De forma genèrica, la documentació, que hauria aflorat a partir d’una demanda d’informació tramitada al Consell General pel grup parlamentari socialdemòcrata, Grifols es planteja “facilitar la recerca d'avantguarda de classe mundial en l'àrea de la immunologia que condueixi a solucions futures per a aplicacions terapèutiques”. El centre ha d’estar “equipat amb instal·lacions i equipaments d'última generació, així com equips de suport científico-tècnic” i hi treballar un “prestigiós equip multidisciplinari internacional que combina experiència” tant en els camps de la recerca com la clínica.
La recerca que faria Grifols seria per als seus propis interessos, per dir-ho d’aquesta manera, però també en xarxa amb altres equips. El centre que s’ha de construir inicialment al Prat de la Farga estaria obert a col·laboracions. Els “equipaments, instal·lacions i serveis estaran a disposició dels investigadors visitants que vulguin dur a terme projectes concrets”, recull el fulletó a partir del qual Grifols sintetitza i conceptualitza el seu projecte, on hi podrien prendre part “investigadors visitants de determinats equips, instal·lacions i/o metodologies que per la seva complexitat requereixen personal altament especialitzat”.
CRONOGRAMA
Com s’ha dit, la calendarització d’actuacions prevista almenys inicialment -encara que es mantindria atès que la documentació s’hauria processat ben entrat el mes de desembre- estableix la posada en marxa del centre en mode ‘start-up’ a principi del 2025. Perquè això fos així, s’hauria d’haver obtingut ja la llicència d’obres per poder iniciar l’execució dels treballs, que inclouen la preparació del terreny i l’edificació.
Hores d’ara no consta ni que s’hagi visat el projecte constructiu ni, tampoc, que s’hagi entrat al comú d’Ordino, que alguna cosa hi hauria de dir. L’execució de les obres està prevista en 18 mesos, fins al segon trimestre del 2024. El final dels treballs d’edificació s’encavalcarien amb l’inici de l’execució de les instal·lacions i els acabats del recinte, uns treballs d’uns nous mesos de durada que haurien de finalitzar l’any vinent sempre segons un cronograma que ara mateix no està gens clar que s’estigui complint.
INSTAL·LACIONS
El centre està dividit en tres plantes. A la planta baixa és on s’hi haurien de situar els laboratoris, situant-se en un extrem el laboratori d’alta seguretat de nivell P3 (o BSL-3) i el biorepositori. En l’altre extrem de la planta hi hauria la part dedicada als animals amb els quals s’experimentaria, també d’acord amb l’esmentat nivell 3. Enmig d’uns i altres, els serveis generals de laboratori, per dir-ho d’aquesta manera. També hi hauria un laboratori òmic, que ve a ser un espai per a la investigació bioinformàtica i biològica computacional, amb anàlisis del genoma potencialment incloses.
Tot plegat confirma la presència en el centre de recerca, per a bé i per a mal, d’un laboratori de nivell P3 i que en l’esmentat centre s’hi farà experimentació amb animals, de mida petita, això sí, sense concretar si seran ratolins o ratpenats, per citar sols dues espècies diferents. Que hi hagi un laboratori absl-3, amb la a davant referida a animal, es refereix molt probablement que hi haurà animals infectats amb materials potencialment molt perillosos des del punt de vista biològic. És a dir, patògens infecciosos d’alt risc com poden ser la febre groga, el virus de l’oest del Nil o la tuberculosi.
Com s’ha esmentat, hi ha un espai per a un repositori de virus i cèl·lules infectades. Això vol dir que Grifols preveu emmagatzemar en el recinte d’Ordino material potencialment perillós des del punt de vista biològic. La documentació a la qual ha tingut accés l’Altaveu no permet aclarir com serien aquests laboratoris. Sí que es dilucida una mica millor com serien la planta d’oficines o les dependències no tècniques. A la primera planta hi hauria les oficines i a la segona la recepció del centre i un auditori per a actes i conferències. O el que s’escaigui.
¿Són inhabituals aquest tipus de centres? Rotundament no. S’hi inclouen en hospitals universitaris i d’altra mena. ¿On poden raure els dubtes? En la vigilància i control al qual estan sotmesos aquests equipaments en els indrets on són. Una vigilància i un control que no poden quedar a mans, òbviament, de la mateixa companyia que explota el centre. Ben al contrari, segons els experts, el control, estricte, ha de ser extern i independent.
DUBTES
I el dubte és si actualment Andorra té aquesta capacitat de control i vigilància. Si està dissenyada l’autoritat independent que hauria de fer aquesta supervisió, ja que qualsevol cosa que es faci al centre de recerca ha de quedar degudament registrat i se n’ha de poder seguir la traçabilitat per afrontar i poder combatre amb celeritat qualsevol problema que pugui sorgir. Ara per ara, es deia, no sembla que al Principat hi hagi l’estructura necessària per vetllar pel risc que pot arribar a comportar un laboratori com el que planteja Grifols.
S’ha de fer el control de tot el que hi hagi i passi a la planta. Com arriba el material que escaigui i com en marxa. Com es destrueix el que quedi inutilitzat. S’ha de fer un tractament acurat i precís de tots els residus a partir d’un pla que hores d’ara, si hi és, no ha transcendit mai. I s’ha de fer una supervisió mèdica de tot el personal que treballi en el centre -fixa, una cinquantena de persones, es va dir- que per ara tampoc ha transcendit que hi sigui. En conseqüència, el debat i els interrogants estan servits.
Comentaris (32)