I no sembla pas que hagi de ser en el sentit que els pacients hagin de passar a pagar menys. Ben al contrari. De fet, en matèria de sostenibilitat i equitat del sistema sanitari, que és un dels quatre pilars o línies estratègiques del pacte nacional per a la salut -prioritats, segons el document enviat als agents sanitaris, cívics i polítics convidats a signar un compromís de futur promogut pel cap de Govern, Xavier Espot, i la titular ministerial-, també s’hi indica que “cal revisar el mecanisme de finançament del nostre sistema sanitari, basat principalment en el finançament per acte sanitari, i explorar altres mecanismes de finançament que tinguin en compte els resultats en salut”.
El document, en mode confidencial, ha estat enviat les darreres hores a tots els intervinents en les tres taules de treball -professionals, associacions i grups polítics- que s’han constituït per, suposadament, fer més senzilla la feina d’arribar a consensuar un text que sigui subscrit de forma unànime. Es tracta d’un document generalista i que resulta un copiar i enganxar, pràcticament idèntic, de les línies mestres que Mas va presentar el setembre en tan què reptes del ministeri. No hi ha res de massa nou. I en les tres exposicions que ha fet la ministra -alguns cops en presència d’Espot, d’altres al costat de la secretària d’Estat Cristina Pérez- ja s’ha anat advertint el que ara s’ha plasmat en paper.
Fins i tot el compromís que se suposa que es concreta afegint la firma del representant sociopolític o professional que sigui en el document, és d’allò més obert. “El Govern, els grups parlamentaris i partits polítics -caldrà detallar quins-, la direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el comitè d’empresa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, el comitè d’empresa del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, els col·legis professionals -caldrà detallar quins-, les associacions i entitats de l’àmbit de la salut -caldrà detallar quinse- i la Visura Ciutadana comparteixen la voluntat de treballar i cooperar per l’excel·lència i l’eficiència del sistema sanitari, de manera que sigui perdurable en el temps i que doni la millor i més eficient resposta a les necessitats dels nostres ciutadans i a les emergències i altres crisis sanitàries que es puguin presentar, i en aquest sentit es comprometen a reforçar en aquest àmbit la seva unitat i a treballar conjuntament en benefici de la societat andorrana i del país”.
Vist l’anterior i “en conseqüència, mitjançant la signatura d’aquest Pacte nacional per a la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari, el Govern, els grups parlamentaris, els partits polítics, les altres entitats públiques o parapúbliques i les associacions que signen aquest pacte nacional ratifiquen públicament el seu compromís”. Però no queda clar a què es comprometen aquells que signen. I algunes formacions polítiques, com ha passat amb el pacte d’Estat sobre la UE, volen saber exactament què suposa comprometre’s. ¿Haver de seguir el dictat de Govern? ¿Poder fer aportacions que si són tingudes en compte, molt bé, però que en cas contrari s’hagi d’aguantar?
No hi ha massa res clar. Sobre els detalls, menys encara. Ara aquells que han rebut el documental tenen unes tres setmanes per tal de fer arribar les suggerències que considerin escaients. La voluntat és que en un parell de mesos es pugui tancar un document final, que ja s’ha avisat que necessàriament es mantindrà genèrica, necessàriament no superarà de massa més les quinze pàgines actuals i necessàriament no incorporarà cap calendarització -de fet, moltes de les qüestions que conté el pacte ja van tard, el primer esborrany mateix inicialment s’havia previst que s’entregués el novembre i arriba ara-, i es pugui firmar.
ESTRUCTURA
El document que s’ha fet arribar als agents sanitaris i sociopolítics, al qual ha tingut accés l’Altaveu, s’estructura en un primer apartat d’antecedents que descriu el sistema sanitari actual i els reptes generals que es volen assolir. Es remarca, per exemple, que la pandèmia “ha posat en compromís els recursos humans, tècnics i econòmics en la lluita per fer-hi front. Cal destacar, però, que malgrat l’innegable impacte negatiu de la pandèmia, l’emergència sanitària també ha suposat oportunitats de millora per al nostre sistema sanitari”. En la recta final dels antecedents s’exposen els elements que acaben constituint els objectius del pacte nacional i que esdevenen, alhora, les quatre prioritats a línies estratègiques.
La pandèmia “ha posat en compromís els recursos humans, tècnics i econòmics en la lluita per fer-hi front. Cal destacar, però, que malgrat l’innegable impacte negatiu de la pandèmia, l’emergència sanitària també ha suposat oportunitats de millora per al nostre sistema sanitari”
“Per resoldre les mancances existents i encarar els reptes que tenim al davant, cal avançar en el desenvolupament d’un sistema sanitari basat en quatre pilars fonamentals.” El primer, “la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia amb el foment dels hàbits de vida saludables des de la infància i adaptades a les diferents etapes del cicle vital amb l’objectiu d’endarrerir o evitar l’aparició de malalties cròniques relacionades amb l’estil de vida. A més, és especialment rellevant potenciar les intervencions i el disseny d’eines per fomentar un envelliment saludable i digne que permeti minimitzar les situacions de dependència”.
La segona prioritat o pilar és “l’accés a una assistència sanitària de qualitat, adaptada a les necessitats de salut de la població, a l’evidència científica i als darrers avenços disponibles, i amb un nombre de professionals sanitaris suficient i amb les competències adequades per donar aquesta assistència”. El tercer repte és “la sostenibilitat del sistema sanitari, amb accions encaminades a modificar els sistemes i els mecanismes de finançament per fer-los més eficients i a reforçar els sistemes d’inspecció i control per vetllar per un ús adequat i responsable dels recursos sanitaris”. Finalment hi ha “el foment de la recerca i la innovació com a instrument per generar coneixement, millorar la salut de les persones, captar i retenir talent i diversificar l’economia amb un sector de gran valor afegit”.
En el desenvolupament de les prioritats, gairebé en la seva totalitat el document incorpora o bé l’element més esquemàtic definit en el ‘powerpoint’ o les explicacions que ha anat donant Helena Mas durant les diferents compareixences que ha protagonitzat les darreres setmanes. S’inclouen aspectes com la revisió de la via preferent o la implementació de la recepta electrònica. També la incorporació de més professionals a la història clínica compartida. De fet, ja s’està treballant perquè, per exemple, els fisioterapeutes, els psicòlegs o els dietistes hi tinguin accés. Cadascun, amb alguns filtres propis.
Es marca, per exemple, la voluntat de reduir els temps d’espera en l’atenció i també reduir les estades hospitalàries a partir del fet de “fomentar l’hospitalització domiciliària”, “desenvolupar les cures pal·liatives a domicili”, “incrementar la cirurgia major ambulatòria” i la posada en marxa d’una unitat de diagnòstic ràpid. Com ja s’ha anat anunciant també es pretén ampliar l’hospital a la parcel·la adjacent. El pacte inclou també el reconeixement de la necessitat de revisar contínuament la cartera de serveis sanitaris.
També es posa l’accent en la necessitat de poder disposar dels recursos humans necessaris. De fer un pla d’atracció i consolidació de personal sanitari per al propers vint anys. “Com a mesures encaminades també a la captació i la retenció de talent es proposen millores en el sistema de retribució dels professionals de la salut, així com la promoció de la formació continuada, que incidirà també en la qualitat de l’atenció sanitària.” La potenciació de la recerca i la investigació, un dels quatre pilars del pacte, també es concep com un esquer d’atracció de professionals igual com “desenvolupar el màster en infermeria de pràctica avançada” i promoure les figures d’infermeria i de professional farmacèutic com a agent de salut.
Comentaris