En l’enquesta, realitzada durant la segona quinzena de novembre, s’han formulat diferents preguntes vinculades a la situació sanitària. Una d’aquestes és la que fa referència a la disposició dels sondejats a rebre la vacuna. Dels 742 preguntats, només un 31,8% assegura que acceptaria immediatament ser inoculat amb el vaccí. En canvi, la majoria de les respostes opten per la prudència.
És a dir, no tanquen la porta a posar-se-la, però prefereixen esperar. Un 37,6% diuen que, bàsicament, prefereixen esperar per assegurar-se que la vacuna no comporta efectes nocius. Per dir-ho col·loquialment, no volen ser conillets d’índies. Un altre 16,1%, en canvi, ho justifica al·legant que abans cal protegir aquells col·lectius més vulnerables als efectes de la Covid-19.
Segons l’enquesta, el nombre de persones que no tenen cap intenció de vacunar-se ni ara ni d’aquí a uns mesos és reduït a Andorra. Només un 6,9% haurien evidenciat aquesta negativa a posar-se el vaccí.
El director del CRES, Joan Micó, ha explicat que, a l’hora de plantejar la pregunta “vam voler anar més enllà del simple fet de posar-se-la ara o no”. Així, s’ha intentat “graduar els que deien que no” tot posant en relleu que “hi ha el recel dels qui volen que passi el temps”. Al seu entendre, “segons es vagi vacunant, això anirà disminuint”.
L’Observatori revela també que l’impacte del coronavirus a la societat ha estat important. Així, un 34% dels participants en l’enquesta asseguren que, des de l’esclat de la pandèmia, la seva situació econòmica ha empitjorat. Es tracta d’un percentatge superior en 4 punts al del darrer sondeig, fet tot just després del confinament. De retruc, també creixen les persones que asseguren que la seva situació és dolenta o molt dolenta, del 10,8% a un 15,3%. Un 40% reconeixent que arriben a final de mes amb dificultats, 5,3 punts més que el darrer sondeig.
Entre els enquestats que afirmen que han perdut ingressos per culpa del coronavirus, prop de la meitat (45,5%) xifren la davallada entre un 20 i un 50% i un 20% parlen de disminucions superiors. També hi ha un major pessimisme a l’hora de valorar si la recuperació serà ràpida o no. Només un 12,7% confia poder tornar en menys de sis mesos al seu estatus anterior, mentre que la gran majoria tem que es trigarà entre sis mesos i un any (30,9%) o fins i tot més (22,2%).
La pandèmia ha generat també inseguretat fins i tot en aquelles persones que no s’han vist afectats, de moment, pels efectes econòmics. Així, gairebé tres de cada quatre assalariats que conserven la feina, admeten que temen perdre-la (72,7%). També preocupa de forma important les restriccions a la frontera (87%), la saturació dels serveis sanitaris (84,4%) o el fet que hi hagi gent que no compleixi mesures com ara l’ús de la mascareta (84,2%).
Pel que fa a les mesures adoptades des del Govern per combatre la pandèmia, reben un suport majoritari dels sondejats. El 55,4% entenen que són les adequades. Tot i això, hi ha un 12% que entén que caldria prendre’n alguna més o modificar-les (29,3%). Entre les proposades hi ha la d’augmentar el control del compliment de les mesures, però també una part que vol que es redueixin les restriccions a bars i restaurant.
En l’àmbit laboral, un 62% de les persones que treballen han explicat que, a conseqüència de la pandèmia, han viscut canvis en les seves condicions de feina. D’aquestes, un terç va passar a fer teletreball i prop d’un 66% encara estan en aquesta situació, sigui totalment o compaginant-lo amb tasques presencials.
Comentaris (6)