La despesa en prestacions sanitàries de la CASS es dispara després del sotrac del confinament

Al llarg del primer semestre, la parapública ha desemborsat 88 milions d’euros -3,09 vinculats al coronavirus-, en comparació als 79,3 del mateix període del 2020, marcat per l’ajornament de molts actes mèdics

Una imatge de l'accés principal a la CASS.
Una imatge de l'accés principal a la CASS. Toni Solanelles

Un dels efectes que va tenir l’esclat de la crisi del coronavirus va ser, per estrany que sembli, una important contenció de la despesa sanitària que havia d’assumir la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El fet que moltes intervencions mèdiques i visites, com ara a auxiliars, quedessin en suspens, la va reduir de forma significativa. Enguany, però, la situació s’ha capgirat. Al llarg del primer semestre, les despeses assumides per la branca general han pujat prop d’un 11% en comparació al mateix període del 2020.

Així queda de manifest en la liquidació pressupostària a 30 de juny de la parapública. En global, la despesa en prestacions sanitàries, sumant els reemborsaments i el pagament de les baixes, va situar-se lleugerament per sobre dels 88 milions d’euros. En comparació als 79,3, suposen, per tant, un 10,9% més.

El principal motiu d’aquesta evolució es troba en la cobertura de les malalties comunes. Entre reemborsament (51,78 milions) i prestacions econòmiques -principalment, la cobertura de les baixes laborals- (12,43), la despesa en aquest capítol s’ha enfilat de forma important. Arriba a saltar fins a un 14,6%. Se situa en 64,2 milions.

Aquesta evolució a l’alça ha provocat, lògicament, que també creixin de forma important els números vermells de la branca general. El dèficit a 30 de juny, que haurà de cobrir Govern, se situa en 24,9 milions, en comparació als 15,6 d’un any enrere.

El motiu és ben clar, com indica la mateixa CASS a document: “la pressió assistencial retardada al 2020”. És a dir, durant els mesos de confinament, molts actes mèdics, i entre elles la gran majoria d’intervencions que s’havien de fer a l’hospital, per posar només un exemple, van quedar ajornades fins que millorés la situació sanitària. Per tant, llavors la parapública es va estalviar aquesta despesa que, ara, torna a la normalitat. De fet, fins i tot, quedaria per sobre de la del mateix període del 2019.

Pel que fa a la despesa vinculada als accidents laborals, aquesta va situar-se en 4,56 milions en comparació als 6,8 del primer semestre del 2020. Per tant, si només es miren els números freds, es pot entendre que hi ha una davallada del 33,7% en els costos que ha hagut d’afrontar la parapública. Però, en realitat, no és del tot cert.

I és que, cal recordar que l’any passat totes les baixes per infeccions o aïllaments vinculades a la Covid-19 es comptabilitzaven en aquest capítol. En canvi, enguany, queden traslladats a un altre: risc per pandèmia SARS-CoV-2. Enguany, això ha suposat una despesa per a la CASS de 3,093 milions, pels 2,291 registrats el 2020.

On hi ha una certa estabilitat és en capítol de les despeses vinculades a la maternitat: 3,2 en total per 3,3 l’any passat. En canvi, puja la vinculada a les demandes del 100% (de 2,5 a 3,085) en part, justament, pel fet que també s’han incrementat els actes mèdics que són susceptibles de ser coberts amb aquesta bonificació per a les persones amb pocs recursos econòmics o amb malalties que requereixen tractaments especialment cars.

Aquesta evolució a l’alça ha provocat, lògicament, que també creixin de forma important els números vermells de la branca general. El dèficit a 30 de juny, que haurà de cobrir Govern, se situa en 24,9 milions, en comparació als 15,6 d’un any enrere.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending