La ministra de Salut, Helena Mas, i la secretària d’Estat, Cristina Pérez, han acudit a la sala de compareixences del Consell General per exposar als representants de totes les forces polítiques del país -només s’ha absentat finalment Unió Laurediana- per exposar l’esborrany del pacte nacional que en un parell de mesos s’hauria de poder signar. Els agents polítics han estat els darrers en rebre les explicacions ministerials. Com que es vol un pacte obert, ampli, molt participatiu, s’han citat una cinquantena d’actors que tenen incidència en la política sanitària del país i aquests s’han hagut de dividir en tres taules, per dir-ho així. Qüestió de metodologia, que també es considera d’allò més complexa. I ni concrecions ni calendari. I aquí rau el maldecap.
Primer van ser els professionals de la salut, després les associacions de la societat civil que, d’una manera o altra, treballen en el mateix sentit. Finalment han estat els polítics els que han escoltat els quatre grans eixos que planteja el futur pacte nacional i les accions, genèriques, que se’n deriven. “Amb el primer esborrany que ens presenten, amb les idees generals, com vols que no hi estiguem d’acord”, deixa anar la consellera general socialdemòcrata Judith Salazar. “No està gens malament, però hi hem trobat a faltar detall”, hi afegeix la parlamentària de Concòrdia Núria Segués.
El missatge és fa o no fa el mateix des de totes les bancades. En uns dies, tots els agents que han intervingut en aquestes tres presentacions prèvies rebran el document d’esborrany per tal que hi puguin fer les aportacions necessàries. Si es fan aportacions molt concretes, es tindran en compte però no es reflectiran en el document que es farà servir per firmar-lo, per rubricar-lo. La declaració d’intencions estabilitzada que permeti que la majoria d’agents se sumin a l’acord sobre la salut, que ha de durar en el temps.
“Hi ha accions que es podran fer a curt termini i altres a mitjà i llarg termini. Els que estem ara en política segurament no en veurem el retorn però sí com a usuaris, com a pacients”, remarca el conseller de Ciutadans Compromesos (CC) que parla també en nom de Demòcrates Manel Linares, que alhora president la comissió legislativa de Sanitat. Hi ha actuacions que derivaran del treball que es comença a fer ara que potser no tindran l’efecte pel qual es dissenyin fins d’aquí deu o quinze anys, reconeix Linares, alhora metge de professió. I és que això és una altra de les coincidències que hi ha entre tots els agents polítics: el que la ministra i la secretària d’Estat han presentat, encara que no tingui un calendari establert, transcendeix, va més enllà del període d’una legislatura.
REACCIONS
Totes les formacions estan a l’expectativa de rebre l’esborrany i poder tenir més clar el que han escoltat de l’explicació feta. Es remarca que la declaració d’intencions està “super bé”, usant la terminologia emprada per la presidenta de Liberals, Cristina Rico, però hi ha necessitat d’anar una mica més enllà. I això que cadascú es queda amb el que creu haver entès més o millor i el que considera que és més o menys important. Linares parla de “document dinàmic i actualitzable”. I celebra que per primera vegada s’hagi estat “valent” i es vulgui fer “un document de consens sobre unes línies mestres”.
Linares (CC-DA): “La despesa en sanitat creixerà i no és únicament per l’envelliment de la població, sinó, sobretot, pel que valen els mitjans de diagnòstic o els tractaments, que són ara molt millors però també són molt més cars”
El representant de la majoria fa, evidentment, “una valoració positiva” del que s’ha posat sobre la taula i considera que el més important a llarg termini serà “l’eficiència” malgrat que el primer impacte no ho sembli. “La despesa en sanitat s’incrementarà i no és únicament per l’envelliment de la població, que sí que pot ser determinant, sinó, sobretot, pel que valen els mitjans de diagnòstic o els tractaments, que són ara molt millors però també són molt més cars.” Que hi hagi un full de ruta consensuat que pugui perdurar en el temps és una de les aportacions més valuoses, que no es pugui canviar perquè canviï un equip polític.
A partir d’aquí, recorda Linares, hi haurà qüestions més ràpides -i que poden tenir una component força tècnica com, per exemple, la revisió de la cartera de serveis o el disseny de la modificació dels espais físics o iniciar “la millora del pla integral de salut mental, d’oncologia o de cronificació”- i altres que necessitaran de més temps. Com mirar d’arribar a l’excel·lència o poder disposar els recursos i mitjans necessaris i que ara mateix “no tenim assegurats ni nosaltres ni ningú arreu d’Europa”, esmenta el portaveu demòcrata-ciutadà en matèria de sanitat.
Segués (Concòrdia): “La presentació és molt genèrica. Hem trobat a faltar detall. Falta diagnosi. Treballem sense dades i caldria entrar més en el detall”
Per la consellera general de Concòrdia Núria Segués, més enllà que “el pla és molt ambiciós” i que “la qüestió que ens ocupa” és prou transcendit i digna d’haver-hi “d’invertir recursos de tot tipus”, la “presentació és molt genèrica. Hem trobat a faltar detall. Falta diagnosi”. Certament, ara es posen en marxa els mecanismes per dissenyar com es farà l’enquesta nacional de salut que permetrà obtenir unes dades actualitzades que “hem trobat a faltar”. Segués està d’acord en el fet que en una matèria com la salut “no hem de ser partidistes, però hem de veure el detall de les accions”.
I és que Segués insisteix en el fet que “treballem sense dades” i malgrat que la declaració d’intencions presentada “no està malament”, cal “entrar més en el detall”. La parlamentària del principal partit de l’oposició, més enllà de la metodologia, també indica un altre element de neguit. Què suposarà el fet de subscriure o no el pacte nacional i quina mena de seguiment es podrà fer i en quines condicions.
Salazar (PS): “Com a document marc està molt bé, però quan l’aterrem i es vegin els matisos és quan sorgirà el debat i es veuran les diferències”
Des del grup socialdemòcrata, Judith Salazar manté que el document presentat, que es planteja “com un primer esborrany, com un document de base”, no pot rebre pas res més que no sigui una aprovació. Ara bé, “cobreix molts camps i s’haurà de baixar més al detall per saber de què es parla”. O més encara: “Com a document marc està molt bé, però quan l’aterrem i es vegin els matisos” és quan sorgirà el debat i es veuran les diferències. I, a més, caldrà donar, veure, quina és la “previsió pressupostària” que es va fent i, aquí també, es comprovarà on es va posant l’accent en cada moment.
Més enllà d’això, la parlamentària del PS indica la complexitat metodològica, el fet de treballar en tres focus que no sempre permetrà veure com afronta el professional determinada qüestió. Que sí, que el procés participatiu i d’aportacions de tots els agents està molt bé. Però serà clau quan tot plegat s’hagi d’aterrar, una circumstància vers la qual també s’hi refereixen altres dels agents polítics que han acudit a la presentació al Consell.
Amador (Andorra Endavant): “És una manera molt diferent de treballar, nosaltres no som tant d’objectius globals sinó d’anar més al gra i concretar accions relacionades amb com ho farem, amb quin finançament i com ho aplicarem”
La consellera general d’Andorra Endavant Noemí Amador admet que “m’he quedat una mica sorpresa quan en explicar la metodologia de treball se’ns ha dit que haurem de treballar sobre les línies generals amb un nivell de concreció genèric… i aquí doncs m’ha sorprès, m’esperava poder incidir concretament sobre accions determinades per poder obtenir resultats concrets amb uns terminis determinats… sembla que no serà així i llavors restem a l’espera de veure el document redactat per veure realment de quina manera podrem fer les nostres aportacions perquè ara mateix queda una mica el dubte de si realment podrem aportar o incidir en mesures concretes i seguir la línia que nosaltres ens hem marcat”.
Amador remarca que “és una manera molt diferent de treballar, nosaltres no som tant d’objectius globals sinó d’anar més al gra i concretar accions relacionades amb com ho farem, amb quin finançament i com ho aplicarem perquè sigui una realitat en un termini el més curt possible sense oblidar la visió de futur, evidentment”. I conclou la consellera que “estudiarem per veure com podem treballar amb el document que ens passaran. Per a nosaltres la salut és una prioritat i cal veure de quina manera podrem incloure les nostres propostes”.
PARTITS SENSE GRUP PROPI
La presidenta de Liberals, Cristina Rico, ha sortit molt gratament sorpresa de la compareixença. “M’ha semblat super bé i super ben treballat”. És “una molt bona declaració d’intencions” per molt que acabi derivant en un document “genèric” partint dels quatre eixos bàsics i les primeres accions que es derivaran d’ells. Rico ha destacat que ja hi ha 250 indicadors definits per mesurar l’estat de la salut i ha ressaltat que es tracta “d’un pla molt ambiciós que necessitarà molts recursos”. La representant liberal ha remarcat també que la ministra ha preferit “no posar terminis” i els ha assegurat que es tracta “d’un procés obert i que es tindrà en compte” l’aportació de tots els agents participants.
També una altra presidenta, en aquest cas la d’Acció, Judith Pallarés, indica que el pla presentat és “molt ambiciós. Ara s’ha de treballar a veure si s’aterra entre tots”. També considera que “una legislatura no permet assolir tot el que la ministra ens ha explicat” i destaca que “falten agendes i previsions econòmiques”. “De fet, no ha donat dates”, ha deixat clar Pallarés, que ha precisat no saber si tots aquests detalls que falten “no sé si els aportaran després”. En tot cas, “una cosa és pactar unes línies generals i un altre implementar-ho”.
Finalment, el representant de Progressistes-SDP al pacte nacional de salut és un Alain Mateu. Reconeix que “pinta bé” i admet que el fet que es vulgui assegurar “una línia de continuïtat”, que les polítiques sanitàries no quedin en mans de “programes aïllats” és un element prou important. Per a Mateu, la feina que s’ha fet d’agrupar i tenir en compte les necessitats de tots els agents -professionals, ministeri, CASS, SAAS…- és molt positiva. Una altra cosa és valorar el fons de tot allò que s’hagi d’anar desenvolupant en el temps.
Comentaris (3)