El màxim responsable de l’executiu i el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, han comparegut aquesta tarda per donar compte de les noves mesures, aprovades durant una reunió extraordinària del consell de ministres. Tots dos feien mala cara. Visiblement afectats, cansats, fastiguejats, fins i tot. I sense gran arguments per intentar reclamar novament esforços i co-responsabilitat. Tot i que Espot espera que les decisions adoptades siguin avalades de forma majoritària -“esperem que una gran majoria de la ciutadania pensarà que una vegada més hem intentat trobar el punt d’equilibri necessari”, ha dit després d’admetre que hi haurà defensors i detractors- cada vegada hi ha més agnòstics. Entre els no vacunats i entre els vacunats també.
“Hem de transmetre la imatge d’una situació sanitària i epidemiològica controlada com a ‘leit motiv’ per encarar una temporada d’hivern amb una activitat econòmica relativament normal”
“Tots estàvem molt satisfets i molt contents de poder portar una vida relativament normal”, ha exposat el cap de Govern, en una exposició prèvia a l’anunci de les noves mesures, que abasten molts camps. Sense dir-ho obertament en cap ocasió, en diversos passatges del seu exposat, Espot ha admès que hi ha un descontrol absolut de la pandèmia. S’han hagut d’adoptar decisions per “transmetre la imatge d’una situació sanitària i epidemiològica controlada com a ‘leit motiv’ per encarar una temporada d’hivern amb una activitat econòmica relativament normal”. I és que tenir un hivern digne és vital perquè l’Estat i moltes, moltíssimes empreses, no caiguin en una mena de banca rota de la qual seria molt complicat de sortir.
Espot ha reconegut que “l’esforç” que ara es demana és encara “més ingent” que l’inicial, el de l’esclat de la crisi sanitària. “Reclamem comprensió”, ha indicat. De fet, les al·lusions del cap de Govern cap a la ciutadania han estat constants. Si ho ha fet gaire convençut o no, és una altra cosa. La ciutadania comença a adherir-se cada cop menys a certs pregonaments. “Ens pesa i ens entristeix haver d’adoptar aquestes mesures”, “no ho fem per caprici ni per voluntat de molestar o perjudicar la gent”, “estem convençuts que la nostra obligació és anticipar-nos prendre mesures valentes”, ha dit entre altres coses el mandatari governamental, que fins i tot ha arribat a dir que si “les empreses van bé, els ciutadans també van bé”.
ERRORS, ELS JUSTOS
Les mesures tenen una temporalitat de quinze dies amb la idea -que ben pocs es creuen- de poder recuperar un Nadal més normalitzats. Però la situació epidemiològica ara està desbocada del tot. Sense control. N’és conscient Martínez Benazet, molt menys entusiasta que en altres ocasions. Molt més cansat. Molts dels tècnics sanitaris feia dies que reclamaven actuacions veient que la situació tornava a sortir de mare. Però Espot s’ha negat en rodó a reconèixer que es va tard. Ben al contrari, ha vingut a dir que els països de l’entorn ben aviat faran seguidisme i copiaran mesures, per dir-ho d’aquesta manera, davant l’auge de la Covid.
Espot ha reconegut que la gent està “cansada”, com ho pot estar també el Govern, pràcticament ha admès, després de “gairebé dos anys d’extrema dificultat”. Però “aquesta pandèmia encara no ha acabat i ens ofereix sorpreses sobrevingudes i desagradables”, ha advertit després de reconèixer que l’executiu ha comès “errors, fins i tot en la gestió de la pandèmia” però no pas, ha afirmat, ni en el fet de retirar la mascareta als escolars abans d’hora ni d’arribar tard ara. “Si cregués que ens van equivocar en el seu moment o que hem anat tard ara, ho diria”, ha exclamat el cap de l’executiu.
I mentre Espot intentava restar força als contagis a l’escola, Martínez Benazet al seu costat ha vingut a dir que tot s’ha iniciar als centres escolars. Que ha estat al tomb dels contagis dels infants i joves, no vacunats, que s’ha anat estenent la infecció. De fills a pares, de pares a altres pares i fins a una transmissió comunitària que ara mateix està fora de control. Sense els casos greus de cap altra de les onades anteriors, però amb més contagis i més positivitat que cap moment previ de la crisi sanitària. I n’hi ha per temps. Per dies. Setmanes, mesos.
De moment, fins al 15 de desembre amb mascareta arreu, amb taules reduïdes a la restauració, amb aforaments limitats a tot arreu, amb proves diagnòstiques gratuïtes per intentar calmar els ànims ciutadans i ERTOs novament actius per al sector de l’oci nocturn, altra bonda clausurat. “Una mica més de paciència”, ha clamat gairebé al final de la seva intervenció Espot. Segurament dient-ho més per allò a què obliga el càrrec que no pas pel convenciment personal. La pandèmia marxa desfermada. L’administració marxa com pot. Si pot. El descontrol és gairebé absolut. Com si s’hagués posat novament el rellotge a zero i tot vingués de nou. I fa dos anys que dura la història. I el que queda.
Comentaris (16)