En la seva primera compareixença des que ostenta el càrrec, la presidenta de la CASS, ja de per sí molt prudent -sols cap repassar el seu pas com a cònsol (menor i en menor mesura major) d’Escaldes- s’ha mostrat molt mesurada i en molts qüestions, sobretot davant els periodistes, s’ha remès a una nova compareixença per exposar el pla estratègic que ha dissenyat la CASS. Uns objectius estratègics que, ha dit, passen per millorar l’atenció a l’usuari, implementar un sistema integral de qualitat, desenvolupar l’administració electrònica, optimitzar l’ús dels recursos sanitaris, millorar el sistema de control de les prestacions i de les recaptacions, potenciar el capital humà i treballar per a la sostenibilitat del sistema.
En relació amb la qüestió de les visites mèdiques telemàtiques, citant Capdevila el Col·legi de Metges, ha afirmat que “entre les parts hi ha d’haver diàleg” i s’han d’establir els protocols necessaris per tal que “es pugui controlar tot millor”
En referir-se a la memòria del 2021, molts dels aspectes enunciats per Capdevila ja es coneixien, com el dèficit de la branca general, situat en 45 milions. La presidenta de la CASS ha anat oferint dades i fent algunes reflexions, com per exemple l’increment d’afiliats entre els treballadors per compte propi més accentuat que hi va haver el 2021 o el fet que gràcies als ERTO es van poder mantenir les cotitzacions. Montserrat Capdevila, que ha demanat aprofundir en un “diàleg tècnic, no polític, evidentment”, entre el ministeri de Salut, el SAAS i la CASS per millorar els engranatges, ha explicat que “la gran majoria de la població consumeix molt poques prestacions”. Però també és cert que la població cada vegada envelleix més i això fa que les prestacions s’elevin alhora que cada vegada es recorre a medicaments més cars, que segurament són més efectius.
La màxima responsable del consell d’administració de la CASS ha recordat que durant el 2020 “moltes prestacions sanitàries van quedar aturades per la pandèmia i el 2021 s’han reprès”. I “com a significatives” ha citat, per exemple, les analítiques, atès que les tarifes “a Andorra són més altes” que en altres llocs. Quan fora de la compareixença davant els consellers, i davant els mitjans de comunicació, l’Altaveu li ha demanat si això pressuposava que des de la CASS es plantejaria una revisió tarifària a la baixa, Capdevila no s’ha pronunciat.
La presidenta de la Seguretat Social ha afirmat que només volia fer l’apunt de les tarifes que hi ha però que no li pertoca a la CASS plantejar revisions tarifàries. També ha esmentat, durant la compareixença, la qüestió de les visites mèdiques telemàtiques, però tampoc en aquest punt ha volgut aprofundir més enllà d’afirmar, citant el Col·legi de Metges, que “entre les parts hi ha d’haver diàleg” i s’han d’establir els protocols necessaris per tal que “es pugui controlar tot millor”.
També ha esmentat la presidenta de la parapública que en despesa de farmàcia el 2021 es va arribar a 14 milions d’euros, quan l’any anterior havien estat 11 milions.Entre altres apunts que ha fet, Capdevila ha remarcat que entre 50.000 afiliats es generen uns ingressos de 142 milions d’euros. En canvi, solament 15.000 assegurats consumeixen fins a 110 milions d’euros en xifres rodones.
PRIMER TRIMESTRE 2022
Finalment, la màxima dirigent del consell d’administració de la CASS ha fet una referència al primer trimestre d’aquest 2022, tot incidint en el fet que “està anant millor del que teníem previst” quant recaptació de cotitzacions. En aquest sentit, el també integrant de l’òrgan col·legiat de direcció de la Seguretat Social Jordi Cinca ha recordat que es va fer un pressupost conservador i que, alhora, els primers mesos de cada any i els últims, tractant-se de període d’alta afluència de treballadors temporers, els ingressos per cotització solen ser elevats.
Inicialment es va preveure que quant a la branca jubilació, aquest 2022 es podrien aportar cap al fons de reserva uns 18,9 milions d’euros. El saldo dels primers tres mesos n’haurien deixat 11. Per tant, “si segueix la tendència, l’aportació (cap al fons de jubilació) serà superior” del previst. I pel que fa a la branca sanitària o general, el saldo és negatiu de 7,3 milions d’euros però és que en el mateix període del 2021 aquesta xifra vermella arribava als 11 milions.
Comentaris (9)