Sobre aquest fàrmac hi va haver un profund debat entre els mesos d’octubre i novembre. Per aquelles èpoques, hi va haver una alta incidència de VRS que va afectar infants que es van haver d’hospitalitzar. En no pocs casos es va haver de traslladar aquests nadons en centres hospitalaris catalans, donat que la situació s’havia agreujat. Els metges demanaven que es vacunessin tots els infants fins als dos anys vulnerables o no.
Però Salut no ho va decidir així. La qüestió va arribar a arribar al Consell General en forma d’una pregunta de la parlamentària socialdemòcrata Susanna Vela, que va demanar perquè no s’administrava l’esmentat fàrmac. La titular ministerial, Helena Mas, va justificar la situació adduint la decisió d’un grup d’experts. Va ometre la realitat que sí que coneixien alguns metges. Quan Catalunya i França van començar a vacunar de manera generalitzada veient l’efectivitat del tractament, Andorra va voler anar al mercat farmacològic però va fer tard. No va trobar medicaments.
Ara la cosa canvia. I es vacuna de manera generalitzada durant els tres primers mesos de vida. I aquest ‘plus’ s’afegeix a la recomanació ja vigent que inclou els menors de dos anys amb factors de risc, com és el cas dels prematurs o a aquells que pateixen patologies respiratòries. L’objectiu d’aquesta mesura és protegir els menors més vulnerables envers aquestes afeccions respiratòries.
Segons un comunicat governamental, el ministeri encarregat de la Salut ha pres ara la decisió vista l’efectivitat del fàrmac en els infants als que se’ls ha administrat i l’evidència del funcionament d’aquest tractament en la reducció dels ingressos hospitalaris a les zones i països on s’ha aplicat. En la resta de casos d’infants menors de dos anys, serà el metge pediatra qui proposarà l’administració del fàrmac als pacients que tinguin factors de risc i formin part del col·lectiu d’infants més vulnerables a desenvolupar quadres més greus per la infecció pel VRS.
Comentaris (5)