet que tot el que es pugui fer aquí a Andorra, que tingui sentit a nivell assistencial pel número de pacients que diagnostiquem cada any, és una aposta per tal de poder centralitzar aquesta atenció aquí”
“És un tret diferencial de cara a la captació de professionals i, en segon terme, evidentment pels pacients. Sobre cirurgia robòtica sí que hi ha estudis que demostren menys complicacions postoperatòries i això el que pot comportar és menys estances a la unitat de cures intensives i, per tant, altes hospitalaris més precoces, i reincorporar procediments a la cartera de serveis que els tenim, però que no s’estan fent a Andorra, s’estan fent a Barcelona”, ha explicat la màxima responsable executiva del SAAS.
“Un dels objectius que tenim és la recuperació de la prostatectomia radical en els processos de càncer prostàtic, principalment, aquí a Andorra, perquè com ja he dit en repetides ocasions, tenim tres grans càncers, per dir-ho així, a nivell poblacional, que són la mama i ja disposen de la unitat de mama; el colon, i ja fa anys que s’està tractant aquí a Andorra, però ara, a més, el podem tractar amb cirurgia robòtica, cirurgia de colon i recte; i ara també la prostàtica”, ha repassat la metgessa ara dedicada a tasques de gestió sanitària. “El fet que tot el que es pugui fer aquí a Andorra, que tingui sentit a nivell assistencial pel número de pacients que diagnostiquem cada any, és una aposta per tal de poder centralitzar aquesta atenció aquí.”
TERMINIS I COL·LAPSE SANITARI
Cosan espera que durant aquest any la situació relativa a la robòtica i la ressonància magnètica pugui avançar força. “El fet que es tregui per tràmit urgent ens obliga a fer les licitacions urgents perquè tots aquests diners si no es perdrien. Estem treballant amb les licitacions de forma preferent a les nostres agendes per poder adjudicar abans de finals d’any”, ha indicat la directora del SAAS. "També és veritat que la cirurgia robòtica, perquè en el camp de la ressonància magnètica això no és així, implicarà a més a més un esforç de formació d’alguns professionals.”
“La cirurgia robòtica, perquè en el camp de la ressonància magnètica això no és així, implicarà a més a més un esforç de formació d’alguns professionals”
I anant una mica més al fons de la qüestió, Cosan ha dit que “la cirurgia robòtica implica acreditació dels cirurgians, alguns ja estan acreditats, o dels uròlegs o dels ginecòlegs, ja en tenim d’acreditats, però a més a més de l’equip quirúrgic a nivell d’infermeria o d’anestèsia. Hem de fer una aposta forta també, a part de la licitació, per poder fer estades formatives clíniques, a Sant Pau o en hospitals amb què ja tenim convenis, perquè aquests professionals es puguin acabar de formar en l’àmbit robòtic”.
A peu de carrer, Cosan també ha estat demanada pel possible col·lapse de les estructures hospitalàries i, en general, dels equipaments sanitaris. La directora general del SAAS ha indicat que “sempre hem avisat que hi ha uns cinc anys de marge” abans d’arribar a un esgotament de recursos, però “hi ha molts factors” que condicionen aquest termini, “és el creixement de la població, però no només de la població, sinó també del rang d’edat d’aquesta població. Perquè no és el mateix l'assistència sanitària que requereix una persona de 16 a 35 anys que de 50 a 80. El rang de data en què creix aquesta piràmide poblacional marca la diferència”.
ELS PACIENTS DE SALUT MENTAL, ’MILLOR TRANSPORTATS’
El Patronat Dames de Meritxell ha simbolitzat aquest migdia la donació d’una furgoneta per a l’àrea de Salut Mental del SAAS. Diverses representants del patronat, encapçalades per la seva presidenta, Cristina Cerqueda, i responsables del gestor sanitari, amb la directora general, Meritxell Cosan, i el cap de Salut Mental, Joan Soler, al capdavant, han escenificat l’entrega d’un vehicle que ha de contribuir molt a millorar el transport dels pacients de l’àrea, de totes les edats. Cosan ha explicat que “aquesta donació per part del patronat ens ajudarà a donar el servei a les activitats que es realitzen des de Salut Mental”. I ha recordat que dins del servei hi ha tres grans àrees: adults, infants i joves, i addiccions. “Hi ha diferents teràpies que es realitzen fora de l’hospital i també s’ha de potenciar tot el tema de l’atenció comunitària, teràpies amb animals o algun dia es fan sortides a la muntanya o a centres culturals per fer activitats relacionades amb l’art”. Per tant, disposar d’un vehicle nou “està clar que serà un guany per tots aquests pacients”.
I en gran mesura ha coincidit amb la presidenta de les Dames de Meritxell. Cristina Cerqueda ha explicat que “a l’àrea de salut mental tenien un transport, la veritat que poc eficient, era un transport de més de 20 anys que estava no ja desactualitzat si no que era inservible. I fa igual dos o tres anys que ens van demanar ajuda per aconseguir una furgoneta a través de donants”. Es van anar fent gestions i al final, “amb el temps de veure que era molt necessari” i d’aquí que des del patronat s’hagi fet un esforç especial per poder fer realitat la donació. “El que vam veure nosaltres és que les famílies no es poden fer càrrec” del transport dels pacients, dels seus familiars que son tractats a Salut Mental. I com que fer activitats ajuda “molt a la millora de la salut mental” es va tenir clar que era “necessari poder facilitar el transport i d’una manera segura”.
Comentaris