Salut preveu administrar entre 300 i 400 vacunes de Pfizer al dia… quan arribin

Els vaccins d’Oxford i Astrazeneca i de Glaxo-Sanofi, que no són tan complexes, s’injectarien als ‘stop labs’

Administració d'una vacuna de Pfizer.
Administració d'una vacuna de Pfizer. ARXIU

El ministeri Salut preveu que quan arribin les vacunes de Pfizer, per a les quals, encara ara, no hi ha cap data, hi hagi una desena d’equips de tres persones administrant el vaccí, previsiblement en centres d’atenció primària (CAP). Cada equip podria administrar entre trenta i quaranta vacunes al dia. No obstant, el titular ministerial, Joan Martínez Benazet, ha reconegut que encara no se sap quan arribaran les vacunes malgrat que ha garantit que quan es desencalli la qüestió la farmacèutica americana està disposada a facilitar una quantitat de dosis més gran de les inicialment previstes per remesa.

Martínez Benazet s’ha tornat a referir aquest dimecres a una campanya de vacunació respecte de l’inici de la qual ha tret transcendència. Però sí que ha admès que no hi ha data per l’arribada de vacunes ni de Pfizer, que han de venir via Madrid, ni de Moderna, que haurien d’arribar a través de França. El ministre ha explicat que també s’han de firmar un seguit de convenis per poder rebre el vaccí d’aquesta segona farmacèutica. En relació a les dosis de Moderna hores d’ara no està clar del tot com s’administrarien. En relació a altres vacunes de més fàcil gestió, com poden ser la d’Oxford i Astrazeneca i la de Glaxo-Sanofi, aquestes, quan arribin, s’anirien injectant als ‘stop labs’.

El ministre de Salut també ha explicat que Pfizer s’hauria compromès a fer arribar a Espanya més dosis per destinar a Andorra si es van demorant els enviaments. Ara, com que al Principat hi ha la capacitat que hi ha per poder emmagatzemar les vacunes de la farmacèutica americana amb les condicions que requereixen, tampoc no es traslladarien totes de cop

El ministre portaveu, Eric Jover, ha assegurat que “no cal que busquin altres elements” diferents a serrells de caràcter administratiu per explicar el retard de l’arribada de les vacunes de Pfizer. “No hi ha altres elements”, ha garantit Jover després que Martínez Benazet hagi explicat que ha estat la central dels Estats Units la que va demanar la signatura de documentació que inicialment no es preveia. “No hi ha cap problema polític ni contractual”, ha assegurat el titular de Salut, que ha tornat a insistir que els països de la UE poden cedir vaccins de Pfizer a països tercers sempre que sigui a preu de cost. Però cedir, com donar, no vol dir vendre, ni tan sols a preu de cost. Però Martínez Benazet ha negat que això sigui així.

El ministre de Salut també ha explicat que Pfizer s’hauria compromès a fer arribar a Espanya més dosis per destinar a Andorra si es van demorant els enviaments. Ara, com que al Principat hi ha la capacitat que hi ha per poder emmagatzemar les vacunes de la farmacèutica americana amb les condicions que requereixen, tampoc no es traslladarien totes de cop cap al país. En tot cas, un nou gir verbal per anar justificant el retard en l’inici de la vacunació que, no obstant això, el ministre ha insistit que no altera el programa de tenir el 60% de la població vacunada abans de l’estiu. El tracte amb Espanya és per a 30.000 dosis ampliable.

I Martínez Benazet, que ha vingut a dir que mai no s’han plantejat acudir a les farmacèutiques directament perquè s’havia buscat una estratègia conjunta per evitar ruptures d’estoc i que arribessin les vacunes de forma equilibrada (però Suïssa i Mònaco, per posar dos exemples, han anat per la via directa), ha continuat mantenint que les vacunes de Pfizer arribaran primer que les de Moderna. O dit d’una altra manera, les de Moderna no arribaran fins que no ho hagin fet les de Pfizer. En fi, l’únic mínimanent assegurat és la participació d’Andorra al projecte Covax i la vacuna d’Oxford i Astrazeneca, però el desenvolupament d’aquesta va una mica més endarrerit.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending